Elena d'Orleans

De Wikipedia
Elena d'Orleans
Vida
Nacimientu Londres13 de xunu de 1871[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Muerte Estabia (es) Traducir21 de xineru de 1951[1] (79 años)
Sepultura Madre del Buon Consiglio (en) Traducir
Familia
Padre Felipe de Orleans
Madre María Sabela d'Orleans
Casada con Manuel Filiberto de Saboya-Aosta (es) Traducir (1895 – valor desconocíu)[2]
Otto Campini (es) Traducir (1936 – )[2]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu Casa de Orleans
Estudios
Llingües falaes antiguu eslavu oriental
Oficiu aristócrata
Premios
Cambiar los datos en Wikidata
Manuel Filiberto de Saboya, primer maríu d'Elena d'Orleans.

Elena d'Orleans (en francés: Hélène Louise Françoise Henriette d'Orléans; York House, Twickenham, Inglaterra, 13 de xunu de 1871-Castellammare di Stabia n'Italia, cerca de Nápoles, 21 de xineru de 1951) foi una princesa francesa de nacencia y duquesa de Aosta pol so primer matrimoniu.

Biografía[editar | editar la fonte]

Elena d'Orleans ye la fía de Felipe d'Orleans (1838-1894), conde de París y pretendiente orleanista al tronu de Francia sol nome de "Felipe VII" y de María Isabel d'Orleans Montpensier (1848-1919), infanta d'España.

De mozu, a puntu tuvo de llegar al matrimoniu con trés herederos al tronu européu. En 1890 col príncipe Alberto Víctor, duque de Clarence y de Avondale (1864-1892), nietu de la reina Victoria del Reinu Xuníu y fíu mayor del futuru rei Eduardo VII, pero viéronse obligaos a terminar la so rellación por cuenta de la desaprobación de les partes arreyaes. Tamién col futuru Emperador de Rusia, el zarévich Nicolás, anque la rellación nun foi más allá de l'amistá. Y el tercer candidatu foi'l príncipe de Nápoles, futuru rei Víctor Manuel III d'Italia.

Matrimonios y descendencia[editar | editar la fonte]

El 25 de xunu de 1895 la princesa #casar na ilesia de San Rafael de Kingston-on-Thames con Manuel Filiberto, príncipe d'Italia y segundu duque de Aosta (Xénova, 13 de xineru de 1869 - Turín, 4 de xunetu de 1931. D'esi matrimoniu nacieron dos fíos:

  • Amadeo II de Saboya-Aosta (1898-1942), tercer duque de Aosta y virréi d'Etiopía, quien casa en 1927 a la so prima hermana Ana Elena d'Orleans, fía del pretendiente orleanista francés, Juan III d'Orleans, duque de Guisa, el cuñáu de la so madre.
  • Aimón de Saboya-Aosta, duque de Spoleto, depués cuartu duque de Aosta dempués de la muerte del so hermanu. Proclamáu rei del estáu títere de Croacia el 18 de mayu de 1941 sol nome de Tomislav II de Croacia, nun puede reinar y abdica el 31 de xunetu de 1943, ensin enxamás poner un pie nel so nuevu país. El 1 de xunetu de 1939 casa a la princesa Irene de Grecia (1904-1974), fía del rei Constantín I de Grecia.

Una vegada viuda, la princesa Elena, #casar en segundes nupcias col coronel Otto Campini (nacíu Oddone Maria Campini) (1872-1951), n'ochobre de 1936, nel Palaciu de Capodimonte.[5]

Obres[editar | editar la fonte]

  • Trois Voyages en Afrique. Obra ilustrada de 487 grabaos (1913).
  • Vie errante, Sensation d'Afrique (1921).
  • Voyages en Afrique (1913).
  • Vers le soleil qui se lève (1918), Viaxe escontra Estremu oriente.

Distinciones honorífiques[editar | editar la fonte]

Ancestros[editar | editar la fonte]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Lluis Felipe II, duque d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
8. Lluis Felipe I de Francia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Luisa María Adelaida de Borbón
 
 
 
 
 
 
 
4. Príncipe Fernando Felipe, duque d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Fernandu I de les Dos Sicilies
 
 
 
 
 
 
 
9. Princesa María Amalia de Borbón-Dos Sicilies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Archiduquesa María Carolina d'Austria
 
 
 
 
 
 
 
2. Príncipe Felipe, conde de París
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Federico Francisco I, gran duque de Mecklemburgu-Schwerin
 
 
 
 
 
 
 
10. Federico Luis, gran duque heredero de Mecklemburgu-Schwerin
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Princesa Luisa de Saxonia-Gotha-Altenburgu
 
 
 
 
 
 
 
5. Duquesa Elena de Mecklemburgu-Schwerin
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Carlos Augusto, gran duque de Saxonia-Weimar-Eisenach
 
 
 
 
 
 
 
11. Princesa Carolina Luisa de Saxonia-Weimar-Eisenach
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Landgravina Luisa Augusta de Hesse-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
1. Princesa Elena d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Lluis Felipe II, duque d'Orleans (= 16)
 
 
 
 
 
 
 
12. Lluis Felipe I de Francia (= 8)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Luisa María Adelaida de Borbón (= 17)
 
 
 
 
 
 
 
6. Príncipe Antonio, duque de Montpensier
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Fernandu I de les Dos Sicilies (= 18)
 
 
 
 
 
 
 
13. Princesa María Amalia de Borbón-Dos Sicilies
(= 9)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Archiduquesa María Carolina d'Austria (= 19)
 
 
 
 
 
 
 
3. Princesa María Isabel d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Carlos IV d'España
 
 
 
 
 
 
 
14. Fernandu VII de España
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Princesa María Lluisa de Parma
 
 
 
 
 
 
 
7. Infanta Luisa Fernanda de Borbón
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Francisco I de les Dos Sicilies
 
 
 
 
 
 
 
15. Princesa María Cristina de Borbón-Dos Sicilies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Infanta María Sabela de Borbón
 
 
 
 
 
 


Predecesor:
María Leticia Bonaparte
Blasón de los Duques de Saboya-Aosta

Duquesa consorte de Aosta

25 de xunu de 1895 - 4 de xunetu de 1931
Socesor:
 

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  2. 2,0 2,1 Identificador de persona en The Peerage: p10403.htm#i104022. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  3. Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  4. URL de la referencia: http://rcnarchive.rcn.org.uk/data/VOLUME064-1920/page334-volume64-05thjune1920.pdf.
  5. Duquesa de Aosta
  6. Nobleza Mediterránea