Elena Valenciano

De Wikipedia
Elena Valenciano
eurodiputada

1r xunetu 2014 - 1r xunetu 2019
Distritu: España
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu Européu de 2014
diputada d'España

30 payares 2011 - 1r xunetu 2014 - Manuel de la Rocha Rubí
Distritu: Madrid
Eleiciones: eleiciones xenerales d'España de 2011
diputada d'España

25 marzu 2008 - 13 avientu 2011
Distritu: Madrid
Eleiciones: eleiciones xenerales d'España de 2008
eurodiputada

20 xunetu 2004 - 31 marzu 2008
Distritu: España
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu Européu de 2004
eurodiputada

20 xunetu 1999 - 19 xunetu 2004
Distritu: España
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu Européu de 1999
Vida
Nacimientu Madrid18 de setiembre de 1960 (63 años)
Nacionalidá España
Estudios
Estudios Universidá Complutense de Madrid
Llingües falaes castellanu
Oficiu política
Llugares de trabayu Estrasburgu, Bruxeles y Madrid
Creencies
Partíu políticu Partíu Socialista Obreru Español
Cambiar los datos en Wikidata

María Elena Valenciano Martínez-Orozco (18 de setiembre de 1960Madrid) ye una política socialista española.

Ente'l 5 de febreru de 2012 y el 27 de xunetu de 2014 foi vicesecretaria xeneral del PSOE[1] tres la victoria d'Alfredo Pérez Rubalcaba nel XXXVIII Congresu Federal del PSOE. Ye diputada nel Parllamentu Européu.

Foi la candidata númberu 1 del PSOE nes Eleiciones Europees de 2014, dempués de que'l 15 de marzu'l Comité Federal del PSOE ratificara la so llista eleutoral.[2]

Biografía[editar | editar la fonte]

Ye fía del médicu Lluis Valenciano Clavel,[3] Ministeriu de Sanidá, Política Social ya Igualdá d'España#Llista de Subsecretarios de Sanidá subsecretariu de Sanidá pola UCD. Estudió nel Llicéu Francés de Madrid.[4] Afiliar en 1977 (con 17 años) a les Mocedaes Socialistes d'España y un añu más tarde al Partíu Socialista Obreru Español.[5] Empezó les llicenciatures de Derechu y de Ciencies Polítiques, anque nun llegó a rematar nenguna.[6][7] En 1997, formó parte del amenorgáu grupu de voluntarios qu'acompañó a Josep Borrell na so victoriosa campaña nes primaries del PSOE pa la candidatura a les eleiciones xenerales.

Dende 1999 hasta 2008 foi miembru del Parllamentu Européu.[8] Foi'l so primer cargu de responsabilidá pública en política. Na última etapa (2008-2011), foi vocera de la delegación socialista española. Especializada en temes europees ya internacionales, ye amás vicepresidenta del Partíu Socialista Européu y presidenta del comité del Mediterraneu de la Internacional Socialista.

Foi miembru del Comité Federal del PSOE ente 2000 y 2004 y formó parte de la Comisión xestora del PSOE que dirixó Manuel Chaves tres la dimisión de Joaquín Almunia.

Na Executiva Federal del PSOE[9] foi secretaria de Rellaciones Internacionales dende 2007 hasta 2012, y dende el Congresu de Sevilla de 2012 hasta 2014 foi la vicesecretaria xeneral del partíu; númberu 2 de la executiva qu'encabezaba Alfredo Pérez Rubalcaba.

Tres les eleiciones xenerales de 2008 resultó escoyida diputada nel Congresu de los Diputaos por Madrid, onde asumió la portavocía na Comisión d'Asuntos Esteriores.[10]

Compaxinó la so actividá política col so compromisu colos movimientos sociales y en particular coles asociaciones de muyeres. Foi coordinadora nacional del Lobby Européu de Muyeres mientres 1992 y 1994, vocal del Movimientu Européu dende 2004, fundadora y primer presidenta de l'Asociación Muyeres Nueves ente 1984 y 1990. Dende 1999 foi presidenta de la Fundación Muyeres. Na actualidá ye vocal de dicha fundación.[11]

Anguaño caltién presencia nes principales redes sociales: Facebook y Twitter.[12][13] En marzu de 2013, anunció qu'abandonaba la rede social Twitter polos insultos y l'acoso que sufría la so redolada familiar.[14] Nesta rede social viose envolubrada nun discutiniu en publicando mientres el partíu España-Francia de la Eurocopa 2012 un tuit nel llamaba feu a Ribery, que tien la cara deformada por un accidente de coche que cuasi-y costar la vida, recibiendo graves crítiques.[15] N'avientu de 2013 volvió a Twitter dempués de que'l Gobiernu de Mariano Rajoy anunciara la reforma de la llexislación en materia d'interrupción voluntaria del embaranzu.[16]

Actividá nel Parllamentu Européu (1999-2008)[editar | editar la fonte]

Nos 9 años d'actividá nel Parllamentu Européu (1999-2008), formó parte de diverses comisiones y trabayó viviegamente en numberosos informes ya iniciatives parllamentaries. Como voceru de la Subcomisión de Derechos Humanos, ellaboró l'informe Diálogos y Consultes sobre Derechos Humanos de la XE con Terceros Países.[17] Como miembru titular de la Comisión d'Asuntos Esteriores y de la Comisión de Desarrollu y Cooperación, formó parte de la Comisión Temporal sobre'l Supuestu Usu de Países Europeos pola CIA pal Tresporte y la Detención Illegal de Presos.

