Dialeutu surtirolés

De Wikipedia
(Redirixío dende Dialectu surtirolés)
Dialeutu surtirolés
'Südtiroulerisch'
Faláu en  Italia
Rexón Tirol del Sur
Falantes aprox. 335 000
Familia Indoeuropea

  Xermánica
    Occidental
      Altu alemán
        Altu alemán cimeru
          Bávaru
           Bávaru meridional
            Surtirolés

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 gem
ISO 639-3 chigre
Dialeutu surtirolés
     Bávaru meridional, grupu dialeutal al que pertenez el surtirolés

El dialeutu surtirolés (n'alemán Südtirolerisch o Südtirolisch, nel dialeutu llocal Südtiroulerisch o Sîdtiroul(er)isch) ye un dialeutu del alemán que se fala nel Tirol del Sur (Italia). Forma parte de los llamaos dialeutos austru-bávarus y tien munches carauterístiques de mancomún col alemán d'Austria.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

     Mayoría de falantes d'alemán     Mayoría de falantes d'italianu     Mayoría de falantes de ladín

El 69,15 % de los habitantes de la provincia de Bolzano son falantes nativos d'alemán. Na vida privao y público predomina l'usu del dialeutu surtirolés, ente que el alemán estándar na so variedá austriaca sigue siendo l'idioma que s'enseña na escuela y el que s'utiliza na comunicación escrita y nos ámbitos oficiales. Poro, dase una situación de diglosia.

Dende un puntu de vista llingüísticu, el dialeutu surtirolés ye homoxéneu col nortirolés, y puede clasificase como bávaru meridional.[1] Nesti sentíu, sería muncho más correutu falar d'un únicu dialeutu tirolés, faláu a entrambos llaos del pasu del Brennero.

Sicasí, la fala surtirolesa presenta delles traces diferenciadores, particularmente por influencia del italianu. Col tiempu arriquecióse con pallabres del italianu, munches d'elles ausentes nel alemán estándar y l'austriacu.

Dialeutu y billingüismu[editar | editar la fonte]

El dialeutu sudtirolés ye bien distintu del alemán estándar. Asina'l tirolés "Wås isch des?" (n'español "¿Qué ye esto?") correspuende al alemán "Was ist denn das?", siendo una posible respuesta "I woas nett" (n'español "Nun lo sé"), n'alemán "Ich weiss ye nicht". Amás, esisten distintes variedaes llingüístiques nes distintes microrrexones de la provincia; asina, por casu, el dialeutu del Val Pusteria difier sensiblemente del dialeutu del Val Venosta. Ello ye que les isogloses de les fales tiroleses siguen una direición norte-sur, polo que'l dialeutu del Val Pusteria aseméyase más al dialeutu del Valle del Inn y el dialeutu del Val Venosta a les fales del distritu de Landeck, en Austria.[2] Les fales más conservadores atopar nos valles llaterales, como por casu en Valle Aurina, Val d'Peracabo o Val Sarentina, ente que nos centros urbanos tender a la homogeneización col alemán estándar.[3]

Sía que non, los distintos dialeutos del Tirol, según la mayoría de los dialeutos austru-bávaros, son mutuamente intelixibles y los sos falantes pueden comunicase ente sigo falando cada unu'l so dialeutu respeutivu.

L'usu predominante de la variedá vernácula implica que la población de fala italiana, que namái estudió na escuela l'alemán estándar como segunda llingua, de cutiu atópese con considerables dificultaes pa comunicase colos sos compatriotes germanófonos, que nes rellaciones sociales utilicen davezu'l dialeutu y non l'alemán estándar (percibíu como "cultu" y distante de la vida cotidiana). Sicasí, nel casu de los germanófonos nun se da'l fenómenu opuestu, una y bones los surtiroleses italófonos, munchos d'ellos provenientes d'otres rexones, na vida cotidiana utilicen l'italianu estándar, que s'enseña como segunda llingua nes escueles de llingua alemana.

Dialeutu y lliteratura[editar | editar la fonte]

Dellos autores surtiroleses en llingua alemana, como Norbert Conrad Kaser y Joseph Zoderer, utilizaron el dialeutu surtirolés en llugar del alemán estándar en delles de les sos obres, xeneralmente testos llíricos.[4]

Pallabres d'orixe italianu[editar | editar la fonte]

