Dinastía timúrida

Coordenaes: 34°20′28″N 62°12′11″E / 34.341°N 62.203°E / 34.341; 62.203
De Wikipedia
Dinastía timúrida
(de 1370 a 1507)
Kanatu de Bukhará
estáu desapaecíu
Alministración
Nome oficial گورکانیان (fa)
Capital Samarcanda
Herat (de 1405 a 1507)
Forma de gobiernu Feudalismu
Monarquía
teocracia
Monarquía absoluta
Llingües oficiales persa
Idioma chagatai
Relixón oficial Sunismu, Zoroastrismu, Nestorianismu, tengrianismo (es) Traducir, budismu y Hinduismu
Xeografía
Coordenaes 34°20′28″N 62°12′11″E / 34.341°N 62.203°E / 34.341; 62.203
Superficie 4400000 km²
Llendaba con Samma dynasty (en) Traducir
Demografía
Economía
Moneda Dinar
Cambiar los datos en Wikidata

El Turcu-Mogol dinastía de los timúridas empecipiar con Tamerlán, fíu de Taragai, que yera emir de Transoxiana por cuenta de los kanes del kanatu de Chagatai, a los cualos quitó de too poder. Tamerlán construyó tou un imperiu n'Asia central, que fizo recordar a la dómina dorada del Imperiu mongol.

Asitió la capital en Samarcanda, ciudá de la que foi gobernador, y enguapecer cola construcción de palacios y xardinos.

Tamerlán[editar | editar la fonte]

Dende 1370 hasta la so muerte en 1405, llevó a cabu continues campañes militares estendiendo los sos dominios hasta llegar a gobernar 4,4 millones de km².

N'afarando Xeorxa, Bagdag (1393) y Damascu (1401) y ganar a los otomanos na batalla de Ankara tomando prisioneru al Sultán Bāyāzīd I en 1402, Tamerlán empieza los preparativos pa la fazaña más grande: una campaña contra China. Axunta un enorme exércitu y grandes cantidaes de suministros, y a fines de la seronda de 1404 dirixir a Utrar, onde entamaba envernar. Ellí morrería'l 19 de xineru de 1405 por causa de una enfermedá.

Exércitu[editar | editar la fonte]

Tamerlán foi asina mesmu un musulmán, pero'l so exércitu yera un amiestu de musulmanes, cristianos, chamanistas, paganos y zoroastristas. El gruesu del so exércitu componer de tropes turcu-mongoles, que componíen formaciones similares al sistema mongol.

Emprestaba muncha atención al so exércitu y frecuentemente realizaba reformes militares. Los arqueros a caballu fueron de gran importancia nos sos ésitos iniciales, la caballería pesada y la infantería sofitar. Depués interesóse especialmente nos inxenieros d'asediu y l'infantería tomó un papel más importante, pero ye claro que la caballería yera la clave pal exércitu timúrida. El mieu y el terror fueron tamién de gran importancia pa Tamerlán.

Los timúridas tamién utilizaben elefantes. Colgaben nos sos caniles curvos fueyes curties y entrenáben-yos p'avanzar en llinia nuna serie de saltos curtios, cortando escontra riba y escontra baxo con cada movimientu.

Descendientes[editar | editar la fonte]

El so fíu mayor Jahangir morriera y la socesión recayó nel fíu d'este, llamáu Pir Muhammed, y darréu dempués nel so primu Jalil Sultan, dambos nietos de Tamerlán. Tres l'arrenunciu d'esti postreru, foi l'únicu fíu vivu de Tamerlán, Shahruj, quien ocupó'l poder en 1409, y foi'l segundu miembru más destacáu de la dinastía. A la so muerte en 1447 asocedió-y el so fíu Ulug Beg y en 1449 el fíu d'este, Abd al-Latif.

En 1450 foi soberanu por poco tiempu Abdalá Mirza, que yera fíu d'un hermanu de Ulug Beg, y dempués Abu Said, nietu de Miranshah (hermanu de Shah Rokh). En 1469 pasó a un biznietu de Umar Shayk (otru hermanu de Shah Rokh), Husayn Bayqara.

En 1503 Babur o Baber, nietu d'Abu Said, facer col poder en Delhi. Bayqara gobernó hasta'l 1506 siendo asocedíu polos sos fíos Badiaz y Zaman.

Fin del imperiu[editar | editar la fonte]

Finalmente, col fin del imperiu timúrida, establecer na India l'Imperiu mogol en 1526 de la mano de Babur, descendiente de Tamerlán. Los mogoles gobernaron cuasi por completu la rexón hasta la so decadencia nel sieglu XVIII. En 1857, eslleir l'imperiu cola llegada de los británicos.

