Escatoloxía

De Wikipedia
La tradición cristiana recueye na Biblia la revelación de san Juan sobre'l fin de los díes. Cuadru de los cuatro caballeru del Apocalipsis por Arnold Böcklin.
Thor lluchando contra la culiebra Jörmundgander mientres el Ragnarök. Cuadru de Johann Heinrich Füssli (1788).

Escatoloxía (del griegu antiguu éskhatos: ‘postreru' y logos: ‘estudiu') ye'l conxuntu de creencies relixoses sobre les realidaes últimes»,[1] esto ye, sobre'l más allá o les acabadures de ultratumba.

Estremar en:

Relixones[editar | editar la fonte]

Hai diverses referencies escatolóxiques na mitoloxía exipcia, griega, romana y escandinava. Cada relixón tien la so propia visión escatolóxica según les sos creencies sobre l'aportar de los tiempos. En munches d'elles l'home, individual y colectivamente, tesciende al mundu terrenal y esiste pola eternidá en realidaes radicalmente distintes a la vida conocida, dalgunes d'elles dichoses (Cielu) y otres de condenación (infiernu).

Mazdeísta[editar | editar la fonte]

Dientro del conteníu relixoso del mazdeísmo, Zoroastru describió con gran detalle la llegada del Frashokereti o xuiciu final col últimu enfrentamientu ente Ahura Mazda (el Bien) y Angra Mainyu (el Mal), que produciría grandes catástrofes y aceleraría la llegada d'un salvador, descendiente del llinaxe del propiu Zoroastru, quien sería l'encargáu de llevar a la victoria a les fuercies del Bien.

Nel xuiciu final decídese'l destín de la humanidá y la reconciliación ente una parte d'ésta y Ormuz (el Bien), que trai'l fin del Mal.

Budista[editar | editar la fonte]

En China, al introducir el cultu al buda Maitreya tamién s'introdució nesta relixón un componente escatolóxicu, del cual nos tiempos futuros, va aparrar de gran manera que favorecería'l regresu de Maitreya pa empecipiar una nueva dómina de paz y esperanza.

Hindú[editar | editar la fonte]

Nel hinduismu nun hai una sola escatoloxía determinada;

Hai una escatoloxía de los universos materiales, que se destrúin cíclicamente. Esiste una destrucción parcial del universu, qu'asocede cada final del día» de Brahmā (cuando esti dios duérmese, a la fin de cada unu de los sos llargos «díes») y esiste una destrucción total de tolos universos, cuando Vishnú aspirar» como molécules de la so respiración, a la fin de la vida de Brahmā (que dura esautamente 100 de los sos «años»).

Tamién hai una escatoloxía personal, cuando l'alma espiritual abandona'l cuerpu material nel momentu de la muerte. Recibe un xuiciu per parte del deva Iamarásh (el rexente de la muerte), quien acordies col so bon o mal karma (‘actividaes' pasaes) recibe una pena: volver nacer en dalgún planeta d'esti universu.

Si l'alma portóse bien, dirá nacer nun planeta cimeru paradisiacu (el cielu o suarga), y una vegada que gastara «» el so bon karma (una vegada que gociara lo suficiente) tien que volver nacer nesti planeta.

Si l'alma portóse mal, dirá nacer nun planeta inferior infernal (l'infiernu o Patala), y una vegada que quemara “” el so mal karma (una vegada que sufriera lo suficiente) tien que volver nacer na Tierra.

N'estáu de suañu fondu, l'alma cai a la Tierra en forma d'agua, y si cai en tierra cultivada, entra nes plantes y queda adosada a los granos (de trigu, arroz, etc.). Si ye comida por un ser humanu masculín entra nos sos espermatozoides y si correspuénde-y ser fíu o fía d'esi ser humanu en particular, por azar» va ser l'espermatozoide que fecunde al óvulu y va convertise nun embrión.

Según les Escritures hindús, l'alma espiértase dientro del úteru maternu. Los hindús inclusive creíen que l'úteru yera una parte del intestín, polo que'l fetu taba arrodiáu del escrementu de la madre. D'esta manera l'alma esperimenta dellos meses de tarrecibles sufrimientos, que finalmente-y faen perder la memoria y l'intelixencia.[ensin referencies]

Los hindús creen que ye posible atayar esti procesu eternu de reencarnación so ciertes circunstancies, como la quema del cuerpu del difuntu.

