Dolj
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Dolj | |||
---|---|---|---|
| |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
ISO 3166-2 | RO-DJ | ||
Tipu d'entidá |
județ (es) ![]() | ||
Capital | Craiova | ||
División |
ver
| ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 44°10′N 23°42′E / 44.17°N 23.7°ECoordenaes: 44°10′N 23°42′E / 44.17°N 23.7°E | ||
![]() | |||
Superficie | 5562 km² | ||
Demografía | |||
Población | 533 872 hab. (1930) | ||
Densidá | 95,99 hab/km² | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+02:00 y UTC+03:00 | ||
cjdolj.ro | |||
![]() |
Dolj ye un distritu de Rumanía (judeţ) de la rexón de Valaquia. La capital del distritu ye Craiova (314 437 hab.).
La población nel añu 2000 yera de 749 019 hab., con una densidá de 101 hab/km².
Fronteres[editar | editar la fonte]
- Distrito d'Olt al este.
- Distritu de Mehedinţi al oeste.
- Distritu de Gorj y Vâlcea al norte.
- Bulgaria al sur - Provincia de Vidin, provincia de Montana y provincia de Vratsa.
Demografía[editar | editar la fonte]
En 2002, tenía una población de 734 231 hab. y la densidá de población yera de 99 hab/km².
- Rumanos - en redol a 96%
- Rromas (Xitanos) - 3%
- Serbios y búlgaros casi'l 1%.
Xeografía[editar | editar la fonte]
Tien una área total de 7414 km².
La totalidá del área ye llana, una llanura col ríu Danubiu al sur, formando un ampliu valle trevesáu por en mediu pol ríu Jiu. Flúin tamién otros pequeños ríos, cada unu formando pequeños valles interiores. Hai dellos llagos chiscando'l distritu y munchos estanques y canales nel valle del Danubiu.
Economía[editar | editar la fonte]
El distritu ye eminentemente agrícola con una tierra aparente pal desenvolvimientu de ceberes, hortolices y vinos. La industria ta principalmente alcontrada en Craiova, la ciudá más grande del suroeste de Rumanía.
Les industries predominantes del distritu son:
- Industria automovilístico - Daewoo tien una factoría, que tien na actualidá un conflictu llaboral.
- Alta lletricidá y equipamientos de tresporte - Electroputere Craiova tien la factoría más grande d'esti tipu de Rumanía.
- Industria aeronáutico.
- Industria químico.
- Industria alimentaria y de bébores.
- Industria testil.
- Industria de componentes mecánicos.
El distritu tien dos puertos fluviales nel Danubiu: Bechet y Calafat.
Xente[editar | editar la fonte]
Turismu[editar | editar la fonte]
Los principales destinos turísticos son:
Divisiones alministratives[editar | editar la fonte]
El distritu tien 3 conceyos, 4 ciudaes y 94 comuñes.
Conceyos[editar | editar la fonte]
Ciudaes[editar | editar la fonte]
Comuñes[editar | editar la fonte]
- Afumaţi
- Almăj
- Amărăştii de Jos
- Amărăştii de Les sos
- Apele Vii
- Argetoaia
- Bârca
- Botoşyşti-Paia
- Brabova
- Brădeşti
- Braloştiţa
- Bratovoeşti
- Breasta
- Bucovăţ
- Bulzeşti
- Călăraşi
- Calopăr
- Caraula
- Cârcea
- Cârna
- Carpen
- Castranova
- Catane
- Celaru
- Cerăt
- Cernăteşti
- Cetate
- Cioroiaşi
- Ciupercenii Noi
- Coşoveni
- Coţofenii din Dos
- Coţofenii din Faţă
- Daneţi
- Desa
- Dioşti
- Dobreşti
- Dobroteşti
- Drăgoteşti
- Drănic
- Fărcaş
- Galicea Mare
- Galiciuica
- Gângiova
- Gherceşti
- Ghidici
- Ghindeni
- Gighera
- Giubega
- Giurgiţa
- Gogoşo
- Goicea
- Goieşti
- Greceşti
- Întorsura
- Işalniţa
- Izvoare
- Leu
- Lipovu
- Măceşo de Jos
- Măceşo de Les sos
- Maglavit
- Malu Mare
- Mârşani
- Melineşti
- Mischii
- Moţăţei
- Murgaşi
- Negoi
- Orodel
- Ostroveni
- Perişor
- Pieleşti
- Piscu Vechi
- Pleniţa
- Pleşoi
- Podari
- Poiana Mare
- Predeşti
- Radovan
- Rast
- Robăneşti
- Rojişte
- Sadova
- Sălcuţa
- Scăyşti
- Seaca de Câmp
- Seaca de Pădure
- Secu
- Siliştea Crucii
- Şimnicu de Les sos
- Sopot
- Tălpaş
- Teasc
- Terpeziţa
- Teslui
- Ţuglui
- Unirea
- Urzicuţa
- Valea Stanciului
- Vârtop
- Vârvoru de Jos
- Vela
- Verbiţa
Referencies[editar | editar la fonte]
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]