Dialectos sabélicos

De Wikipedia
Llingües sabélicas
Faláu en Antigua Italia
Falantes estinguíos (escontra sieglu I d. C.)
Familia Indoeuropéu

  Oscu-umbru
    Llingües sabélicas

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3 osc

Espardimientu de la llingua osca, alredor del sieglu V e.C.

Los dialeutos sabélicos menores o llingües sabélicas menores son un conxuntu de llingües o dialeutos pertenecientes a la familia oscu-umbra, de les qu'esisten apenes un puñáu d'inscripciones que faen difícil la so clasificación precisa. L'oscu y l'umbru son tamién llingua sabélicas, pero esiste un númberu importante d'inscripciones y teníen un usu más ampliu, polo que les sos carauterístiques llingüístiques son bien conocíes, a diferencia de los dialeutos sabélicos menores. Toes llingües sabélicas menores amuesen ragos típicos, del grupu itálicu. Les llingües sabélicas menores más antigües remontar a mediaos del I mileniu e.C., ente que la mayoría d'inscripciones tán na segunda metá d'esi mileniu.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Usualmente estremar ente llingües sabélicas arcaiques y llingües sabélicas posteriores. Les llingües sabélicas clasificar en tres grupos:

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Devotu, Giacomo (1951). Gli antichi Italici. Florencia: Vallecchi.
  • Pisani, Vittore (1964). Le lingue dell'Italia antica oltre il latino. Turín: Rosenberg & Sellier. ISBN 978-88-7011-024-1.
  • Villar, Francisco (1997). Gli Indoeuropei y le origini dell'Europa. Bolonia: Il Mulino. ISBN 88-15-05708-0.

Ver tamién[editar | editar la fonte]