Escándalu Sokal

De Wikipedia

L'escándalu Sokal foi un famosu engañu llográu pol físicu Alan Sokal pa esponer al equipu editorial de la importante revista académica d'humanidaes Social Text.

En 1996, Sokal, profesor de física na Universidá de Nueva York, unvió un artículu pseudocientífico por que se publicar na revista postmoderna d'estudios culturales Social Text. Pretendía comprobar qu'una revista d'humanidaes «va publicar un artículu llaráu de xirigonces, siempres y cuando: a) Suene bien; y b) sofite los prexuicios ideolóxicos de los editores (contra les ciencies empíriques)».

L'artículu, tituláu Transgressing the Boundaries: Towards a Transformative Hermeneutics of Quantum Gravity[1] («La transgresión de les fronteres: escontra una hermenéutica transformativa de la gravedá cuántica»), publicar nel númberu de primavera/verano de 1996 de Social Text y sostenía la estelante tesis de que la gravedá cuántica yera un constructo social; esto ye, que la gravedá esiste namái porque la sociedá pórtase como si esistiera, polo tanto si nun creyéramos nella nun nos afectaría.

El mesmu día de la so publicación, Sokal anunciaba n'otra revista, Llingua Franca, que l'artículu yera un engañu.

El fechu causó un escándalu académicu na Universidá de Duke, entidá que publicaba Social Text. Sokal dixo que'l so artículu yera «un pastiche de xíriga postmodernista, reseñes combayones, cites grandilocuentes fuera de contestu y una atayante xirigonza», que se sofitaba nes cites más estúpides que pudiera atopar sobre matemátiques y físiques» feches por universitarios genéricamente llamaos 'postmodernos' de humanidaes.

Discutinios[editar | editar la fonte]

Cobertoria de los medios[editar | editar la fonte]

Nos Estaos Xuníos, al ser reveláu l'engañu, el filósofu francés Jacques Derrida foi primeramente blancu de desacreditaciones, particularmente per parte de periódicos n'EEXX y Francia.[2] La revista "US Weekly Magazine", pa ilustrar un informe sobre l'asuntu Sokal, utilizó una semeya y una caricatura de Derrida. Pa ésti, tratábase más bien d'atacar a un estranxeru, remiténdose inclusive al célebre coloquiu de Baltimore, de 1966, nel que convidó n'EEXX a un grupu selectu de intectuales franceses: Poulet, Todorov, Hyppolite, Lacan, Morazé, Vernant, Girard, que taben anovando la llingüística, la crítica, el psicoanálisis, la hestoria, l'antropoloxía y la filosofía, dende distintos puntos de vista.[3] Esi coloquiu facilitó la entrada progresiva del pensamientu francés n'EEXX, con perspectives plurales y con figures de gran prestíu.

Respuesta de la revista Social Text[editar | editar la fonte]

Los editores de Social Text argumentaron que, nel contestu de la dómina, l'artículu de Sokal "Transgressing the Boundaries: Towards a Transformative Hermeneutics of Quantum Gravity" foi una traición fraudulenta del so enfotu.

Per otra parte, nel añu 1996 la revista nun faía l'avezada revisión científica por pares académicos (una práutica que caracteriza a les revistes científiques pa verificar la validez de les sos publicaciones), por cuenta de que los editores envaloraben qu'una política editorial más abierta aguiyaría una investigación menos convencional de la que ye avezada ente los científicos.[4]

Los editores de la revista argumentaron, amás, que la revisión científica por árbitros académicos non necesariamente sirve pa detectar el fraude intelectual.

Sokal y Bricmont escriben Impostures intelectuales[editar | editar la fonte]

Sokal y Bricmont publicaron en 1997 Impostures intelectuales.[5] Sokal y Bricmont ampliaben les sos tesis y pretendieron demostrar que determinaos intelectuales "posmodernos", como Lacan, Kristeva, Baudrillard y Deleuze utilizaron abusivamente conceutos provenientes de les ciencies físicu-matemátiques, usaos fora de contestu y ensin dar la menor xustificación conceptual o empírica, o ofuscando a los sos llectores con pallabres "sabies" ensin esmolecese pol so pertinencia o sentíu, y negando —al so xuiciu—, la importancia de la verdá. Amás, l'ensayu inclúi una dura crítica a un relativismu epistémico que considera a la ciencia como "un rellatu más".

