Encinas de Esgueva
|
| |||
|
| |||
| Alministración | |||
| País | |||
| Autonomía | |||
| Provincia | |||
| Partíu xudicial | Valladolid | ||
| Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
| Alcalde d'Encinas de Esgueva | Óscar Alonso Picado | ||
| Nome oficial | Encinas de Esgueva (es)[1] | ||
| Códigu postal |
47186 | ||
| Xeografía | |||
| Coordenaes | 41°45′25″N 4°06′13″W / 41.757°N 4.1035°O | ||
|
| |||
| Superficie | 31 km² | ||
| Altitú | 828 m | ||
| Demografía | |||
| Población |
214 hab. (2025) - 147 homes (2019) - 101 muyeres (2019) | ||
| Porcentaxe | 0.04% de provincia de Valladolid | ||
| Densidá | 6,9 hab/km² | ||
| Más información | |||
| Estaya horaria |
UTC+01:00 (horariu estándar)[2] UTC+02:00 (horariu de branu)[2] | ||
| encinas.info | |||
Encinas de Esgueva ye un conceyu de la provincia de Valladolid, na Comunidá Autónoma Castiella y Lleón, (España).Tien 292 habitantes y unos 31,08 km²; de superficie. Les sos coordenaes xeográfiques son: Llatitú 41ᵘ 44’ N Llargor 04ᵘ 06’ O.
Asítiase nel valle del ríu Esgueva (La Esgueva) na llende coles provincies de Palencia y Burgos. Escontra'l sur atópase Pesquera de Duero y Peñafiel (20km) y el Valle del Cuco tando San Llorente a 9km. Al norte la provincia de Palencia (Cerrato palentín), al este la provincia de Burgos, Roa a 20 km y al oeste Canillas de Esgueva y demás pueblos del valle Esgueva hasta la so desaguada en ríu Pisuerga. Valladolid atopar a 56 km.
Hai de solliñar el so banzáu, a unos 2 km del pueblu, pos nun son bien habituales per estes zones. Bien interesante ye'l so castiellu, la so ilesia n'honor a "San Mames" y l'antigua judería.
El Palaciu ye de mampostería alcordada, circunvalado por un foso de piedra de sillería y una muralla coronada d'almenes con fortines. Tien cuatro torres.
Historia
[editar | editar la fonte]
Asitiáu xunto al regueru de les Eres, afluente del ríu Esgueva, Encinas tien orixe celtibéricu nun pobláu vaccéu fundáu nes cercaníes alredor del 2200 e.C.[3] Dellos restos arqueolóxicos de los pobladores d'esti asentamientu topar nel Muséu de Prehistoria y Arqueoloxía de Cantabria.[3]
Créese que la llocalidá actual surdió mientres la repoblación del sieglu IX, cuando la frontera ente Estaos cristianos y musulmanes afitóse aproximao a les llongura del Duero y del Esgueva.[3] La primer mención documental, sicasí, ye del sieglu XI, cuando se menta la construcción d'una fortaleza no qu'entós yera frontera ente los reinos de Castiella y de Lleón.[3] Perteneció a la merindad de Cerrato.[4] Población so xurisdicción señorial, pasó por diverses manes, ente elles les d'Estefanía Armengol nel sieglu XII o les del duque de Béxar, Diego López de Zúñiga, qu'en 1394 empezó la construcción del castiellu que se caltién.[4] En 1575 la población y la so fortaleza pasaron a la casa d'Aguilar, que les adquirió por 25 500 ducaos.[4]
Nel censu de Pascual Madoz (1845-1850) consten los siguientes datos:
- Partíu Xudicial de Valoria la Buena. Provincia de Valladolid. Diócesis de Palencia.
- Vientu predominante: Norte y Oeste.
- Númberu de cases: 120
- Población: 108 vecinos, 438 habitantes.
- Conceyu con cárcel.
- Ilesia parroquial de primer ascensu, San Mamés sirvida por un cura y un beneficiariu.
- Ermita de San Sebastián.
- Palaciu llamáu Casa Fuerte, propiedá del marqués de Lorca.
- El corréu despacháu dende Peñafiel y dende Roa.
- Producción: trigu, cebada, centenu, anís, mueles, llenteyes, pataques y vinu.
- Molín fariñeru. Telares de cáñamu (2).
- Caminos escontra Roa, Peñafiel, Palencia y Valladolid.
- Comerciu: Esportación de demasía de frutos sobremanera d'anís escontra Roa y Peñafiel.
- Ganáu: Lanar, caballar y vacunu.
- Caza: Perdices, coneyos, llebres y cámbaros.
- Escuela d'instrucción primaria con 40 alumnos.
- Pagu al maestru 1100 rs
- Capital Producíu: 500000 rs
- Impuestos: 82600 rs
- Contribución: 13112 rs 8 mrs
- Presupuestu municipal: 7413 rs. Cubrir cola producción del molín fariñeru y heredaes.
Monumentos
[editar | editar la fonte]
La llocalidá cunta con un castiellu que perteneció a la familia Zúñiga y a la d'Aguilar y una ilesia gótica de finales del sieglu XV y principios del XVI dedicada a san Mamés.[3]
La ilesia consta de trés naves y contién un retablu platerescu y delles tables del sieglu XVI.[3]
El castiellu actual data de finales del sieglu XIV y ye distintu de la fortaleza orixinal alzada mientres la repoblación de Encinas nel sieglu IX.[4] Más residencial que marcial, la construcción amuesa nes sos esquines los escudos de les families aristocrátiques a les que perteneció: los Zúñiga y los Aguilar.[4] L'edificiu ta construyíu en sillería y empezóse a llevantar en 1394.[4] De planta cuadrada, tien torres d'igual forma nes sos esquines.[4] La fortaleza cunta con una barbacana arrodiada de la mesma por un foso.[4] Nel sieglu XX, el castiellu utilizóse como silu de cebera y perdió asina dalgunos de los sos elementos como'l ponte levadizo, delles ventanes o dos plantes con columnes del patiu d'armes.[4]
Galería de semeyes
[editar | editar la fonte]- Banzáu d'Encinas de Esgueva el 11 de xunetu de 2009.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- 1 2 URL de la referencia: https://www.worlddata.info/europe/spain/timezones.php. Data de consulta: 5 mayu 2025.
- 1 2 3 4 5 6 Del Rivero (2007), p. 13
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Del Rivero (2007), p. 14
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Del Rivero, Enrique (2007). Rincones singulares de Valladolid. Duero y Esgueva (en castellanu). Caxa de Burgos, páx. 86.