Islámica[editar | editar la fonte]

Nel islam, la fe cuenta pal destín del creyente y cuando dichu creyente finara, conoz en persona a Allah y ye conducíu al paraísu. Sicasí, nun recibe íntegramente el so pagu hasta'l Día del Xuiciu. Pa los impíos, el destín ye sufrir na so propia tumba hasta llegar el xuiciu final, onde se va decidir el so destín.

Tal Como nel cristianismu y el xudaísmu, esisten creencies escatolóxiques como'l pagu de les almes (nel islam nun esiste la idea de purgatoriu), pero sí esisten términos escatolóxicos como al-Masih ad-Dajjal que n'árabe significa el falsu mesíes y el Mesíes (Xesús o I'sa), L'Empuestu (Mahdí). A la fin de los tiempos, Xesús volverá pa reinar nel mundu enteru dende'l tronu de Xerusalén, auniendo a tolos creyentes nel Dios Únicu, yá sían xudíos, cristianos, musulmanes o otros, so un mesmu paragües: l'islam. Va Reinar acorde a les enseñances de los profetes ysobremanera, les de Mahoma, el postreru de toos ellos.

Señales Mayores (non necesariamente nesti orde)

  1. La venida del últimu profeta Muhammad.
  2. L'esclavu va pasar a ser patrón.
  3. Los pastores van competir na edificación d'edificios altos.
  4. La conocencia del Islam va ser estremáu ente que la inorancia va amontase. Esta marxinación de la conocencia va ser debida a que los sabios van morrer y adulces menos sabios van reemplazar. Los líderes de los musulmanes van ser escoyíos d'ente la xente ignorante, y van gobernar d'alcuerdu a los sos deseos.
  5. El consumu de bébores alcohóliques y la fornicación van amontase bien de.
  6. La población d'homes va menguar, ente que la población de muyeres va aumentar al grau de que per cada home va haber cinco muyeres.
  7. Trenta persones van reclamar ser Profetes siguíos por al-Masih ad-Dajjal
  8. Va Haber tanta bayura de riqueza que la xente nun va poder atopar quien-yos acepte'l so Zakat.
  9. El derramamiento de sangre humano va amontase.
  10. El tiempu va encurtiar al grau qu'un añu va paecer un mes, un mes un día y un día una hora.
  11. Dos grandes países engarraren y matárense, dambos reclamando la mesma causa.
  12. van amontase los terremotos en númberu y magnitú.
  13. La xente al pasar por una tumba va deseyar camudar de llugar col difuntu.

Señales Mayores (nun orde averáu)

  1. al-Masih ad-Dajjal (el falsu mesíes) va venir diciendo que ye Allah faciendo paecer que tien el cielu y l'infiernu nes sos manes. Él ye curtiu, de cara acoloratada, ciegu d'un güeyu, y va tener los pelos llevantaos. El va viaxar pel mundu, pero nun va poder entrar a la Meca y a Medina.
  2. Al-Mahdi va venir coles mesmes qu'A el-Dajjal. El va convidar a la xente al verdaderu Islam, y va ser un líder militar. El so nome va ser igual al del Profeta, Muhammed ibn Abdullah, Muhammed fíu de Abdallah, Va Ser descendiente de Fátima, la fía del Profeta.
  3. Va Venir Xesucristu coles mesmes qu'A el-Mahdi. El va baxar del cielu a la hora del Fachr (Madrugada) nuna mezquita de Damascu. Él ye de mediana estatura, de cara acoloratada, y el so pelo esta como si apenes se bañara. El va convidar al islam y va ser un líder militar (como'l rei David) La xente del Llibru (cristianos y xudíos) van volver al islam, y va haber bayura de riqueza. Xesús va romper la cruz, va matar al puercu y va matar personalmente Al-Dajjal. Va Permanecer sobre la tierra por un llargu tiempu y depués va morrer de normal.
  4. Va Salir una bestia (Al-Dabah) que va convidar a la xente otra vegada al islam.
  5. El Gog y el Magog (dos tribus escondíes) van ser llibraos de la presa que los contién y van destruyir la tierra. van tomase tola agua y van matar a la xente hasta que Allah mandará-yos una merucu que va acabar con ellos.
  6. Tres lugar en -y mundu van fundise y van ser tragaos pela tierra. Unu nel oriente, otru nel poniente y otru na península arábica.
  7. Un fueu va salir d'Adén en Yeme y va estendese escontra'l norte.
  8. El sol va salir del poniente.
  9. Fumu va apaecer sobre tou la tierra y va provocalos a los creyentes un llixeru resfriáu ente que a los incrédulos va carecer severamente.
  10. Finalmente va llegar un vientu fríu que va matar a los creyentes dexando solamente a los incrédulos que van ver la Última Hora. L'ánxel Israfil va soplar la corneta y va empezar la resurreición.