Respuesta per parte d'intelectuales de les Humanidaes[editar | editar la fonte]

Precisiones de Derrida[editar | editar la fonte]

Jacques Derrida, qu'escribió en contra d'esta presunta manipulación académica en Monde 039;', 20-11-1997,[6] trató de poner n'evidencia la so falta de seriedá al sorrayar que Sokal y Bricmont solo escoyíen a franceses (y a ciertos franceses, especialmente señalaos), y que ellos nun estudiaben escrupulosamente les sos llamaes "metáfores" científiques nin el so papel, nin tampoco'l so estatutu y los sos efeutos nos discursos que refiertaben. Por casu, anque Derrida nun emplegara esa terminoloxía, sí fixo una vegada, sobromanera, una cuidadosa referencia del teorema de Gödel, pero nada dicíen d'ello.

Añedía Derrida que toa esa operación mediática de Sokal y Bricmont (de la que sacaríen réditu inmediatu), yera una llectura superficial, mesma de ciertu mundu universitariu. Diose la circunstancia de que, nel Times Literary Supplement, ellos declararon qu'escluyeren de la so crítica a pensadores célebres, como Althusser, Barthes y Foucault, pero al dalo a traducir a Libération (19-10-1997) modificaron la secuencia ya incluyeron amás a Derrida como autor seriu, supuestamente porque-yos convenía faer lo en Francia y pa faer creer, asina, que'l so ataque a este yera inesistente. Pa Derrida, ellos nin lleeren les obres impugnaes, nin conocíen les ciencies humanes, nin discerníen un comentariu retóricu del razonamientu principal d'un analista cultural.[7]

Baudouin Jurdant respuende: Impostures científiques (2003)[editar | editar la fonte]

En 2003 so la coordinación del doctor en filosofía de la ciencia Baudouin Jurdant,[8]realizóse una contracrítica a Impostures Intelectuales, nel llibru Impostures científiques: los tracamundios del casu Sokal.[9] Equí, un grupu de diversos científicos —físicos, matemáticos, filósofos o sociólogos—, especialistes n'esi pensadores ya intelectuales franceses —que sufrieron crítiques nel llibru de los físicos Sokal y Bricmont—, propunxéronse la xera d'analizar les sos llectures concretes. Y resaltaron, en caúna de les sos llectures sectoriales, la gran insuficiencia de conocencies alrodiu de lo qu'ellos criticaron, según les sos nula familiaridá colos recursos lliterarios y argumentativos usaos pola filosofía francesa, lo cual conducíalos a tracamundios: la 'verdá' escorrer de munches maneres, dicíen, y en concencia nun tien que ver col procesu demostrativu de les ciencies formales.

Siguiendo col rastrexu, repararon cómo tou empezaría por intereses de Sokal, que pretendía desprestixar a los filósofos postestructuralistas y los científicos rellacionaos a esti campu, por pertenecer al campu político contrariu, como Sokal en delles intervenciones diría[10] —puntu, sicasí, desmentíu por Sokal en Impostures Intelectuales—. Y deducíen que l'ésitu del llibru deber a los sos fines, pos recibió sofitu de medios de comunicación, centros universitarios y llibreríes acomuñaos colos discursos dominantes. Los intelectuales qu'escribieron Impostures científiques queríen combatir el dogmatismu que provocaba Impostures intelectuales, onde quier esponese que los filósofos franceses son unos "relativistes", "pseudocientíficos y "irracionalistas", entá ensin, supuestamente, lleer seriamente nengún llibru de los filósofos mentaos nesa obra polémica. Por casu, señalen que Lacan ye un bon conocedor de matemátiques, y Latour un conocedor de les ciencies, ente munchos otros exemplos, lo que los conduz a conclusiones dafechu contraries a les de Sokal y Brimont. Estos dos físicos —que faíen tanta énfasis nel rigor científico—, solamente afadríen los testos de los intelectuales franceses a los resultaos que al so xuiciu queríen consiguir.[11]

Escándalos paralelos na ciencia[editar | editar la fonte]

Esta situación diose n'otres ocasiones, pero nel terrén científicu; ayenos por tanto al problema de les dos cultures, nel que se confrontan dos llinguaxes bien distintos.

