Equisetum telmateia
Equisetum telmateia |
||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Pteridophyta | |
Clas: | Equisetopsida | |
Orde: | Equisetales | |
Familia: | Equisetaceae | |
Xéneru: | Equisetum | |
Especie: |
Equisetum telmateia Ehrh. | |
[editar datos en Wikidata] |
Equisetum telmateia ye una especie de Equisetum (piniellu) con una distribución inusual, con una subespecie nativa d'Europa, l'oeste d'Asia y el noroeste d'África, y una segunda subespecie nativa del oeste d'América del Norte.[1][2]
.
Descripción[editar | editar la fonte]
Trátase d'una planta herbal perenne, con tarmos separaos verdes fotosintéticos y maneros y amarellentáu maciu non fotosintéticos. Los tarmos maneros, producir a finales de primavera y muerren nel final de la seronda, miden de 30 a 150 cm (raramente a 240 cm) d'altor (la especie más alta de piniellu fora de les rexones tropicales) y 1 cm de diámetru, bien ramificáu, con espirales de 14 -40 cañes, estes hasta 20 cm de llargu, 1-2 mm de diámetru y non ramificáu, que salen de les axiles d'un aniellu de bráctees. El tarmos fértiles producir a principios de la primavera enantes de los biltos maneros, creciendo a 15-45 cm d'altor, con un estróbilo apical portador d'espores de 4-10 cm de llargu y 1-2 cm d'anchu, y ensin cañes llaterales; les espores esvalixar a mediaos de primavera, colos tarmos que muerren darréu dempués de la lliberación de les espores. Tamién s'arrobina per mediu de rizomas que se repararon qu'enfusen hasta los 4 metros en suelu de magre húmedu, estendiéndose lateralmente en capes múltiples.[3] les plantes ocasionales producen tarmos que son al empar fértil y fotosintética.[2][4][5]
Alcuéntrase en llugares húmedos visiegos, primavera pantano y filtraciones llinies, xeneralmente en montes abiertos, comúnmente formando grandes colonies clonales.[2][4]
Hai dos subespecies:
- Equisetum telmateia subsp. telmateia. Gran Piniellu . Europa, Asia occidental, el noroeste d'África. Tarmu principal ente verticilos pálidu ramu blancu verdosu.
- Equisetum telmateia subsp. braunii (Milde) Hauke. Northern Giant piniellu . L'oeste d'América del Norte, dende'l sureste d'Alaska y l'oeste de la Columbia Británica al sur de California . Tarmu principal ente verticilos caña verde.
Propiedaes[editar | editar la fonte]
Utilizáu como diuréticu, remineralizante, hemostático y astrinxente.
Indicáu pa estaos nos que se riquir un aumentu de la diuresis: afecciones genitourinarias (cistitis, ureteritis, uretritis, pielonefritis, oliguria, urolitiasis), hiperazotemia, hiperuricemia, gota, hipertensión arterial, edemes, sobrepesu acompañáu de retención de líquidos. Afitamientu de quebres; epistaxis, metrorragias.
- Principios activos
Saponósidos: equisetósido; flavonoides, sales de potasiu y xil, traces d'alcaloides: nicotina, palustrina.[6]
Taxonomía[editar | editar la fonte]
Equisetum telmateia describióse por Jakob Friedrich Ehrhart y espublizóse en Hannoverisches Magazin 21: 287. 1783.[7]
Equisetum: nome xenéricu que provién del llatín: equus = (caballu) y cogorda (gocha).
telmateia: epítetu
- Sinonimia
- Equisetum majus Garsault[8]
Ver tamién[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Germplasm Resources Information Network: Equisetum telmateia
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hyde, H. A., Wade, A. E., & Harrison, S. G. (1978). Welsh Ferns. National Museum of Wales ISBN 0-7200-0210-9.
- ↑ http://www2.fiu.edu/~chusb001/GiantEquisetum/Ecophysiology.html#RhizArch
- ↑ 4,0 4,1 Clapham, A. R., Tutin, T. G., & Warburg, E. F. (1981). Excursion Flora of the British Islles, 3rd ed., Cambridge: University Press, páx. 6. ISBN 0-521-23290-2.
- ↑ Flora of North America: Equisetum telmateia
- ↑ «Equisetum telmateia». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 10 de marzu de 2014.
- ↑ «Equisetum telmateia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 9 de marzu de 2014.
- ↑ En Plant List
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
- Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Equisetum telmateia.