Eshaq Yahanguirí

De Wikipedia
Eshaq Yahanguirí
First Vice President of Iran (en) Traducir

3 agostu 2013 - 3 agostu 2021
Mohammad Reza Rahimi (es) Traducir - alireza maghsoudi (en) Traducir
miembru de l'Asamble Consultiva Islámica

1984 - 1992
Vida
Nacimientu Sirjan (en) Traducir10 de xineru de 1957 (67 años)
Nacionalidá Bandera de Irán Irán
Familia
Casáu con Manijeh Jahangiri (en) Traducir
Hermanos/es Mehdi Jahangiri Koohshahi (en) Traducir
Estudios
Estudios Shahid Bahonar University of Kerman (en) Traducir
universidad industrial sharif (es) Traducir
Islamic Azad University (en) Traducir
Oficiu políticuinxenieru
Creencies
Relixón islam
Partíu políticu Executives of Construction Party (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Eshaq Yahanguirí Kuhshahí,[1] más conocíu como Eshaq Yahanguirí (10 de xineru de 1957Sirjan (en) Traducir), ye un políticu reformista iranín y, dende'l 4 d'agostu de 2013, vicepresidente de la República Islámica d'Irán.

Biografía[editar | editar la fonte]

Eshaq Yahanguirí nació en 1957 en Kuhshah, al nordeste de la provincia iranina de Hormozgán,[2] fíu d'un obreru de les mines de cromita de Abdasht, na provincia de Kermán.

Estudios[editar | editar la fonte]

Yahanguirí fixo los sos estudios secundarios y preuniversitarios na ciudá de Siryán, na so provincia natal. Estudió Física hasta llicenciase na Universidá de Kermán y pa la so maestría n'Inxeniería industrial llogró treslladase a la Universidá Teunolóxica Sharif, una de les prestixoses d'Irán, en Teḥrán, onde llogró una maestría. Más palantre doctoróse en Xestión industrial na Universidá Islámica Azad de Teḥrán.[3]

Carrera política[editar | editar la fonte]

1979 a 1984: primeros años na Yihad de la Construcción y la Yihad Agrícola[editar | editar la fonte]

Col derrocamientu del xa Mohammad Reza Pahlevi y el trunfu de la Revolución Islámica de 1979, Eshaq Yahanguirí aportó a la direición nel shahrestán de Yiroft, na provincia de Kermán, de la Yihad de la Construcción, institución creada por indicación del ayatolá Jomeini col fin de combatir el subdesarrollu nes rexones más marxinaes d'Irán. De la direición del proyeutu de desenvolvimientu de Yiroft pasó a ser miembru del conceyu central de la provincia de Kermán y a funciones directives na Yihad Agrícola rexonal.

Dempués del trunfu de la revolución, yo yera un estudiante de 21 años. Naquella dómina, al sentir yo'l dolor de les zones rurales, fui a los pueblos de Kermán y Bam y empecé a trabayar ellí, y cuando l'Imam [sic, el ayatolá Jomeini] —que Dios se apiade d'él—, dio la orde de formar la Yihad de la Construcción, yo entré y empecé nuna de les zones rurales fronterices de Sistán y Baluchistán. Dempués fui responsable de la Yihad de la Construcción na ciudá de Yiroft. Nesa etapa daba un pocu igual quién yera'l responsable, y toos trabayaben na midida de les sos capacidaes por que les coses avanzaren meyor.[2]

1984 a 1997: representación de Yiroft, gobernación de Ispahán y collaboración con Rafsanyaní[editar | editar la fonte]

En 1984, Yahanguirí presentar a les eleiciones llexislatives en Yiroft y llogró la representación na Asamblea Consultiva Islámica de la circunscripción, mandatu qu'anovó nes siguientes eleiciones hasta 1992. Al terminar el so segundu periodu parllamentariu, foi designáu pol presidente Akbar Hashemí Rafsanyaní como gobernador de la provincia de Isfahán y trés años más tarde cuntóse ente los miembros fundadores del partíu de Rafsanyaní, Partíu de los Directivos de la Construcción, de que'l so conseyu central participa.

1997-2005: ministru del gobiernu reformista de Jatamí[editar | editar la fonte]

Nel primer gabinete del reformista Seyyed Mohammad Jatamí (1997-2001), Yahanguirí foi ministru de Mines y Metales y, tres la fusión de los ministerios de Mines y d'Industries, convertir nel primer ministru d'Industries y Mines, cargu que caltuvo hasta'l términu de la presidencia de Jatamí, en 2005.