  • Apocayá[¿cuándo?] asocedió na Física, nel famosu escándalu Bogdanov. Dos hermanos que consiguieron publicar en prestixoses revistes científiques teoríes absurdes y carentes de sentíu. El físicu alemán Max Niedermaier concluyó que se trataba de pseudociencia, escrita con una trupa xíriga téunica, pa evitar el sistema de revisión por pares de la física teórica. Según el físicu matemáticu John Baez, el so trabayu «ye una mezcolanza de frases aparentemente plausibles que contienen les pallabres téuniques correutes nel orde aproximao correutu. Pero nun hai lóxica nin cohesión no qu'escriben». Según el físicu Peter Woit na prestixosa revista Nature: «El trabayu de los Bogdanoff resulta significativamente más incoerente que cualesquier otra cosa publicada. Pero'l decreciente nivel de coherencia en tol campu dexó-yos pensar que fixeren daqué sensatu y publicar».[12]
  • En 1986, estrañáu por un artículu apaecíu en Physical Review Letters qu'espertó escepticismu en munchos científicos, Lawrence M. Krauss unvió una quexa del artículu que yera cuasi una parodia de la mesma revista, pero foi detectáu afechiscamente y llogró en respuesta seis informes de revisión científica, tamién en forma de parodia.[13]
  • Más apocayá,[¿cuándo?] nel conocíu "Escándalu SCIgen", trés estudiantes del Institutu Teunolóxicu de Massachusetts diseñaron un programa d'ordenador denomináu SCIgen[29] que xeneraba impostures pseudocientíficas, por aciu frases aleatories qu'aparentaben tener sentíu, al más puru estilu Sokal-Bricmont. L'artículu yera «un completu mecigayu de babayaes que pasó directamente'l supuestu filtru del comité de seleición».[30] Unu de los artículos xeneraos dafechu al azar por SCIgen consiguió que convidaren a los autores a dar una conferencia sobre la so investigación nel congresu internacional de Computación WMSCI.[31][32]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Transgressing the Boundaries: Towards a Transformative Hermeneutics of Quantum Gravity» (inglés). Consultáu'l 9 d'ochobre de 2011.
  2. Señalar Jacques Derrida, Papier machine, Galilée, 2001, p. 279
  3. R. Macksey y Y. Donato, Los llinguaxes críticos y la ciencies del home. Discutiniu estructuralista, Barcelona, Barral, 1972 (or. Johns Hopkins, 1970)
  4. «Mystery science theater». Llingua Franca. xunetu de 1996. http://linguafranca.mirror.theinfo.org/9607/mst.html. . Reply by Alan Sokal.
  5. Impostures Intellectuelles, París, Odile Jacob, 1997; Impostures Intelectuales, Paidós ISBN 84-493-0531-4, con traducción de Joan Carles Guix). Al inglés, como Intelectual Impostures, nel Reinu Xuníu, y como Fashionable Nonsense nos EE UU, al alemán, al catalán, al coreanu, al holandés, al húngaru, al italianu, al xaponés, al polacu, al portugués y al turcu
  6. Agora, en Jacques Derrida, Papier machine, Galilée, 2001, páxs. 279-281
  7. Derrida, Jacques. Sokal y Bricmont nun son serios (en castellanu). Consultáu'l 11 d'avientu de 2010.; y Papier machine, Galilée, 2001, cit.
  8. Baudouin Jurdant, de la Escuela Altos Estudios en Ciencies exactes, ye autor de Les problèmes théoriques de la vulgarisation scientifique, Archives contemporaines col. «Etudes de sciences», 2009; llibru que remite a la so tesis, redactada na so mocedá
  9. Impostures científiques: los tracamundios del casu Sokal, Valencia, Universitat de València, 2003 ISBN 84-376-2079-1
  10. Impostures científiques, Universitat de València, 2003 ISBN, p. 11
  11. Jurdant, Baudouin (2003). [https://books.google.com.mx/books?id=c3z-jWcim3EC Impostures científiques Los tracamundios del casu Sokal], 1a (en castellanu), Madrid: Universitat de València. ISBN 8437620791. Consultáu'l 11 d'avientu de 2010.
  12. John Baez. The Bogdanoff Affair.