De siguío vamos esponer un conxuntu de signos precedentes a l'apaición del Imam Mahdi , espresaos nes tradiciones, tal como lo describe'l Sheij Mufid na so obra "Kitab al Irshad".

  • Los sufianíes van faer una revuelta.
  • Los hasaníes van ser asesinaos.
  • Los abbásidas van apostar pol poder mundanu.
  • Va Haber un eclís de sol en mediu del mes de Ramadán, en contraposición colo qu'asocede comúnmente (pos los eclises de sol namái pueden dase a la fin del mes llunar, cola conxunción de la lluna, que ye'l momentu en que s'interpon ente'l sol y la tierra; tocantes a los eclises de lluna, éstos namái se presenten na metá del mes llunar, cola lluna llena, cuando la tierra interponer ente'l sol y la lluna. Estos sucesos seríen contrarios a los fenómenos astronómicos normales).
  • Va Haber dos fundimientos de la tierra en Bayda, unu nel este y otru nel oeste.
  • El sol va salir pol occidente y va permanecer inmóvil nel cielu nel sitiu que marca'l tiempu de la plegaria de la tarde.
  • Pela redolada de Kufa va ser asesinada una alma pura xunto a setenta homes piadosos y xustos.
  • Un hashimita va ser asesináu en La Meca, ente la esquina de la Kaaba y el "maqam Ibrahim".
  • La paré de la mezquita de Kufa va derrumbase.
  • Estandartes negros van avanzar dende'l Jorasán.
  • Va Haber una revuelta nel Yeme.
  • Un marroquín va apaecer n'Exiptu y dende ellí va tomar posesión de Siria.
  • Los turcos van ocupar Arxelia.
  • Los bizantinos van ocupar Ramla.
  • Va Surdir una estrella nel este con una lluz asemeyao a la de la lluna, y va confundise con ésta.
  • La lluna nueva va doblar hasta xunir les sos puntes.
  • Va Apaecer un color nel cielu, estendiéndose por tol horizonte.
  • Un fueu va surdir dende l'este, permaneciendo nel aire de trés a siete díes.
  • Los árabes van soltar de les sos atadures y van tomar posesiones de les sos tierres, echando a les autoridaes estranxeres.
  • El pueblu d'Exiptu va matar al so gobernante y va destruyir Siria.
  • Tres estandartes (exércitos ) van apostase Siria: los estandartes de Qais y los árabes, que van tar ente los exipcios, y l'estandarte de Kinda que va venir dende'l Jorasán.
  • Van Venir caballos dende l'oeste a establecese nel Hiray. Sobre ellos van avanzar estandartes negros dende l'este.
  • El Éufrates va crecer de tal manera que les sos agües van anubrir los caleyones de Kufa.
  • Sesenta mentirosos van reclamar la Profecía, y venti de la familia de Abu Talib van reclamar el Imamato.
  • Un home d'altu rangu de los abbásidas va ser quemáu vivu ente Jalula y Janiquín.
  • Na ciudá de Bagdag na vera próxima a Karkkin va establecese una ponte.
  • va llevantase un vientu negru al empiezu del día, y depués va haber un terremotu y un gran fundimientu de tierra.
  • El mieu va suplir sobre la xente d'Iraq y Bagdag.
  • Va Soceder una muerte repentina, con perda de propiedaes, vides y colleches.
  • Van Apaecer plagues de llagostes en tiempos avezaos y inusuales, causando perdes de colleches y dexando escasos cultivos pa la xente.
  • Dos grupos estranxeros van apostar y n'el so engarradiella arramará muncha sangre.
  • Los esclavos van sulevar contra los sos amos, van matar y van apoderar el país de los mesmos.
  • Un grupu d'herexes va ser tresformáu convirtiéndose en monos y gochos.
  • Un berru va derromper el cielu y cada persona oyer nel so propiu idioma.
  • Una cara y un torso van ver nel centru del sol.
  • Los muertos van surdir de les sos tumbes, van reconocese mutuamente y van visitase unos a otros.
  • Va Haber venticuatro tempestad siguíes y la tierra va alicar con elles dempués de tar muerta. Dempués d'esto, toa enfermedá va afectar a la xente, sacante a los xiites que creen nel Imam y esperen la so apaición. Entós ellos enteraránse del so llevantamientu y van dirixise escontra él de la Meca ya Irán pa sofitalo.

