Economía de Brunéi

De Wikipedia
Economía de Brunéi
Moneda dólar de Brunéi
Organizaciones comerciales de les que ye parte APEC, ASEAN, OMC, BIMP-EAGA
Datos estadísticos[1]
PIB nominal 12 128 089 001,586 $ [2]
PIB nominal per cápita 28 290 $ [3]
Posición del PIB 126ª nel mundu[4]
Crecimientu del PIB −3,2 % [5]
PIB por sector agricultura 1.1%, industria 60.2%, servicios 38.7% (2015)
Inflación −1,6 % (2016)[6]
Total de la fuercia de trabayu 203 600% (2014)
Fuercia de trabayu por sector agricultura 4.2%, industria 62.8%, servicios 33% (2008)
Industries petroleu, refinamientu de petroleu, gas natural liquefeito, construcción civil, agricultura, tresporte
Datos comerciales[1]
Esportaciones 7 235 millones (2015)
Destín d'esportaciones Xapón 35.9%, Corea del Sur 14.8%, Tailandia 10.8%, India 9.8%, Nueva Zelanda 5.6%, Australia 5% (2014)
Importaciones 3 359 millones (2015)
Destín d'importaciones Singapur 27.9%, República Popular de China 25.3%, Malasia 12.4%, Reinu Xuníu 10.6%, Corea del Sur 4.9% (2014)
Finances públiques[1]
Deuda esterna 0 (2015)
Ingresos 4 899 millones (2015)
Gastu públicu 5 003 millones (2015)
Cambiar los datos en Wikidata
El puertu de Muara.

La economía de Brunéi ye resultáu de la regulación gubernamental, ayudes sociales, l'espíritu entamador local y estranxeru y les tradiciones de los pueblos. La producción de petroleu y gas natural constitúin cerca de la metá de la riqueza nacional. La renta per cápita ta bien percima de la mayoría de les economíes del tercer mundu. Los considerables ingresos de les inversiones ayuden a compensar la escasa producción llocal. El gobiernu apurre tolos servicios médicos y educación gratuita hasta'l nivel universitariu, y subvenciona l'arroz y la vivienda. Los líderes de Brunéi tán esmolecíos que la rápida integración del país na economía global debilite la cohesión social, anque se convierta n'unu de los países destacaos por llograr la presidencia del Forum 2000 de l'APEC (Asociación pa la Cooperación Económica del Asia-Pacíficu). Los planes pal futuru son ameyorar la cualificación de los trabayadores, amenorgar el desemplegu, fortalecer los sectores financiero y turístico y polo xeneral menguar la dependencia de la esportación d'hidrocarburos.

Referencies[editar | editar la fonte]