Els Prats de Rei

Coordenaes: 41°42′27″N 1°32′32″E / 41.7075°N 1.5422222222222°E / 41.7075; 1.5422222222222
De Wikipedia
Els Prats de Rei
Q11920459 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Anoia
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Prats del Rey (es) Traducir Carla Casas (es) Traducir
Nome oficial Prats de Rei, Els (ca)[1]
Códigu postal 08281
Xeografía
Coordenaes 41°42′27″N 1°32′32″E / 41.7075°N 1.5422222222222°E / 41.7075; 1.5422222222222
Els Prats de Rei alcuéntrase n'España
Els Prats de Rei
Els Prats de Rei
Els Prats de Rei (España)
Superficie 26.1 km²
Altitú 608 m[2]
Llenda con Aguilar de Segarra, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Calaf, Sant Pere Sallavinera, Rubió, Veciana y Copons
Demografía
Población 558 hab. (2023)
- 283 homes (2019)

- 249 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Anoia
0.01% de provincia de Barcelona
0.01% de Cataluña
0% de España
Densidá 21,38 hab/km²
Viviendes 47 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
pratsderei.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Els Prats de Rei ye un conceyu y llocalidá asitiáu na parte norte de la contorna d'Anoia, na provincia de Barcelona, comunidá autónoma de Cataluña. El nome de Prats del Rei foi usáu antes de 1981, especialmente mientres el Franquismu, y abandonáu tres l'afitamientu del Estatut d'Autonomia de 1979.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El conceyu ta asitiáu na zona conocida como depresión central catalana, nel altiplanu de la Segarra. Anguaño pertenez a la contorna del Anoia (Alta Anoia), asitiada ente los 600 y 750 metros sobre'l nivel del mar. Llenda al norte con Sant Pere Sallavinera, al este con Aguilar de Segarra y Rubió, al sur con Rubió, y al oeste con Calaf, Sant Martí Sesgueioles y Veciana.

Ilesia de Santa María.

El nucleu principal ye formáu por cases alredor de la ilesia de Santa Maria. Al este de la villa tamién hai la urbanización de les Parceles. Al sur del conceyu hai la Torre de la *Manresana, una torre de vixilancia y restos d'un castiellu medieval documentaos dende 1034.

Climatoloxía[editar | editar la fonte]

Tien un clima de transición mediterraneu-continental, con agües escases, branos secos y calorosos ya iviernos fríos, con frecuentes xelaes, propiu del Pandu de la Segarra. Los iviernos son fríos, con borrina, nieve y xelaes; les temperatures mínimes suelen ser de baxo cero. Los branos son secos y calorosos, con temperatures que pueden enartase percima de 35 °C. Tocantes a les precipitaciones nun superen los 600 mm l'añu, a pesar de que les agües suélense producir cuando son necesaries y esto fai que, a pesar de ser un país de secanu, les colleches de ceberes sían comparativamente de les más altes de Cataluña.

La temperatura mediano añal del conceyu ye de 12 °C. El mes más templáu ye'l xunetu, con 21.3 °C de media, y el más fríu ye'l xineru, con 5.5 °C. Les precipitaciones son escases ya irregulares, a pesar de que tolos meses tienen una cantidá considerable de precipitaciones. Estes pueden dase de tolos tipos; en forma d'agua, nieve, xarazo y piedra.

Econonomía[editar | editar la fonte]

La economía actual ta bien diversificada; pasó d'un predominiu cuasi total de l'agricultura a una repartida bastante significante n'otros sectores industriales, comerciales, de servicios, etc. A la villa hai pequeñes industries de confección de ropa, carpintería, serrería, del sector de la metalurxa, fariñera…. En comerciu hubo una baxada importando nos últimos años. Fuéronse cerrando tiendes hasta llegar a la situación actual: trés tiendas de comestibles – dos de les cualos son tamién fornos – y una gran superficie dedicada a la venta de ropa. Tamién hai granxes de gochos y coneyos.