Llista de los gobernantes timúridas[editar | editar la fonte]

Feches Nome Fíu de  
1369 1405 Tamerlán Taragaï emir de Kesh. Tamién conocíu como Timur Lang, Amir Timur, fundador epónimu de la dinastía.
1405 1407 Pir Muhammad Djahangir, fíu mayor de Tamerlán, que morrió en 1375[1] Gobernador d'Afganistán oriental. Designáu socesor, foi asesináu en 1407.
1408 Miren Shah Tercer fíu de Tamerlán Gobernador d'Iraq y d'Azerbaixán
1409 Khalil Sultan Miren Shah A Samarcanda. Depuestu por Shahruj, convertir en gobernador de Ray (1409-1411).
1447 Shahruj Cuartu fíu de Tamerlán Gobernador de Jorasán (1405-1409). Guarda Herāt como capital en llugar de Samarcanda.
1447 1449 Ulugh Beg Shahruj Regresu a Samarcanda.
1449 1450 Abd ul-Latif Ulugh Beg Remóntase y matu al so padre en 1449. Asesináu por Abd Allah en 1450.
1450 1451 Abd Allah Ibrahim Sultan ibn Shahrukh (de la mesma fíu de Shahruj)
1452 1457 Babur Mirza Baysunghur I En Jorasan.
1452 1469 Abu Said Muhammed Umar (de la mesma fíu de Miren Shah) Vuelve a entamar el control de Jorasan en 1459.
1469 1494 Ahmed Sultan Abu Said En Samarcanda.
1469 1494 Omar Cheikh II Abu Said En Ferganá.
1469 1506 Husayn Bayqara Ghiyâth al-Dîn Mansûr (Ghiyâth al-Dîn Mansûr arrière-petit-fils de Tamerlán) en Jorasan.
1469 En 1469, los turcomanos de la Oveya Blanca (Ak Koyunlu) tomen Azerbaixán y el norte d'Iraq.
1494 1495 Mahmud Sultan Abu Said En Samarcanda
1494 1504 Babur Omar Cheikh II En Ferganá, aína rei de Kabul (1504-1526) y primero de los Mogoles del Indo (1526-1530).
1495 1499 Masud Sultan Mahmud Sultan En llucha en Samarcanda.
1495 1499 Baysunghur II Mahmud Sultan
1498 1500 Ali Sultan Mahmud Sultan En Samarcanda.
1506 1507 Badi az-Zaman Husayn Bayqara N'Herāt. Muertu en 1517 nel exiliu n'Istambul.
1507 Los timúridas son derrocaos polos uzbecos de la dinastía de los shaybánidas.

Árbol xenealóxicu de la dinastía de los timúridas[editar | editar la fonte]

Plantía:Árbol xenealóxicu/empecipio

 
 
 
 
 
 

1.
Tamerlán
(1336-1405)
Emir del imperiu timúrida
1370-1405

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

{{Árbol xenealóxicu| |,|-|-|-|v|-|^|-|v|-|-|-|.| | | | | | | |-}

Príncipe
Jahangir

 

Príncipe
Omar Sheikh

 
 

Príncipe
Miren Shah
(1366-1408)

 

3.
Shahruj
(1377-1447)
Emir del imperiu timúrida
1407-1447

 

Goharshad
(1378-1457)

 
 
 
 
 
 

{{Árbol xenealóxicu| |!| | | |!| |!| |!| |,|-|v|-|+|-|.| | | |-}

2.
Pir Muhammad Jahangir
(1374-1407)
Emir del imperiu timúrida
1405-1407

 

Príncipe
Bayqara

 
 

Príncipe
Sultan Muhammad

 
 

Príncipe
Sultan Ibrahim

 
 

Príncipe
Baysunghur I
(1399-1433)

 
 

{{Árbol xenealóxicu| | | | | |!| |!| |!| |!| |!| |!| | |!| | | |-}

 
 
 
 
 
 
 

1.
Khalil Sultan
(1384-1411)
Rei de Samarcanda
1405-1409

 
 

4.
Ulugh Beg
(1393-1449)
Emir del imperiu timúrida
1447-1449

 
 

Príncipe
Sultan Muhammad

 
 
 
 

{{Árbol xenealóxicu| | | | | |!| | | |!| |!| |!| |!| | |!| | | |-}

 
 
 
 

Príncipe
Amir Mansur

 

5.
Abu Said
(1424-1469)
Rei de Samarcanda
1451-1469
Rei de Herat
1459-1469

 
 

4.
‘Abdullah
(1410-1451)
Rei de Samarcanda
1450-1451

 
 
 
 
 
 
 
 
 

{{Árbol xenealóxicu| | | | | |!| | | |!| |!| | | |!| | |!| | | |-}

 
 
 
 

7.
Husayn Bayqara
(1438-1506)
Rei de Herat
1470-1506

 
 
 
 

3.
Abd ul-Latif
(1420-1450)
Rei de Samarcanda
1449-1450

 

6.
Yadigar Muhammad
(1470)
Rei de Herat
1469-1470

 
 
 
 

{{Árbol xenealóxicu| | | | | |!| |,|-|^|-|.| | | |,|-|-|^|-|-|.| |-}

 
 
 
 
 
 
 

6.
Sultan Ahmad
Rei de Samarcanda
1469-1494

 

Príncipe
Omar Cheikh II (Timúridas)

 
 

2.Babur Mirza
(1427-1457)
Rei de Herat
1451-1457

 
 

Príncipe
Abd Allah

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

8.
Badi az-Zaman
(f. 1517)
Rei de Herat
1506-1507

 

9.
Muzaffar Hussayn
Rei de Herat
1507

 

Babur
Fundador del Imperiu mogol del Indo

 
 
 
 

3.
Mahmud
(f. 1457)
Rei de Herat
1457

 

4.
Ibrahim
(f. 1459)
Rei de Herat
1457-1459

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. René Grousset. «La succession de Tamerlan. Règne de Châh Rokh.», L'empire des steppes., páx. 569.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]