Nota: El sheij Mufid hai compilado estos dichos mil años tras aproximao. L'espresó que de la totalidá de los signos mentaos, dalgunos teníen de soceder por fuercia, ente qu'otros yeren condicionales, y Dios ye'l Conocedor de lo que va soceder. Esclariamos que d'antiguo el nome de "Siria" aludir a la rexón que güei ocupen Siria, Israel, El Líbanu, Xordania y Palestina.

Hebrea[editar | editar la fonte]

Los acontecimientos del fin del mundu difieren según les distintes escueles rabíniques. Anque toos ellos tienen el so orixe profecíes del Tanak, o canon hebréu de la Biblia, ya interpretaciones con base na lliteratura rabínica, éstes pueden variar notablemente. Por casu, delles tradiciones xudíes acomuñen la llegada del Mesíes como un signu escatolóxicu ente qu'otres tradiciones esperar como un eventu históricu. Lo mesmo asocede cola restauración Templu de Xerusalén o del pueblu d'Israel a la tierra prometida, que pueden ser entendíos como profecíes escatolóxiques o hestóriques. Otres temes frecuentes de la escatoloxía hebrea, que tampoco gocien de consensu, son: la resurreición de los muertos, el xuiciu final, la nueva creación o'l gobiernu divín.

Cristiana[editar | editar la fonte]

Ufierta una escatoloxía asemeyada a la del xudaísmu, que ta esplicada polos Evanxelios del sieglu I y polos teólogos posteriores.

La teoloxía cristiana ocupóse enforma —especialmente mientres el medievu y la Reforma— de los "novísimos" (los últimos cuatro estaos del ser humanu, que son muerte, xuiciu, infiernu y gloria).

La escatoloxía puede ser:

  • Escatoloxía xeneral:
    • La Parusía: el "advenimiento gloriosu" o segunda venida de Xesucristu (la primera asocedería ente'l 6 e.C. ) y el "fin de los tiempos". Antes d'esi tiempu desenvolveráse la Gran Molición, na cual va faese prominente'l papel del Anticristu.
    • La "resurreición de la carne": Toos van resucitar nel últimu día colos sos cuerpos reconstituyir y perfeccionar, esto ye, asemeyaos al de Xesucristu.
  • Escatoloxía peracabada: la vida eterna, yá seya nel Cielu o nel infiernu.
  • Escatoloxía entemedia: muerte física y muerte espiritual (el castigu eternu de Dios)

D'una exéxesis de la Biblia tomada nel so sentíu gramatical podemos ellaborar nueve distintos apartaos escatolóxicos estrayíos básicamente dende'l llibru del Apocalipsis, bien que les aportaciones dende los otros llibros de la Biblia son tamién importantes. Los apartaos son:

  1. Muerte física. Afecta a toos: «Ta establecíu pa los homes que muerran una sola vegada» (Heb 9:27). Imediatamente que la persona muerre, va direutamente a un xuiciu, (particular) para dempués tar yá seya gociando del Paraísu o sufriendo'l desamor nel infiernu.
  2. La Segunda Venida. Ye'l segmentu más grande, con diferencia, yá que ta asitiada nel fin de los tiempos (Heb 9:28).
  3. L'Anticristu. Va Apaecer nos tiempos del fin (pal escritor d'I Jn son los tiempos del fin), con doctrines que nieguen a Cristu (I Jn 2:18-23).
  4. Resurrección. Cristu enseñar con claridá y él mesmu resucitó.
  5. Los xuicios. El xuiciu particular darréu dempués de la muerte y el xuiciu final, que va ser universal.