Foi tamién miembru de la Delegación Parllamentaria África, Caribe y Pacíficu (ACP), en que'l so senu foi autora del informe Progreso de la Educación Primaria de les Neñes nestes rexones del mundu.[18] Como miembru de la Comisión de Derechos de la Muyer ya Igualdá de Xéneru, ellaboró un informe sobre la mutilación xenital femenina y foi ponente d'otru sobre la llucha contra'l tráficu de muyeres.[19]

Amás, foi autora d'un informe d'opinión sobre'l Plan de trabayu pa la igualdá ente muyeres y homes 2006-2010 (7-11-2006) y de dos declaraciones por escritu sobre trata y esplotación sexual de muyeres y neños: Declaración por escritu sobre la necesidá de poner fin a la rellación ente viaxeros de negocios y tratar de muyeres y neños forzaos a prostituyise (24-10-2005) y Declaración por escritu sobre tratar de muyeres pa la prostitución na Xunión Europea (10-3-2008).

Participó na Comisión de la PE sobre los vuelos de la CIA denunciando y pidiendo que s'investigara la detención y tresporte illegal de presos; caltuvo una oposición activa contra la invasión d'Iraq y denunció reiteradamente les vulneraciones de derechos humanos na cárcel de Guantánamo. Foi voceru de la subcomisión de Derechos Humanos y ellaboró numberosos informes sobre la discriminación de la muyer en tol mundu. Promovió la declaración del 22 de febreru como día pola igualdá salarial ente homes y muyeres.

Eleiciones xenerales de 2011[editar | editar la fonte]

Elena Valenciano foi designada como la coordinadora de campaña del candidatu del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba pa les eleiciones xenerales d'España de 2011. Amás foi de número dos nes llistes per Madrid.[20]

Vida personal[editar | editar la fonte]

Divorciada del asesor d'empreses donostiarra Francisco Mañero, con quien tuvo a la so fía Nathalie, anguaño ta casada con Javier de Udaeta, un arquiteutu alicantín, con quien tuvo al so segundu fíu, Javier.[21]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Elena Valenciano, la 'soldada' del PSOE». Consultáu'l 21 de xineru de 2014.
  2. «so-llista-pa-les-europees/ El Comité Federal del PSOE ratifica la so llista pa les europees». Consultáu'l 25 d'abril de 2014.
  3. «Artículu del Periódico de Catalunya». Consultáu'l 28 d'agostu de 2011.
  4. «diputaos/Elena_Valencianu_Martinez-Orozco/Curriculum/Curriculum.html?modulo=10 Currículum d'Elena Valenciano». Archiváu dende l'diputaos/Elena_Valencianu_Martinez-Orozco/Curriculum/Curriculum.html?modulo=10 orixinal, el 10 de mayu de 2012. Consultáu'l 5 de febreru de 2012.
  5. «Elena Valenciano - Biografía». Archiváu dende l'orixinal, el 23 de payares de 2015. Consultáu'l 2 de xineru de 2010.
  6. «L'ambigüedá a la de falar ayuda a los políticos a encher los sos currículos». Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  7. «so-curriculum-infláu-me-aburria-y-agora dame-galbana-acabar-1276449899/ Aburríame y agora dame galbana acabar». Consultáu'l 12 de febreru de 2012.
  8. «Ficha d'Elena Valenciano na web del Parllamentu Européu». Consultáu'l 25 d'abril de 2014.
  9. «Presentación y responsabilidaes na Executiva Federal del PSOE - psoe.es». Consultáu'l 25 d'abril de 2014.
  10. «Ficha - Congresu de los Diputaos». Consultáu'l 5 de febreru de 2012.
  11. Fundación Mujeres
  12. «Ficha - Perfil d'Elena Valenciano en Facebook».
  13. «Ficha - Perfil d'Elena Valenciano en Twitter».
  14. Agora Valencia. «Elena Valenciano abandona Twitter pol acoso a los sos fíos.». Consultáu'l 4 de marzu de 2013.
  15. «Fuertes crítiques a Elena Valenciano por llamar 'feu' a Ribery». Consultáu'l 4 de marzu de 2013.
  16. «albuertu.html Valenciano vuelve a Twitter pa lluchar contra la llei del albuertu». Consultáu'l 4 de marzu de 2013.
  17. «Informe sobre'l funcionamientu de los diálogos en materia de derechos humanos y de les consultes sobre derechos humanos con terceros países (2007/2001(INI))». Consultáu'l 21 d'abril de 2014.
  18. «Informe Informe sobre les mutilaciones xenitales femenines (Procedimientu Hughes)». Consultáu'l 21 d'abril de 2014.
  19. «sobre la situación de les muyeres de los grupos minoritarios na Xunión Europea». Parllamentu Européu (24 de febreru de 2004). Consultáu'l 15 de xineru de 2016.
  20. «crisis_2011083100016.html Nengún primer ministru ye culpable d'esta crisis». Consultáu'l 3 d'agostu de 2011.
  21. «Asina ye Javier de Udaeta, l'home d'Elena Valenciano»

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Trinidad Jiménez

Secretaria de Rellaciones Internacionales del PSOE

2007-2014
Socesor:
Carme Chacón
Predecesor:
José Blanco

Vicesecretaria xeneral del PSOE

2012-2014
Socesor:
Adriana Lastra
Predecesor:
Juan Fernando López Aguilar

Presidenta de la Delegación Socialista
Española
nel Parllamentu Européu

2014
Socesor:
Iratxe García
Predecesor:
Enrique Guerrero Salom

Vicepresidenta del Grupu S&D nel Parllamentu Européu

2016-actualidá
Socesor:
Nel cargu