Drosera intermedia

De Wikipedia
Drosera intermedia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Rosopsida
Subclas: Caryophyllidae
Orde: Caryophyllales
Familia: Droseraceae
Xéneru: Drosera
Subxéneru: Drosera
Seición: Drosera
Especie: Drosera intermedia
Hayne, 1800
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Drosera intermedia, ye una especie de planta carnívora perteneciente a la familia Droseraceae que ye orixinaria de les rexones templar y tropical d'Europa, sureste de Canadá, esti de los Estaos Xuníos, Cuba y norte de Suramérica. Alcuéntrase n'Asturias.

Ilustración
Flor
Detalle
Vista de la planta nel so hábitat

Descripción[editar | editar la fonte]

D. intermedia ye una planta perenne yerbácea que forma una roseta ensin tarmu semi-erecto de fueyes espatulaes d'hasta 10 cm d'altor. Les plantes en rexones templaes someter a la llatencia mientres el cual formen un biltu de reposu d'iviernu llamáu hibernáculo.

Como ye típicu pa les droseras, les llámines de les fueyes tán densamente cubiertes con glándules pedunculaes mucilaginosas que secretan un néctar azucaráu p'atraer inseutos. Estos conviértense n'atrapaos pol mucílagu y, nun siendo que seyan lo suficientemente fuertes como pa escapar, afuéguense o muerren d'escosamientu. La planta entós segrega enzimes dixestives dende glándules sésiles y más tarde absuerbe la solución de nutrientes resultante como complementu a la mala nutrición mineral de les plantes na so redolada natural.

D. intermedia floria de xunu a agostu, cola formación d'inflorescencies d'hasta 15 cm d'altor que lleven 3-8 blanques flores. Ovarios fertilizaos encher pa formar cápsules de granes dehiscentes en forma de güevu que lleven numberoses granes diminutes.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

D. intermedia ye una de les especies más llargamente distribuyíes nel xéneru, y unu de les úniques trés especies de Drosera nativa d'Europa (los otros son Drosera rotundifolia y Drosera anglica ). Tamién s'atopa nel este d'América del Norte, Cuba, y el norte d'América del Sur. Les formes de Cuba y d'América del Sur son tropicales y nun formen hibernáculos nel iviernu.

D. intermedia crez en hábitats soleyeros, pero constantemente húmedos incluyendo barraqueres, banzaos,[1] les mariñes arenoses húmedes[2] y praos húmedos. Puesto que ye carnívora, ye capaz d'ocupar hábitats relativamente infértiles incluyendo arena húmeda y alteria. Ye un competidor relativamente débil, y polo tanto escluyir de los sitios más fértiles de la competencia de les plantes perennes del dosel de formación.[3] Puede sobrevivir periodos altos debaxo de l'agua como granes soterraes, y depués volver establecese cuando los niveles d'agua cayen.[4]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Drosera intermedia describióse por Friedrich Gottlob Hayne y espublizóse en Journal für die Botanik 1800(1): 37–39. 1801.[5]

Etimoloxía

Drosera: tanto'l so nome científicu –deriváu del griegu δρόσος [drosos]: "rosada, gotes de rosada"– como'l nome vulgar –rosada del sol, que remanez del llatín ros solis: "rosada del sol"– faen referencia a les brilloses gotes de mucílagu qu'apaecen nel estremu de cada fueya, y que recuerden al rosada de la mañana.

intermedia: epítetu llatín que significa "intermedia"[6]

Sinonimia
  • Drosera americana Willd.
  • Drosera foliosa Elliott
  • Drosera macedonica Kosanin
  • Drosera media E.H.L.Krause
  • Rorella intermedia (Hayne) Nieuwl.[7][8]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Godwin, K. S., Shallenberger, J., Leopold, D. J., and Bedford, B. L. 2002. Linking landscape properties to local hydrogeologic gradients and plant species occurrence in New York fens: a hydrogeologic setting (HGS) framework. Wetlands 22:722–37.
  2. Keddy, P.A. 1981. Vegetation with Atlantic coastal plain affinities in Axe Lake, near Georgian Bay, Ontario. Canadian Field Naturalist 95: 241-248.
  3. Wilson, S. D. and P.A. Keddy. 1986. Species competitive ability and position along a natural stress/disturbance gradient. Ecology 67:1236-1242.
  4. Keddy, P.A. and A. A. Reznicek. 1982. The role of seed banks in the persistence of Ontario's coastal plain flora. American Journal of Botany 69:13-22.
  5. «Drosera intermedia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 29 d'ochobre de 2013.
  6. N'Epítetos Botánicos
  7. «Drosera intermedia». The Plant List. Consultáu'l 29 d'ochobre de 2014.
  8. «Drosera intermedia». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 29 d'ochobre de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • L. Diels: Droseraceae, 1906, 135 pages. (The only monograph of the family Droseraceae to date.)
  • Barthlott, Wilhelm; Porembski, Stefan; Seine, Rüdiger; Theisen, Inge: Karnivoren, Stuttgart, 2004, ISBN 3-8001-4144-2
  • Darwin, Charles; Insectivorous Plants (London: John Murray, 1875, 462 pages); Retruca reprints (Scotland: Langford Press, 2002, 462 pages) ISBN 1-904078-04-4; Non-Retruca reprints (New York: New York University Press, 1990, 345 pages) ISBN 978-0-8147-1822-3; Project Gutenberg online edition at http://www.gutenberg.org/etext/5765

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]