Diadema de Berenice (Alpha Comae Berenices)

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteDiadema de Berenice
estrella de secuencia principal tipo F (es) Traducir, estrella binaria[1], estrella doble (es) Traducir[2], estrella[2], near-IR source (en) Traducir[2] y UV-emission source (en) Traducir[2]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 197,497021686 °[3]
Declinación (δ) 17,529455262 °[3]
Magnitú aparente (V) 4,32 (banda V)
Magnitú absoluta 3,82
Constelación Coma Berenices
Velocidá de rotación 21,47 km/s[5]
Velocidá radial −18,826 km/s[6]
Parallax 56,1 mas[3]
Gravedá superficial 10 700 cm/s²[7]
Tipu espectral F5V+F6V[8]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 13h 9m 59.285s, 17° 31 46.039

Diadem ye'l nome de la estrella α Comae Berenices (α Com / 42 Com), la segunda más brillosa de la constelación de Melota de Berenice, dempués de β Comae Berenices. El so nome ye modernu y d'orixe inciertu, y dizse que representa la diadema de la reina Berenice II. Alcuéntrase a aproximao 60 años lluz de distancia del Sistema Solar.

Diadem ye una estrella binaria compuesta por dos estrelles práuticamente idéntiques, caúna d'elles de magnitú aparente +5,07 y tipu espectral F5V. Dambes son estrelles blancu-marielles de la secuencia principal, formando un sistema similar al de Porrima (γ Virginis), magar les componentes d'ésta última son daqué más calientes que les de Diadem. Con una temperatura efectivo de 6500 K, caúna de les estrelles de Diadem tien una lluminosidá 2,5 vegaes mayor que la del Sol y la so masa ye un 25% más grande que la masa solar.

Los dos componentes del sistema tienen un periodu orbital de 25,85 años, y dende la Tierra la órbita reparar práuticamente de perfil. Sicasí, un perpequeñu enclín del planu orbital al respective de la llinia de visión fai que'l sistema nun llegue a constituyir una binaria eclipsante. Visualmente, nel apoastru —máxima distancia ente les componentes— les dos estrelles atópense separaes 0,7 segundos d'arcu, ente que nel periastru nun se pueden resolver. La separación real ente dambes varia ente 6 y 19 UA.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Catálogo de Estrellas Dobles Washington.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: SIMBAD.
  3. 3,0 3,1 3,2 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  4. Afirmao en: Sloan magnitudes for the brightest stars. Stated in source according to: SIMBAD. Páxina: 443. Data d'espublización: 2014.
  5. D. Montes (setiembre 2010). «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 79–79. doi:10.1051/0004-6361/200913725. 
  6. Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 7–7. doi:10.1051/0004-6361/201832795. 
  7. «LITHIUM ABUNDANCES IN NEARBY FGK DWARF AND SUBGIANT STARS: INTERNAL DESTRUCTION, GALACTIC CHEMICAL EVOLUTION, AND EXOPLANETS» (n'inglés). The Astrophysical Journal (1):  páxs. 46. 13 agostu 2012. doi:10.1088/0004-637X/756/1/46. 
  8. Barbara Funk (22 payares 2012). «Circumstellar habitable zones of binary-star systems in the solar neighbourhood» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (4):  páxs. 3104–3113. doi:10.1093/MNRAS/STS257. 

Coordenaes: Sky map 13h 9m 59.285s, 17° 31 46.039