Equisetum telmateia

De Wikipedia
11-01-2023 09:27
Equisetum telmateia
rueldu
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Pteridophyta
Clas: Equisetopsida
Orde: Equisetales
Familia: Equisetaceae
Xéneru: Equisetum
Especie: Equisetum telmateia
Ehrh.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El rueldu[1] (Equisetum telmateia) ye una especie d'Equisetum (raburrocín[2]) con una distribución inusual, con una subespecie nativa d'Europa, l'oeste d'Asia y el noroeste d'África, y una segunda subespecie nativa del oeste d'América del Norte.[3][4]

Estróbilo portador d'espores
Equisetum telmateia subsp. braunii, San Jose, California

.

Descripción[editar | editar la fonte]

Trátase d'una planta herbal perenne, con tarmos separtaos verdes fotosintéticos y estériles y amarellentáu maciu non fotosintéticos. Los tarmos estériles, aprucen a finales de primavera y muerren nel final de la seronda, miden de 30 a 150 cm (raramente a 240 cm) d'altor (la especie más alta de raburrocín fora de les rexones tropicales) y 1 cm de diámetru, bien ramificáu, con espirales de 14 -40 cañes, estes hasta 20 cm de llargu, 1-2 mm de diámetru y non ramificáu, que salen de les axiles d'un aniellu de bráctees.

Los tarmos fértiles aprucen a entamos de la primavera enantes de los biltos estériles, creciendo a 15-45 cm d'altor, con un estróbilu apical portador d'espores de 4-10 cm de llargu y 1-2 cm d'anchu, y ensin cañes llaterales; les espores esvalixen a mediaos de primavera, colos tarmos que muerren darréu dempués de la lliberación de les espores. Tamién s'arrobina per mediu de rizomes que se repararon qu'enfusen hasta los 4 metros en suelu de magre húmedu, estendiéndose llateralmente en capes múltiples.[5] les plantes ocasionales producen tarmos que son al empar fértil y fotosintética.[4][6][7]

Alcuéntrase en llugares húmedos visiegos, primavera pantano y filtraciones llinies, xeneralmente en montes abiertos, comúnmente formando grandes colonies clonales.[4][6]

Hai dos subespecies:

  • Equisetum telmateia subsp. telmateia. Raburrocín grande. Europa, Asia occidental, el noroeste d'África. Tarmu principal ente verticilos pálidu. Ramu blancu verdosu.
  • Equisetum telmateia subsp. braunii (Milde) Hauke. Raburrocín Xigante del Norte/Northern Giant raburrocín. L'oeste d'América del Norte, dende'l sureste d'Alaska y l'oeste de la Columbia Británica al sur de California . Tarmu principal ente verticilos. Caña verde.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Usáu como diuréticu, remineralizante, hemostáticu y astrinxente.

Indicáu pa estaos nos que se rique un aumentu de la diuresis: afecciones xenitourinaries (cistitis, ureteritis, uretritis, pielonefritis, oliguria, urolitiasis), hiperazotemia, hiperuricemia, gota, hipertensión arterial, edemes, sobrepesu acompañáu de retención de líquidos. Afitamientu de quebres; epistaxis, metrorraxes.

Principios activos

Saponósidos: equisetósidu; flavonoides, sales de potasiu y xil, traces d'alcaloides: nicotina, palustrina.[8]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Equisetum telmateia describióse por Jakob Friedrich Ehrhart y espublizóse en Hannoverisches Magazin 21: 287. 1783.[9]

Etimoloxía

Equisetum: nome xenéricu que provién del llatín: equus = (caballu) y saeta (cerda, pelu gruesu). Llit., cola de caballu

telmateia: epítetu

Sinonimia
  • Equisetum majus Garsault[10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. http://sabencia.net/1esq.php?consulta1=raburrocín
  3. Germplasm Resources Information Network: Equisetum telmateia
  4. 4,0 4,1 4,2 Hyde, H. A., Wade, A. E., & Harrison, S. G. (1978). Welsh Ferns. National Museum of Wales ISBN 0-7200-0210-9.
  5. http://www2.fiu.edu/~chusb001/GiantEquisetum/Ecophysiology.html#RhizArch
  6. 6,0 6,1 Clapham, A. R., Tutin, T. G., & Warburg, E. F. (1981). Excursion Flora of the British Isles, 3rd ed., Cambridge: University Press, páx. 6. ISBN 0-521-23290-2.
  7. Flora of North America: Equisetum telmateia
  8. «Equisetum telmateia». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 10 de marzu de 2014.
  9. «Equisetum telmateia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 9 de marzu de 2014.
  10. En Plant List

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
  4. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  5. Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]