Erythronium dens-canis

De Wikipedia
Erythronium dens-canis
diente de perru
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Liliidae
Orde: Liliales
Familia: Liliaceae
Xéneru: Erythronium
Especie: Y. dens-canis
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El diente de perru[1] (Erythronium dens-canis) ye la única especie del xéneru Erythronium nativa d'Europa, onde crez en forma montesa.

Detalle de la flor
Flor de color blancu

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Planta bulbosa, de bulbu oblongo, glabro, blancu, cola apariencia d'un diente de perru, d'ende'l so nome.

El so roseta basal ta compuesta por dos fueyes opuestes, ovo-llanceolaes, cubiertes por un retículo pardu en tola superficie. El tarmu, d'ente 10 a 30 cm d'altor, remata nuna flor de color blancu, rosa o lila, solitaria y pendular, cola base daqué puntiada. Cuando s'abrir por completu los pétalos (d'unos 3 cm) arquiar escontra'l cielu y dexen al descubiertu seis estames y un pistilu bien llamativos pol so tamañu y coloríu.

Floria a principios de la primavera, mientres un mes y mediu aproximao.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Distribúise per tol sur y centro sur d'Europa, Dende la República Checa al centru de la Península Ibérica, incluyíu'l centru de Portugal, centru d'Italia y de Turquía.

N'España, podemos atopala en tola metá norte de la Península Ibérica, en llugares frescos como pacionales o escamplaes del monte, principalmente nel sotobosque, sobre suelos acedos percima de los 1000 metros.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Erythronium dens-canis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 305. 1753.[2]

Etimoloxía

Erythronium: nome xenéricu que se refier a los color de les flores de delles de les sos especies de color coloráu (del griegu erythros = colloráu), anque tamién pueden ser de color mariellu o blancu..

dens-canis: epítetu llatín que significa "diente de perru".[3]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Erythronium dens-canis (Fam. Liliaceae) y táxones infraespecíficos:[4] 2n=24.[5]

Sinonimia
  • Erythronium longifolium Mill., Gard. Dict. ed. 8: 2 (1768).
  • Erythronium maculosum Lam., Fl. Franç. 3: 286 (1779).
  • Erythronium vernale Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 238 (1796).
  • Erythronium maculatum DC. in J.B.A.M.de Lamarck & A.P.de Candolle, Fl. Franç. 3: 197 (1805).
  • Erythronium ovatifolium Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl. 8: 660 (1808).
  • Erythronium bifidum Sweet, Hort. Brit., ed. 2: 597 (1830).
  • Erythronium obtusiflorum Opiz, Seznam: 42 (1852).
  • Erythronium latifolium Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 663 (1866).
  • Erythronium caninum Dulac, Fl. Hautes-Pyrénées: 113 (1867).
  • Erythronium bulbosum St.-Lag., Ann. Soc. Bot. Lyon 7: 70 (1880).[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. «Erythronium dens-canis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 12 d'avientu de 2013.
  3. N'Epítetos Botánicos
  4. Erythronium dens-canis L. Proves Estudios cariológicos en vexetales nemorales del CW español. II Elena Rosselló, J. A., M. A. González Zapatero & F. Navarro Andrés (1987) Stud. Bot. Univ. Salamanca 6: 159-162
  5. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  6. «Erythronium dens-canis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 19 d'abril de 2010.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]