Testigos de Jehová[editar | editar la fonte]

Según les creencies de los Testigos de Jehová, cuando'l ser humanu muerre nada lo sobrevive: nun tenemos una alma eterna, somos almes, l'alma ye la persona, la vida. (Xen.2:7, Xen.3:19, Ezequiel 18:4). La esperanza futura pa quien morrieren, basar na resurreición, que asocede de dos formes distintes:

  • La primer forma: 144.000 persones escoyíes dende la dómina de los apóstoles hasta los nuesos díes, van ser resucitaes nel cielu como espíritus y van ser reis y sacerdotes, xunto con Xesucristu (Apocalipsis 14:1-3; Apocalipsis 20:6), a partir de que Cristu manifestara la so presencia (Parusía) nel poder del Reinu, mientres "los últimos díes", a partir de 1914 (Revelacion o Apocalipsis 12:7-12). Este ye'l "Fatáu pequeñu" (Luc.12:32).
  • La segunda forma: va haber una resurreición física en carne y güesu, pa "un gran ensame" d'otres oveyes, que nun son d'esta corrada (del "fatáu pequeñu") (Revelación 7:9-12; Juan 5:28,29), dempués de la intervención de Cristu y el Armagedón (Apocalipsis 16:14-16);mientres el so reináu milenariu (Apocalipsis 20:4) nuna Tierra que va ser convertida nun Paraísu, el propósitu orixinal de Dios. "Va Haber resurreición asina de xustos como d'inxustos" (Fechos 24:15).
  • Nel casu de los inicuos, esto ye, aquellos que fueron destruyíos en Sodoma, Gomorra, Admá, Bela y Zeboyim, según n'El Diluviu, y los que sían destruyíos direutamente por Dios nel Armagedón, el so destín ye la muerte eterna. "Nun se van poner de pies nel xuiciu" (Salmu 1:3-5).

Adventistes[editar | editar la fonte]

Los adventistes creen que na segunda venida de Cristu, los muertos en Cristu van resucitar primero, depués los que tean vivos (los escoyíos) xunto colos resucitaos, van ser arrampuñaos polos ánxeles que los van llevar al cielu a vivir por un periodu de mil años. Mientres esi tiempu, Satanás va ser encadenáu simbólicamente, pos nun va tener a naide a quien engañar. Nel cielu, nesti periodu, los santos (los que fueron salvaos) xunto con Cristu van tar xulgando a los impíos. Al cabu d'esti periodu, Cristu cola santa ciudá van baxar del cielu pa xulgar a los muertos impíos, ellos van resucitar y van tratar d'abarganar la santa ciudá pero Dios va faer baxar fueu del cielu que los consumirá. Y esta va ser la segunda resurreición que ye pa muerte eterna (Apoc 20:1, Tes 4:13-17).

Nórdica[editar | editar la fonte]

Na mitoloxía nórdica, Ragnarök ye la batalla del fin del mundu. Esta batalla va ser supuestamente entamada ente los dioses, los Æsir, lideraos por Odín y los jotuns lideraos por Loki. Non yá los dioses, xigantes, y bisarmes van perecer nesta conflagración apocalíptica, sinón que cuasi tou nel universu va ser destruyíu.

Nes sociedaes guerreres viquingues, el morrer en batalla yera un destín almirable, y esto traducióse na adoración d'un panteón nel que los dioses mesmos nun son eternos, sinón que dalgún día van ser derrocaos, nel Ragnarök. Nes mesmes sagues y poesía escáldica de los pueblos nórdicos apaecen claramente definíos los acontecimientos del Ragnarök, conozse quién va lluchar contra quién, según los destinos de los participantes nesta batalla. El Völuspá (Profecíes de Völva —Shaman femenín—), la primer serie del Edda poética (Edda mayor), que data dende 1000 d. C., cunta la hestoria de los dioses, dende l'entamu del tiempu hasta'l Ragnarök, en 65 estrofes. La Edda prosaica (Edda menor), escrita dos sieglos dempués por Snorri Sturluson, describe en detalle qué va asoceder antes, mientres y dempués de la batalla.

Lo que ye únicu sobre'l Ragnarök como historia apocalíptica (nel estilu Armagedón) ye que los dioses yá saben al traviés de la profecía lo que va asoceder: qué va avisar de la llegada del acontecimientu, quién va ser asesináu por quién, y asina socesivamente. Inclusive saben qu'ellos nun tienen el poder d'evitar el Ragnarök. Esto ta rellacionáu col conceutu de destín (vease Urðr, Wyrd) de los pueblos nórdicos antiguos.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Sayés, José Antonio (2006). Escatología. Madrid: Ediciones Palabrea, páx. 7. ISBN 978-84-9840-008-3.