  13. L'artículu unviáu y les respuestes atópase en Krauss, Lawrence M. (2008). «A fifth force farce». Physics Today 61 (10). páxs. 53-55. 
  14. J. H. Schon, C. Kloc, Y. Bucher and B. Batlogg (2003). «retraction: Efficient organic photovoltaic diodes based on doped pentacene». Nature 422 (6927):  páxs. 93. doi:10.1038/nature01468. 
  15. J. H. Schon, C. Kloc and B. Batlogg (2003). «retraction: Superconductivity in molecular crystals induced by charge injection». Nature 422 (6927):  páxs. 93. doi:10.1038/nature01467. 
  16. J. H. Schon, C. Kloc and B. Batlogg (2003). «retraction: Superconductivity at 52 K in hole-doped C60». Nature 422 (6927):  páxs. 93. doi:10.1038/nature01466. 
  17. J. H. Schon, A. Dodabalapur, Z. Bao, C. Kloc, O. Schenker and B. Batlogg (2003). «retraction: Gate-induced superconductivity in a solution-processed organic polymer filme». Nature 422 (6927):  páxs. 92. doi:10.1038/nature01465. 
  18. J. H. Schon, H. Meng and Z. Bao (2003). «retraction: Self-assembled monolayer organic field-effect transistors». Nature 422 (6927):  páxs. 92. doi:10.1038/nature01464. 
  19. J. H. Schon, C. Kloc, T. Siegrist, M. Steigerwald, C. Svensson and B. Batlogg (2003). «retraction: Superconductivity in single crystals of the fullerene C70». Nature 422 (6927):  páxs. 92. doi:10.1038/nature01463. 
  20. J. H. Schon, M. Dorget, F. C. Beuran, X. Z. Zu, Y. Arushanov, C. D. Cavellin and M. Lagues (2003). «retraction: Superconductivity in CaCuO2 as a result of field-effect doping». Nature 422 (6927):  páxs. 92. doi:10.1038/nature01462. 
  21. 21,0 21,1 J. H. Schön, Ch. Kloc, R. A. Laudise, and B. Batlogg, Electrical properties of single crystals of rigid rodlike conjugated molecules, Phys. Rev. B 58, 12952-12957 (1998)
  22. 22,0 22,1 J. H. Schön, Ch. Kloc, and B. Batlogg, Hole transport in pentacene single crystals, Phys. Rev. B 63, 245201 (2001)
  23. 23,0 23,1 J. H. Schön, Ch. Kloc, D. Fichou, and B. Batlogg, Conjugation length dependence of the charge transport in oligothiophene single crystals, Phys. Rev. B 64, 035209 (2001)
  24. J. H. Schön, Ch. Kloc, and B. Batlogg, Mobile iodine dopants in organic semiconductors, Phys. Rev. B 61, 10803-10806
  25. J. H. Schön, Ch. Kloc, and B. Batlogg, Low-temperature transport in high-mobility polycrystalline pentacene field-effect transistors, Phys. Rev. B 63, 125304 (2001)
  26. 26,0 26,1 J. H. Schön, Ch. Kloc, and B. Batlogg, Universal Crossover from Band to Hopping Conduction in Molecular Organic, Phys. Rev. Lett. 86, 3843-3846 (2001)
  27. Z. Bao, B. Batlogg, S. Berg, A. Dodabalapur, R. C. Haddon, H. Hwang, C. Kloc, H. Meng and J. H. Schon (2002). «Retraction». Science 298 (5595):  páxs. 961b-. doi:10.1126/science.298.5595.961b. 
  28. J. H. Schön, Ch. Kloc, and B. Batlogg, Mobile iodine dopants in organic semiconductors, Phys. Rev. B 61, 10803-10806 J. H. Schön, Ch. Kloc, and B. Batlogg, Low-temperature transport in high-mobility polycrystalline pentacene field-effect transistors, Phys. Rev. B 63, 125304 (2001)
  29. http://pdos.csail.mit.edu/scigen/
  30. Javier Armentia: Congresos Sacacuartos
  31. «SCIgen: An Automatic CS Paper Generator». MIT.
  32. Stribling, Jeremy. «Rooter: A Methodology for the Typical Unification of Access Points and Redundancy». «Many physicists would agree that, had it not been for congestion control, the evaluation of web browsers might never have occurred. In fact, few hackers worldwide would disagree with the essential unification of voice-over-IP and public/private key pair. In order to solve this riddle, we confirm that SMPs can be made stochastic, cacheable, and interposable.»
  33. Boghossian, Peter (10 de xunu de 2017). . Consultáu'l 18 de xunetu de 2017.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]