2005 a 2013: Oposición al gobiernu de Ahmadineyad[editar | editar la fonte]

Col accesu al poder del gobiernu de Mahmud Ahmadineyad, na seronda de 2005 Yahanguirí empezó a trabayar como representante d'inversiones del Bancu Nacional d'Irán (Bank Melli) na xunta directiva de la Compañía Industrial Marítima d'Irán (SADRA), la mayor empresa de contrates iraninasobremanera nel dominiu de la construcción d'estructures marines, pontes, puertos ya instalaciones petroleres. Mientres cuatro años exerció tamién como docente nel estatal Institutu de Xestión Industrial (en persa, سازمان مدیریت صنعتی, Sazman-y Modiriat-y Sanatí). Dende esi añu ye tamién miembru de la xunta académica de la fundación cultural Barán, creada pol ex-presidente Jatamí.

Yahanguirí participó na campaña eleutoral de Mir Hosein Musaví pa la eleición presidencial de 2009 con un discursu en Qom:

Unu de los llogros más importantes de la Revolución Islámica ye'l calter islámicu y republicanu del sistema políticu. Toos aquellos que'l so corazón llate por esti sistema tienen d'esforciase por que se caltengan estos dos ales de la revolución islámica.

Tres la crisis política abierta poles protestes postelectorales y la so represión, abandonó toa responsabilidá gubernamental y dedicóse la edición de la revista mensual صنعت و توسعه («Industria y desenvolvimientu»). Nel branu de 2010, nun ambiente político entá marcáu por un enfrentamientu exacerbado ente distintes facciones, Yahanguirí participó nuna sonada ceremonia de rotura d'ayunu de ramadán na casa del ex ministru reformista Abdolá Nurí, en que se fixo patente la división reinante ente'l centenar de personalidaes de la oposición al gobiernu de Mahmud Ahmadineyad, como Mir Hosein Musaví (quien nun asistió), Seyed Mohammad Jatamí, Mehdí Karrubí, Seyed Hasán Jomeiní (nietu del líder de la Revolución Islámica), etc.[4] Nos mesmos díes, Yahanguirí publicara un discutiniu críticu de la xestión de Ahmadineyad aludiendo a un contraste ente la (bien crecida) renta petrolera iranina mientres la presidencia Ahmadineyad y les sos realizaciones, en rellación con gobiernos anteriores.

En marzu de 2013, tres años de distanciamientu ente'l movimientu reformista iranín y el líder supremu d'Irán, Yahanguirí formó parte xunto a Mayid Ansarí y Abdolvahed Musaví Larí d'una comitiva que caltuvo una xunta con Seyyed Alí Jameneí, na que Yahanguirí comunicó'l puntu de vista de los reformistes sobre la situación de la industria y les infraestructures iranines, cola eleición presidencial de xunu en perspeutiva.

2013: vicepresidente del gobiernu de Hasán Rouhaní[editar | editar la fonte]

Na campaña presidencial de 2013, Yahanguirí ostentó la presidencia del comité eleutoral del ex-presidente Akbar Hashemí Rafsanyaní. Al ser anulada la candidatura d'ésti, treslladar al comité de campaña del secretariu del Conseyu Cimeru de Seguridá Nacional, Hasán Rouhaní quien, en siendo investido, nomar como vicepresidente del so gobiernu'l 4 d'agostu de 2013.

Familia[editar | editar la fonte]

Yahanguiri perdió na guerra Irán-Iraq a dos hermanos, que tienen n'Irán la considerancia oficial de «mártires» (en persa, شهید shahid). Sobre la so rellación con ellos, declaró:

Entós daquella, toos nós compartíamos una forma de pensar y nun se plantegaben discutinios políticos. Los trés yéramos participantes constantes nes ceremonies relixosu y revolucionariu, y movíamos nun mesmu sentíu.[2]

Nel branu de 2010, a la muerte del padre de Yahanguirí, ésti recibió un mensaxe de pésame del líder supremu d'Irán, Seyyed Alí Jameneí.


Predecesor:
Mohammad-Reza Rahimi
Vicepresidente d'Irán

2013 - actualidá
Socesor:
nel cargu

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

  1. En grafía persa, اسحاق جهانگیری کوهشاهی, tamién trescritu en llingües europees como Eshaq Jahangiri Kouhshahi
  2. 2,0 2,1 2,2 «اسحاق جهانگیری [Eshaq Yahanguirí(persa). shakhsiatnegar.com. Consultáu'l 13 d'avientu de 2013.
  3. «Eshaq Yahanguirí» (persa). Portal del gobiernu d'Irán. Consultáu'l 13 d'avientu de 2013.
  4. (en persa) افطاري عبدالله نوري و بروز شکاف هاي جديد در جريان سبز, «El iftar de Abdolá Nurí y l'apaición de nueves fisuras na corriente verde». 18 d'agostu de 2010. http://www.mashreghnews.ir/NSite/FullStory/News/?Id=4053. Consultáu'l 13 d'avientu de 2013.