Eldey

Coordenaes: 63°44′27″N 22°57′27″W / 63.74089°N 22.95756°O / 63.74089; -22.95756
De Wikipedia
Eldey
Situación
País insularBandera d'Islandia Islandia
Rexones Suðurnes (es) Traducir
Tipu islla
Parte de Reykjanes Ridge (en) Traducir
Asitiáu en Océanu Atlánticu
Coordenaes 63°44′27″N 22°57′27″W / 63.74089°N 22.95756°O / 63.74089; -22.95756
Eldey alcuéntrase n'Islandia
Eldey
Eldey
Eldey (Islandia)
Datos
Altitú media 77 m
Superficie 0,015 km² y 3,00051 ha[1]
Población 0
Fusu horariu UTC±00:00
Llonxitú 0,19 km
Cambiar los datos en Wikidata
Allugamientu de Eldey n'Islandia.
Eldey.

Eldey (n'asturianu islla de fueu) ye un castru despobláu a 16 km de la mariña de la península Reykjanes, al suroeste d'Islandia, al oeste-suroeste de Reikiavik, na rexón de La soðurnes.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Los sos cantiles son el llar d'un gran númberu d'aves, incluyendo la mayor colonia d'alcatraces nel mundu, con unos 16.000 miembros.[2] La densidá de población ye tal, que por falta d'espaciu nun se ven exemplares non reproductores.[3][4] Cubre cerca de 3 hectárees y álzase hasta 77 msnm.

Historia[editar | editar la fonte]

A esta islla emigró la última colonia importante d'alcas xigantes tres una erupción volcánica en marzu de 1830, que destruyó la islla de Geirfuglasker.

Cuando la colonia de Eldey foi afayada en 1835, solo quedaben cerca de cincuenta individuos. Al tratase d'una especie yá bien escasa, y por tanto pervalible pa los museos, pagábense sumes bien alzaes por un exemplar pa disecalo, o por unu los sos güevos.[5] Esto condució a la eliminación de les poques aves qu'habitaben en Eldey.[6] En xunu de 1844 matáronse los dos últimos exemplares.[7]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Inventario de áreas designadas nacionalmente. Data de consulta: 26 xunu 2021. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. (2010) A & C Black: The Gannet. ISBN 978-1-4081-3858-8.
  3. Reinsch, 1969, S. 31
  4. «Eldey island» (inglés). Eldey island webpage. Archiváu dende l'orixinal, el 22 de marzu de 2010. Consultáu'l 26 de payares de 2010.
  5. (1989) Crestwood House: Gone Forever: The Great Auk. ISBN 978-0-89686-459-7.
  6. Ellis, Richard. Harper Perennial: No Turning Back: The Life and Death of Animal Species. ISBN 0-06-055804-0.
  7. Ley, W. (1963). El pez pulmonado, el dodó y el unicornio. Madrid: Espasa Calpe.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]