Discursu secretu

De Wikipedia
El Secretariu Xeneral del PCUS Nikita Khrushchov realizó'l discursu mientres el XX Congresu partidariu.

El llamáu «Discursu secretu», del que'l so nome oficial ye Avera del cultu a la personalidá y les sos consecuencies, ye una famosa intervención del políticu soviéticu Nikita Khrushchov mientres el XX Congresu del Partíu Comunista de la Xunión Soviética, el 25 de febreru de 1956. Nésti denuncien los crimenes d'Stalin y la represión mientres la llamada Gran Purga nos años anteriores a la Segunda Guerra Mundial.

Esti discursu significó la rotura de la llinia oficial del Partíu pa colos postulaos reflexaos nel llamáu estalinismu, de manera que s'intenta tornar al PCUS al so leninismu oficial ya inicial, refugando'l cultu a la personalidá.

El so nome alquierlu de la sesión na cual foi pronunciáu, una y bones yera una sesión reservada na cual nun participaron los invitaos estranxeros del Congresu. Amás el so testu orixinal namái foi publicáu na so totalidá na gaceta oficial del Comité Central del Partíu'l 3 de marzu de 1989, como productu de l'apertura realizada por Gorbachov nel procesu conocíu como glásnost.

Estructura del discursu[editar | editar la fonte]

La estructura del discursu ye la siguiente (parcial):

  • Denuncia del cultu a Stalin.
  • Cita de los testos clásicos de marxismo-leninismu polos que s'ataca al cultu al individuu.
  • Cita del testamentu de Lenin y d'escritos de Nadezhda Krúpskaya nos cualos atácase'l calter d'Stalin.
  • Enantes d'Stalin la disputa ideolóxica col trosquismu yera puramente intelectual, y foi él el qu'introdució'l conceutu d'«enemigu del pueblu».
  • Violación per parte d'Stalin de les normes avera del lideralgu coleutivu.
  • Represión en contra de los militantes comúnmente llamaos «vieyu bolxevique» y de los delegaos al XVII Congresu. De los 1.966 delegaos, 1.108 fueron acusaos de ser contrarrevolucionarios, siendo executaos 848 d'ellos. De los 139 miembros y candidatos al Comité Central, 98 fueron declaraos «enemigos del pueblu».
  • Dempués de la brutal represión, Stalin dexó de considerar les opiniones coleutives.
  • Exemplos de la represión estalinista:
    • Creación de pruebes falses p'acusar a los sos enemigos.
    • Desaxeración del so papel mientres la Gran Guerra Patriótica.
    • Deportación de les nacionalidaes.
    • Intriga de los doctores.
    • Creación de pintures, cantares, etcétera p'allabar al líder.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]