Surtirolés [5] Alemán estándar Italianu Asturianu
magari vielleicht magari quiciabes
secco echt? vero? ¿sí? ¿eh ho?
Fraktion Ortsteil frazione comunale fracción comunal
Kondominium Mehrfamilienhaus, Appartments condominiu apartamentu
Identitätskarte Personalausweis carta d'identità DNI
Aranciata Orangeade aranciata naranxada
Spremuta Frischgepresster Fruchtsaft spremuta zusmiu estrumíu
Amaro Schnaps amaro aguardiente
Kono Eiswaffel cono cucuruchu, conu
Tschelato Eis gelato xeláu
Corriera Omnibus corriera autobús
Melanzane(/i) Aubergine (Alemaña, Suiza) / Melanzani (Austria) melanzana berenxena
Zukkini Gartenkürbis, Zucchini zucchina calabacín
Peperoni (alemán suizu) Paprika, Pfefferoni peperone pimientu
Kozze Miesmuscheln cozza moxón
Gamberetti Garnele gamberetto gamba
Pastia Nudeln pasta pastia
Panino Brötchen, Semmel (Austria) panino panín
Sugo Tomatensauce, Sugo (Austria) sugo mueyu de tomate
Koperto (nun restorán) Tischgedeck coperto cubiertu
Targa Nummernschild, Autokennzeichen, Nummerntafel (Austria) targa matrícula automovilística
Furgone Lieferwagen, Lastwagen furgone furgón
Kammion LKW camion camión
Motorino Mofla, Moped motorino / scooter moto
Kollaudo Abnahme collaudo exame, prueba
Revision (alemán suizu) TÜV, Pickerl (Austria) revisione ITV (revisión del automóvil)
Miscela Benzingemisch miscela entemez de gasolina
Multa Geldstrafe, Strafe, Strafbescheid, Strafmandat (Austria) multa multa
Verbale Protokoll verbale acta
Patent Führerschein patente carné de conducir
Fogliorosa provisorische Fahrerlaubnis, rotes Nummerntaferl (Austria) foglio rosa carné provisional
Skwillo/Squillo Telefonanruf squillo soníu del teléfonu
Linie Telefonleitung linea telefonica llinia telefónica
Messatscho Kurzmitteilung, SMS messaggio mensaxe
Lunapark Vergnügungspark, Lunapark (Austria, Suiza) luna park parque d'atraiciones
Hydrauliker Installateur, Klempner (Alemaña) idraulico fontaneru
Skontrino Kassenzettel/Quittung, Kassabeleg (Austria) scontrino ticket, factura, recibu
Skonto Rabatt sconto descuentu, rebaxa
Bustapaga Lohntüte, Gehaltssackerl (Austria) busta paga sobre cola paga, nómina
Stammrolle Fixe Stelle posto di ruolo plaza fixa
Kaparra Anzahlung caparra antemano, depósitu
Tessera Ausweis tessera tarxeta

L'usu de pallabres italianes, o afeches del italianu, establecióse na llingua cotidiana, sobremanera nes zones urbanes, onde a presencia de surtiroleses de llingua italiana ye más grande. Inclusive nel llinguaxe alministrativu úsense de cutiu términos italianos en llugar de los respeutivos alemanes.

Hai que destacar que, na llingua falada cotidianamente (la más viva), ye habitual (y abondo estendíu) l'usu d'espresiones ofensives y cagamentos italianes pa enfatizar una frase, fenómenu que nun se da nel alemán estándar nin n'otros dialeutos bávaros. Dos exemplos son l'usu de les pallabres drkazzt/inkazziert (del italianu incazzato, 'cabriáu') y l'usu de la pallabra fregiert, evidentemente derivada del italianu fregato ('xingáu'). Amás, ye frecuente l'usu de dai nes frases en dialeutu surtirolés.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Zambelli 2004, páxs. 8-9
  2. Egon Kühebacher, Zur Dialektgeographie des Ahrntales, en "Der Schlern", 52, 1978, páxs. 428-448.
  3. Franz Lanthaler; Annemarie Saxalber, Die deutsche Standardsprache in Südtirol, en Rudolf Muhr; Richard Schrodt; Peter Wiesinger, Österreichisches Deutsch. Linguistische, sozialpsychologische und sprachpolitische Aspekte einer nationalen Variante des Deutschen, Viena, Hölder-Pichler-Tempsky, 1995, páxs. 287–304.
  4. Sigurd Paul Scheichl, Probleme einer tirolischen Literaturgeschichte der jüngsten Zeit, en «Der Schlern», 57, 1983, páxs. 517-532.
  5. Términos italianos o afechos del italianu

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Karl Kurt Klein, L. Y. Schmitt, Tirolischer Sprachatlas. Tyrolia Verlag, Innsbruck 1965–1971.
  • Gerhard Riedmann, Die Besonderheiten der deutschen Schriftsprache in Südtirol. Mannheim 1972.
  • Josef Tscholl, Die jetzige Südtiroler Mundart in Wortschatz und Struktur. Bressanone 2001. ISBN 88-85831-61-3
  • Hanspeter Demetz, Lexikon Südtirolerisch-Deutsch, Bolzano, Rætia, 1996. ISBN 88-7283-089-3
  • Martina Zambrelli, Interferenze lessicali in situazioni di contatto linguistico: Il casu dell'Alto Adige-Südtirol. Tesi del corsu di Etnolinguistica 2003/04 dell'Università di Venezia
  • Heidemaria Abfalterer, Der Südtiroler Sonderwortschatz aus plurizentrischer Sicht. Lexikalisch-semantische Besonderheiten im Standarddeutsch Südtirols. Innsbruck 2007. ISBN 978-3-901064-35-7
  • Simone Ciccolone, Lo standard tedesco in Alto Adige: l'orientamento alla norma dei tedescofoni sudtirolesi, Milano, LED, 2010. ISBN 978-88-791-6463-4

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]