Llista d'emperadores bizantinos

De Wikipedia
(Redirixío dende Emperadores bizantinos)

Emperador bizantín ye un términu modernu pol que se designa a los gobernantes de la mitad oriental del Imperiu romanu, dende la so división hasta la cayida de Constantinopla, la capital, en manes de los turcos nel añu 1453. En 284, Diocleciano estremó l'Imperiu romanu en dos partes: oriental y occidental, con propósitos alministrativos. Sicasí, ye difícil determinar cuándo esautamente empieza'l Imperiu bizantín, siendo mayoritaria la tesis que marca como primer emperador de Bizanciu a Constantín I, por ser quien treslladó la capital imperial a Constantinopla. Sicasí, hai otros reinaos a los que se señalen como momentu inicial del Imperiu bizantín:

  1. Valente, al considerar que la batalla d'Adrianópolis (378) ye unu de los puntos históricos distintivos frecuentemente utilizaos pa señalar l'empiezu de la Edá Media.
  2. Arcadio, por ser el primer emperador del Imperiu formalmente estremáu de manera definitiva.
  3. Zenón, porque Rómulo Augústulo, últimu emperador d'Occidente, foi depuestu mientres el so reináu.
  4. Heraclio, que reemplazó'l tradicional títulu romanu de «Augustu» pol de «Basileus» y dexó d'usar el llatín, imponiendo'l griegu como llingua oficial.
  5. Los especialistes en numismática, finalmente, señalen los cambeos producíos por Anastasio I en 498, al imponer el sistema griegu de numberación. A éstes los bizantinos siguieron llamando «Romanu» al so imperiu mientres más d'un mileniu.

Los agrupamientos dinásticos qu'apaecen nesti artículu siguen la opinión más xeneralizada ente los historiadores, pero otres fontes pueden indicar agrupamientos llixeramente distintos. Ello ye que dalgunos d'éstos son convencionales, y non una dinastía» nel sentíu estrictu del términu, como persones xuníes por llazos de sangre.

Emperadores romanos (27 e.C. -480 d. C.)[editar | editar la fonte]

Dinastía constantiniana (324–363)[editar | editar la fonte]

  • Constantín I el Grande (272–337, emperador de 306 a 337)
  • Constancio II (317–361, emperador de 337 a 361): fíu de Constantín I
  • Xulianu l'Apóstata (331–363, emperador de 361 a 363): xenru de Constantín I, cuñáu y primu de Constancio II, nietu de Constancio I.

Non dinásticu o «Dinastía joviana» (363–364)[editar | editar la fonte]

Dinastía valentiniana-teodosiana (364–457)[editar | editar la fonte]

Dinastía valentiniana (364–379)[editar | editar la fonte]

Dinastía teodosiana (379–457)[editar | editar la fonte]

  • Teodosio I el Grande (346–395, emperador de 379 a 395): casáu con una sobrina de Valente
  • Arcadio (377–408, emperador de 395 a 408): fíu de Teodosio I
  • Teodosio II (401–450, emperador de 408 a 450): fíu d'Arcadio
  • Marcianu (392–457, emperador de 450 a 457): xenru d'Arcadio, cuñáu de Teodosio II.

Dinastía de Lleón o Dinastía tracia (457–518)[editar | editar la fonte]

Dinastía justiniana (518–602)[editar | editar la fonte]

  • Justino I (450–527, emperador de 518 a 527)
  • Xustinianu I el Grande (482–565, emperador de 527 a 565): sobrín de Justino I. Construyó Santa Sofía. Reconquista d'África, Italia y el sureste d'España.
  • Justino II (520–578, emperador de 565 a 578): sobrín de Xustinianu I
  • Tiberiu II Constantino (540–582, emperador de 578 a 582): suegru d'un sobrín nietu de Justino I, adoptáu por Justino II en 574. Perda d'Italia
  • Mauricio Tiberiu (539–602, emperador de 582 a 602): xenru de Tiberiu II.

Non dinásticu o «Dinastía de Foques»[editar | editar la fonte]

  • Foques el Tiranu (m.610, emperador de 602 a 610): derrocó a Mauricio. Invasión bárbara.

Dinastía heracliana (610–711)[editar | editar la fonte]

Non dinásticos o «primer periodu aturbolináu» (695–717)[editar | editar la fonte]

Restauración (705-711)[editar | editar la fonte]

Non dinásticos (711-717)[editar | editar la fonte]

  • Filípico Bardanes (m.713, emperador de 711 a 713): soldáu, usurpador
  • Anastasio II (m.721, emperador de 713 a 715): non dinásticu, secretariu de Filípico electu pol Senáu
  • Teodosio III (emperador de 715 a 717): pañador d'impuestos, proclamáu emperador poles tropes rebalbes.

