Ehretia tinifolia

De Wikipedia
Ehretia tinifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: (unplaced)
Familia: Boraginaceae
Xéneru: Ehretia
Especie: Ehretia tinifolia
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Ehretia tinifolia ye una especie fanerógama perteneciente a la familia Boraginaceae.

Descripción[editar | editar la fonte]

Son árboles qu'algamen un tamañu d'hasta 15(-25) m d'altor; ramines esencialmente glabres. Fueyes persistentes, les plantes perennifolias; llámines foliares (5-)6.5-12(-16.5) × (2.5-)3-6(-8) cm, elíptiques, el fexe glabro y brillante, el viesu glabro, la base obtusa a aguda, los márxenes enteros, el ápiz obtusu a arrondáu; pecíolus (3-)5-10(-14) mm, glabros. Inflorescencies 7-15 cm, terminales, paniculaes, les cañes glabres. Flores bisexuales, sésiles o cortamente pediceladas; mota 1.5-2 mm, campanuláu, glabro na superficie esterna, ciliáu a lo llargo del marxe interior, los llobos 5, 1.5-2 mm, ovaos; corola 4-4.6 mm, blanca, tubular-campanulada colos llobos reflexos, los llobos 5, 2.5-5 × 1.3-1.7 mm, anchamente oblongos a oblongo-ovaos; filamentos 3-4.5 mm, llibres los 2-3 mm apicales, glabros; ovariu 1-1.2 × c. 1 mm, ovoide a anchamente ovoide, l'estilu 2-3.4 mm, los estigmes truncaos. Drupas 5-7 × 4-6 mm, anchamente elipsoidales, glabres, mariellu-anaranxaes, el endocarpu estremándose en 2 pirenos 2-loculares, los pirenos con retículo eleváu na superficie esterna.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase na selves baxes caducifolies, cantos de caminos, cultivada. 0-900(-1900) m. (Méxicu Sinaloa, Tamaulipas, San Luis Potosí, Nayarit, Michoacán, Guerrero, Morelos, Oaxaca, Veracruz, Mesoamérica, Cuba, La Española, Xamaica y les islles Caimán.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En Yucatán, aprovéchase la corteza molida pa cerrar les firíes. Amás, emplegar en casos de sufrir solazu o contra los malos vientos.

Hestoria:

Nel sieglu XVI, Francisco Hernández de Toledo menta: "la raspadura de los tarmos llimpios de corteza cura les úlceras antigües y apodrellaes".

Pela so parte, Ricardo Ossado, nel Libro del Judío, a mediaos del sieglu XVIII rellata: "usar pa la retención d'orina, en forma d'emplastu pon sobre la verija a temperatura caliente, faciendo esto comenta probóse qu'atrai la piedra pa fuera", y amiesta; les sos fueyes estrumíes curen el devuelvo de sangre, conocíu como ematemosis".

Nel sieglu XX, la Sociedá Mexicana d'Historia Natural reportar preséu contra les úlceras apodrellaes. Maximino Martínez señalar contra enfermedaes de los ríñones.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Ehretia tinifolia describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Systema Naturae, Editio Decima 2: 936. 1759.[1]

Etimoloxía

Ehretia: nome xenéricu que fai l'honor al botánicu Georg Dionysius Ehret, un célebre botánicu y ilustrador del sieglu XVIII.[3]

tinifolia: epítetu llatín ;Sinonimia:

  • Ehretia campestris Salisb.
  • Ehretia linifolia J.F.Gmel.
  • Ehretia longifolia Miers
  • Ehretia sulcata Miers
  • Ehretia tenuifolia Houtt.
  • Ehretia tinifolia M.Martens & Galeotti[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): i–xvi, 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  4. Gibson, D. N. 1970. Boraginaceae. In Standley, P. C. & L. O. Williams (eds.), Flora of Guatemala - Part IX, Numbers 1 and 2. Fieldiana, Bot. 24(9/1–2): 111–167.
  5. Martínez Salas, E. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
  6. Merrill, Y. D. 1938. A critical consideration of Houttuyn's new xenera and new species of plants, 1773-1783. J. Arnold Arbor. 19(4): 291–375. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  7. Miller, J.S. 1989. A revision of the New World species of Ehretia (Boraginaceae). Ann. Missouri Bot. Gard. 76(4): 1050–1076. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  8. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  9. Nelson, C. & G. R. Proctor. 1994. Vascular plants of the Caribbean Swan Islands of Honduras. Brenesia 41–42: 73–80.
  10. Pérez J., L. A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. 65–110. In J. Bonu, F Álvarez & S. Santiago Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.