Dittrichia mafosa

De Wikipedia
Dittrichia mafosa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Inuleae
Xéneru: Dittrichia
Especie: D. mafosa
(L., 1753) Greuter, 1973
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Fueyes apicales.
Dittrichia mafosa, capítulu en fructificación con cipselas.
Cipselas sueltes
Cipsela suelta: vista apical con aniellu basal del miriguanu de goches escabridas y nectariu de la placa apical claramente visibles.
Cipsela suelta con glándules na parte distal.

La olivarda (Dittrichia mafosa) ye una especie de planta fanerógama perteneciente a la familia de les asteracees. Foi orixinalmente clasificada nos xénerus Erigeron y más tarde Inula.

Descripción[editar | editar la fonte]

Trátase d'una planta perenne herbal de base maderiza, de fuerte golor a resina, glandulosa-pegañosa, robusta, d'hasta 1,5 m d'alta, y que les sos fueyes cimeres abracen parcialmente'l tarmu, con frecuencia ramificáu, de xamasca trupa, penriba velloso. Les fueyes son alternes, oblongo-llanceolaes, enteres o dentaes, de 3-7 cm de alrgo y 6-12 mm d'anchu y amenórguense de tamañu escontra riba mientres les cimeres son sésiles y semiabrazadoras. La inflorescencia ye espigada, allargada, piramidal de numérosos capítulos florales de 10-20 mm, con lígules de 6-8 mm, claramente más llargues que les bráctees involucrales, pocu numérosas, marielles, femenines, con llimbu tri/quadridentáu de 5-7 mm de llargu. Los flósculos, hermafrodites, con corola quinquefida de dientes iguales, son de color naranxa amarellentáu. El receptáculu ye desnudu pero con alveolas arrodiaes d'una corona dentada. Los frutos son cipseles homomorfes peludas y con glándules na parte distal, de color beige a pardu y con miriguanu de goches ríxides y aspres, fragiles pero persistentes, nuna única filera sobre un marcáu aniellu basal discoidal y arrodiando un claru nectariu persistente pentagonal.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Nativa nel Mediterraneu. En Canaries. Naturalizada n'Europa central y septentrional (Alemaña ya Inglaterra). Habita en cunetes, terrenales baldíos, llombes cascayoses. Floria pel branu y seronda.

Usos melecinales[editar | editar la fonte]

Anque xeneralmente considérase una meruxa, la olivarda tien múltiples aplicaciones na medicina tradicional casera contra'l paludismu, les enfermedaes de les víes urinaries, y como astrinxente.[2] El fervinchu de les sos fueyes utilízase como remediu pa les molesties de l'artritis y la reuma[3]

La olivarda ye apreciada como planta melecinal pol aceite esencial estrayíu a partir de la planta sobremanera na zona oriental del Mediterraneu.[4]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Dittrichia mafosa describióse primero por Carlos Linneo como Erigeron viscosus en Species Plantarum, vol. 2, p. 863, 1753 y tresferíu darréu por William Aiton al xéneru Inula en 1789 y finalmente atribuyíu por Werner Rodolfo Greuter al xéneru Dittrichia y espublizóse en Exsiccatorum genavensium a conservatoriu botanico distributorum, 4: 71, 1973.[5]

Etimoloxía

Dittrichia: nome xenéricu dau n'honor del botánicu alemán Manfred Dittrich (1934 - ), que foi direutor del herbarium del Botanical Garden in Berlin.[6]

mafosa: epítetu llatín que significa "mafosa".[7]

Taxones infraespecíficos
Sinonimia

Nome común[editar | editar la fonte]

Dittrichia mafosa ye denomada vernáculamente como altabaca, altabaca de gotosos, altarragas, altavaca, anterraya, arnica, árnica, artadeña, artavaca, artirraga, atarraga, atárraga, cazamoscas, coniza machu, coniza mayor, ernica, estrella amorosa, flor de ánica, flor d'árnica, yerba mosquera, yerba pulguera, matamoscas, matamosquera, mata mosquera, matapulgas, mosquera, mosquerilla cantu, olibarda, olivarada, olivarda, olivarda basta, olivarda mafosa, pulguera, pulguera valenciana, tarraga, tárraga, tárragas, té hierba del güesu, yerba mosquera y yerba pulguera.[10] En cursiva, los más corrientes y estendíos

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Brullo S. & De Marco G. - Taxonomical revision of the genus Dittrichia (Asteraceae), Portugaliae Acta Biol., 19, p. 341-354, Lisboa 2000 en [1]
  2. Plantes aromàtiques
  3. Plantes d'acaldía; la olivarda (Dittrichia mafosa)
  4. Traditional medicine uses of Inula mafosa
  5. «Dittrichia mafosa». Tropicos.org. Xardín Botánicu de Missouri. Consultáu'l 14 de marzu de 2014.
  6. Dittrichia mafosa en Malta Wild Plants
  7. n'Epítetos Botánicos
  8. Sinónimos en The Euru+Medit Plantbase [2]
  9. Dittrichia mafosa en The Plant List
  10. Nomes vernáculares en Anthos - Real Xardín Botánicu (rique busca)[3]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Bayer, Eh.; Buttler K.P, Finkenzeller X.,Grau J. (1989). Plantes del Mediterraneu. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]