Dinastía isáurica (717–802)[editar | editar la fonte]

  • Lleón III l'Isáurico (675–741, emperador de 717 a 741): disputa ente iconoclastes y iconódulos
  • Constantino V Copronymus («el del nome d'escrementu») (718–745, emperador en 741): fíu de Lleón III
  • Artabasdo (m.743, emperador rival, de 741 a 743): xenru de Lleón III, cuñáu de Constantino V
  • Constantino V Copronymus: reinstaurado, de 743 a 775
  • Lleón IV el Jázaro (750–780, emperador de 775 a 780): fíu de Constantino V
  • Constantino VI el Cegáu (771–797, emperador de 780 a 797): fíu de Lleón IV
  • Irene l'Ateniense (755–803, emperatriz de 797 a 802): esposa de Lleón IV, madre de Constantino VI.

Non dinásticos o «segundu periodu aturbolináu» (802–820)[editar | editar la fonte]

  • Nicéforo I el Logoteta Xeneral (765-811, emperador de 802 a 811): logoteta so Irene
  • Estauracio (m.812, emperador en 811): fíu de Nicéforo I
  • Miguel I Rangabé (770-844, emperador de 811 a 813): xenru de Nicéforo I, cuñáu de Estauracio
  • Lleón V l'Armeniu (775–820, emperador de 813 a 820): xeneral de Miguel I.

Dinastía amoriana o frixa (820–867)[editar | editar la fonte]

Dinastía macedonia (867–1057)[editar | editar la fonte]

  • Basilio I el Macedoniu (811–886, emperador de 867 a 886): casóse cola vilba de Miguel III
  • Lleón VI el Sabiu (866–912, emperador de 886 a 912): suponer fíu de Basilio I, anque probablemente fuera fíu de Miguel III
  • Alejandro III (870–913, emperador de 912 a 913: fíu de Basilio I
  • Constantino VII Porfirogeneta («el nacíu púrpura») (905–959, emperador de 913 a 959): fíu de Lleón VI
  • Romanu I Lecapeno (coemperador) (870–948, coemperador de 920 a 944): suegru de Constantino VII
  • Romanu II Porfirogeneta (939–963, emperador de 959 a 963): fíu de Constantino VII
  • Nicéforo II Foques (912–969, emperador de 963 a 969): casóse cola vilba de Romanu II; padrastru de Basilio II y Constantino VIII
  • Xuan I Tzimisces (925–976, emperador de 969 a 976): cuñáu de Romanu II. Refuga invasión búlgara
  • Basilio II Bulgaróctono («el matador de búlgaros») (958–1025, emperador de 976 a 1025): fíu de Romanu II
  • Constantino VIII Porfirogeneta (960–1028, emperador de 1025 a 1028): fíu de Romanu II, hermanu de Basilio II
  • Romanu III Argiro (968–1034, emperador de 1028 a 1034: xenru de Constantino VIII, primer maríu de Zoe
  • Miguel IV el Paflagonio (1010–1041, emperador de 1034 a 1041: casáu cola vilba de Romanu III, segundu maríu de Zoe
  • Miguel V el Calafate (1015–1042, emperador de 1041 a 1042: sobrín de Miguel IV
  • Zoe Porfirogeneta, (978–1050, emperatriz de 1028 a 1050): fía de Constantino VIII
  • Constantino IX Monómaco (1000–1055, emperador de 1042 a 1055: casáu cola vilba de Miguel IV (tercer maríu de Zoe)
  • Teodora Porfirogeneta (980–1056, emperatriz de 1055 a 1056): fía de Constantino VIII, hermana de Zoe.

Non dinásticu[editar | editar la fonte]

Dinastía Ducas-Comneno (1057-1185)[editar | editar la fonte]

Dinastía de los Comnenos (1057–1059)[editar | editar la fonte]

Dinastía de los Ducas (1059–1078)[editar | editar la fonte]

Non dinásticu[editar | editar la fonte]

Dinastía de los Comnenos (1081–1185)[editar | editar la fonte]

Dinastía de los Ánxeles (1185–1204)[editar | editar la fonte]

Toma de Constantinopla polos Cruzaos (1204)[editar | editar la fonte]

En 1204, los cruciaos tomen y escalen Constantinopla, executen a Alejo V (a instancies del so suegru, Alejo III) y fundan l'Imperiu llatín, imponiendo a Balduino IX, conde de Flandes, como emperador. Al imponese, van reclamar los territorios del Imperiu bizantín, anque namái van exercer control efectivu sobre delles árees de Grecia, la ciudá y territorios axacentes. Mentanto, los aristócrates bizantinos fundaron nuevos estaos, controlando gran parte del territoriu: l'Imperiu de Nicea, l'Imperiu de Trebisonda y el Despotado de Épiro seríen los más influyentes. La socesión imperial legitimada pol Patriarca de Constantinopla (y, na práutica, por superioridá militar), va quedar en manes de los emperadores de Nicea, que van recuperar la capital bizantina depués de 57 años d'ocupación llatina.

Dinastía de los Láscaris y Imperiu de Nicea (1204–1261)[editar | editar la fonte]

Dinastía de los Paleólogos (1261–1453) y de los Cantacuzenos (1341–1357)[editar | editar la fonte]

Titulares (1453-1502)[editar | editar la fonte]

Osmanlíes (1453-1922)[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  • «Cronoloxía» en Bizanciu el Magníficu, en Los grandes imperios y civilizaciones, vol. 6. SARPE, Madrid, 1985. ISBN 84-7291-761-4 (tomu VI).

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]