Cichorium endivia

De Wikipedia
(Redirixío dende Endibia)
Cichorium endivia
endivia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Cichorioideae
Tribu: Cichorieae
Subtribu: Cichoriinae[1]
Xéneru: Cichorium
L.
Especie: Cichorium endivia
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Endivia
Tamañu de porción
Enerxía 17 kcal 71 kJ
Carbohidratos 3.35 g
 • Fibra alimentaria 3.1 g
Grases 0.2 g
Proteínes 1.25 g
Retinol (vit. A) 108 μg (12%)
 • β-carotenu 1300 μg (12%)
Tiamina (vit. B1) 0.08 mg (6%)
Riboflavina (vit. B2) 0.075 mg (5%)
Niacina (vit. B3) 0.075 mg (1%)
Ácidu pantoténicu (vit. B5) 0.9 mg (18%)
Vitamina C 6.5 mg (11%)
Vitamina E 0.44 mg (3%)
Vitamina K 231 μg (220%)
Calciu 52 mg (5%)
Fierro 0.83 mg (7%)
Magnesiu 15 mg (4%)
Manganesu 0.42 mg (21%)
Fósforu 28 mg (4%)
Potasiu 314 mg (7%)
Cinc 0.79 mg (8%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Endivia na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]

La endivia[2] (Cichorium endivia, conocida según la so variedá como endibia[3] o escarola[4]) ye una planta yerbácea de la familia de les asterácees, cultivada poles sos fueyes amargoses utilizada n'ensalaes, como febrífugo y estomacal, cuantimás la variedá llamada amargosa. El so raigañu tien tamién propiedaes aperitivas, febrífugas y estomacales.

Detalle de la flor
Plántulas

Descripción[editar | editar la fonte]

Paez que vienen de l'achicoria montés (Cichorium intybus). Son plantes añales o biañales que primero formen una roseta d'hasta 40 cm de diámetru de fueyes enteres, y depués florien sobre un tarmu floral que puede pasar de 1 m d'altor con flores azules y formen aquenios como frutu.

Cultivu[editar | editar la fonte]

Les escaroles puramente felicidaes ye un cultivu de la temporada fría, son muncho más resistentes al fríu que la llechuga. Precisen una bona fertilidá nel terrenal pero nun son esixentes nes condiciones del suelu y van bien en terrén magrizu. La llantadera facer en pebidal pel branu y la collecha ye mientres l'iviernu y primavera. Arreyar mientres unos díes enantes de collechar por que les fueyes interiores sían blanques.

Les endibies cultivar d'una manera bien distinta: en primer llugar faise'l plantel y llévense al campu onde se dexa crecer y aprovéchase los raigaños, que, llevaes a una cámara soterraña escura y climatizada emiten fueyes que permanecen dafechu blanques, la collecha faise dixebrando les fueyes de los raigaños. ye una téunica desenvuelta en Bélxica a partir de 1830.

Usos[editar | editar la fonte]

Tanto les escaroles como les endibies son hortolices bien populares. En dellos pueblos, villes y ciudaes de Cataluña la escarola ye la base del Xató .

La endibia de fueyes blanques, más popular en Francia , ye de relativamente recién introducción nos mercaos catalanes. Consúmese de cutiu con mueyos fechos a base de quesu roquefort o mostaza .

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Cichorum endivia describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 813. 1753.[5]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Cichorium endivia y taxones infraespecíficos : 2n=18[6][7]

Etimoloxía

Cichorium: nome xenéricu que ye una versión latinizada d'un nome árabe d'una de les especies d'esti xéneru del griegu kichore, que polo xeneral lleva un nome común de l'achicoria o endibia.[8]

endivia: epítetu llatín que significa "escarola".[9]

Variedaes

Esisten tres variedaes principales de Cichorium endivia:

  • la endivia común (tamién conocida como francesa o belga), con un pequeñu cogollu de fueyes cremoses de sabor amargoso. Cultívase en completa escuridá pa evitar que les fueyes tórnense verdes y produzan intibina, un alcaloide d'efectos tónicos sobre'l fégadu pero de sabor desaxeradamente amargoso;
  • la endivia rizada, con fueyes esteriores de cantu rizáu;
  • la escarola, d'anches fueyes verde maciu y menos amargoses que les otres variedaes.
Sinonimia
  • Cichorium ambiguum Schult.
  • Cichorium casnia C.B.Clarke
  • Cichorium crispum Mill.
  • Cichorium dichotomum Link
  • Cichorium esculentum Salisb.
  • Cichorium intybus var. divaricatum (Schousb.) DC.
  • Cichorium intybus var. endivia (L.) C.B.Clarke
  • Cichorium intybus subsp. glabratum (C.Presl)
  • Cichorium minimum Port.
  • Cichorium nanum Port. ex Nyman
  • Cichorium noeanum Boiss.
  • Cichorium pumilum f. rhizocephalum Pamp.[10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Cichoriinae en Cichorieae Portal
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: endibia
  4. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: escarola
  5. «Cichorium endivia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 21 d'agostu de 2013.
  6. Proves Contribution à la connaissance cytotaxinomique des spermatophyta du Portugal. II. Compositae Fernandes, A. & M. Queirós (1971) Bol. Soc. Brot. ser. 2 45: 5-121
  7. «Cichorium endivia». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 10 de payares de 2010.
  8. En Nomes Botánicos
  9. En Nomes Botánicos
  10. Cichorium endivia en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  2. Berendsohn, W.G. & A.Y. Araniva de González. 1989. Llistáu básicu de la Flora Salvadorensis: Dicotyledonae, Sympetalae (pro parte): Labiatae, Bignoniaceae, Acanthaceae, Pedaliaceae, Martyniaceae, Gesneriaceae, Compositae. Cuscatlania 1(3): 290–1–290–13.
  3. Davidse, G., M. Sousa-Peña, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Asteraceae. 5(2): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
  4. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  5. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  6. Jeffrey, C. 1966. Notes on Compositae: I. The Cichorieae in East Tropical Africa. Kew Bull. 18(3): 427–486.
  7. Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. Y. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipei.
  8. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  9. Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of California Press, Berkeley.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]