Historia[editar | editar la fonte]

Na escavaciones en cursu dende xunetu de 2013 desenterráronse restos de la muralla y el foso del pobláu ibéricu, según cerámica griega de los sieglos V-IV e.C. Esta campaña arqueolóxica ta dirixida pola arqueóloga Natalia Salazar, quien identifica a dichu asentamientu ibero con Sikarra, datáu nel sieglu VIII e.C.[3] Topáronse tamién nel oppidum restos romanos de los sieglos II-I e.C.[3] La so máxima estensión foi envalorada nunos 13. 000 m².[4] Otru estudiu anterior basáu n'evidencies numismátiques atopaes na campaña de 1972-1975, publicáu en 1998, identifica al pobláu con Iltirkesken.[5]

Mientres los sieglos III y V e.C. foi un nucleu importante de población. En dómina romana ostentó la capitalidad de la contorna de la Segarra histórica. Alcontróse'l más antiguu testimoniu del topónimu "Municipium Sigarrensis", inscritu nuna llábana romana d'alredor del sieglu I de la nuesa era.[5]

Cultura[editar | editar la fonte]

Els Prats de Rei celebra dos fiestes mayores. Pel hibiernu faise'l Preselbe Viviente, qu'atrai a muncha xente nel pueblu.

  • El Preselbe Viviente (del 26 d'avientu al 11 de xineru).
  • Fiesta Mayor (13, 14, 15 y 16 d'agostu)
  • 2ª Fiesta Mayor.

Blasonado[editar | editar la fonte]

Escudu[editar | editar la fonte]

Escudu losanjado cuarterado: primero y cuartu d'argén, con 3 roses de gules; segundu y terceru d'oru, con 4 palos de gules. Por timbre una corona mural de villa.[6]

Foi aprobáu'l 16 de xunu de 1983.

Armes parlantes: les roses son una señal referíu al nome de Prats, y los reis tán representaos poles cuatro barras de Cataluña. La villa real de Prats recibió la carta de población d'Alfonsu I de Provenza nel 1188.

Demografía[editar | editar la fonte]

Els Prats de Rei tien un total de 538 habitantes, de los cualos 281 son homes y 257 muyeres, según datos del INE 2009. En 2003 la so población yera de 530 habitantes.

Nucleos de población[editar | editar la fonte]

Els Prats de Rei ta formáu por cuatro nucleos o entidaes de población.

Llista de población por entidaes:

Entidá de población Habitantes (2009)
La Manresana
29
Els Prats de Rei
497
Els Seguers
9
Solanelles
3
Fonte: Municat

Evolución demográfica[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica d'Els Prats de Rei
19001930196019902007
883783831568537
(Fonte: [necesita referencies])
  • Gráficu demográficu de Els Prats de Rei ente 1717 y 2007

1717-1981: población de fechu; 1990- : población de derechu

Llugares pa visitar[editar | editar la fonte]

Torre de la Manresana con terraza de 21 metros d'altor.
  • En La Manresana esistía un castiellu que la so torre cilíndrica caltiénse perfectamente convirtiéndose nuna bella torre románica.
  • Els Prats de Rei yera una villa totalmente fortificada. Nes sos cais, que desagüen a la plaza Major parcialmente porticada, hai remarcables edificaciones como la casa de la villa, con ventanales y elementos del góticu civil.
  • La ilesia parroquial, dedicada a Santa María, d'estilu barrocu y foi edificada ente 1685 y 1713.[7]

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007 María Bertran Bascompte CiU
2007-2011 Francesc Duocastella Cortadellas GAP
2011-2015 n/d n/d
2015-2019 n/d n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. 3,0 3,1 «El pobláu íberu de Prats de Rei apoderaba la Catalunya interior 700 años aC». La Vanguardia. Consultáu'l 30 d'agostu de 2013.
  4. «Atopen en Els Prats de Rei (Barcelona) una prueba de la esistencia del pobláu íberu de Sikarra» (catalán). La Vanguardia. Consultáu'l 30 d'agostu de 2013.
  5. 5,0 5,1 Nuix i Espinosa, Josep M. (1998). «Probable establiment del poble ibèric d'Iltirkes als Prats de Rei (Anoia, Barcelona)», Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte 1 (en catalán). L'Abadia de Montserrat, páx. 49-51.
  6. Municat, L'escut de Els Prats de Rei
  7. Els Prats de Rei en festacatalunya.cat (en catalán)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]