Derris trifoliata

De Wikipedia
Derris trifoliata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Rosids
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Faboideae
Tribu: Millettieae
Xéneru: Derris
Especie: Derris trifoliata
Lour.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Derris trifoliata ye una especie d'árbol del xéneru Derris orixinariu d'África, Asia y Australia.

Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Son lianes, glabres. Fueyes (3 o) 5 (o 7)-folioladas; raquis de 7-15 cm, incluyendo'l peciolu de 5-9 cm; llámines de les fueyuques ovaes-oblongues, de 5-10 x 2-4 cm, con firmeza asemeyada al papel de subcoriacees, bases arrondaes o llixeramente cordaes, acuminaes obtusu'l ápiz. Pseudo recímanos axilares, de 5-10 cm; raquis con 2 o 3 (-6) flores fasciculaes. Pedicelo de 2-4 mm. Flores ca. 1,2 cm. Mota acampanada, de 2 mm, glabro o subglabro; dientes bien curtios, obtusos. Corola de color ablancazáu a rosáu, de 1 cm. Lleguminoses oblicuamente ovoides, globoses, o oblonga, 2.5-4 × 2-3 cm, estruyíes, glabro. Granes 1 o 2 por lleguminosa. Fl. abril-agostu, fr. agostu-avientu. Tien un númberu de cromosomes de 2 n = 22.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase nes árees costeres a lo llargo de les sableres o riberes de los ríos, carbes, montes, per debaxo de 1000 m d'altitú en Fujian, Guangdong, Guangxi, Hainan, Taiwán, Camboya, India, Indonesia, Xapón, Malasia, Papúa Nueva Guinea, Sri Lanka, Tailandia, Vietnam, África oriental, Australia, les islles del Pacíficu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

El rotenoide 6aα,12aα-12a-hydroxyelliptone puede atopase nos tarmos de D. trifoliata.[2]

Les canesbes de Hasora hurama alimentar de D. trifoliata.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Derris trifoliata describióse por João de Loureiro y espublizóse en Flora Cochinchinensis 2: 433. 1790.[3]

Sinonimia
  • Dalbergia heterophylla Willd.
  • Deguelia trifoliata (Lour.) Taub.
  • Deguelia uliginosa (Willd.) Baill.
  • Deguelia uliginosa var. loureiri Benth.
  • Derris affinis Benth.
  • Derris floribunda Prain
  • Derris forsteniana Miq.
  • Derris heterophylla (Willd.) K.Heyne
  • Derris heteropylla (Willd.) Backer
  • Derris uliginosa (Willd.) Benth.
  • Galedupa uliginosa (Willd.) Roxb.
  • Pongamia madagascariensis Baker
  • Pongamia madagascariensis Bojer ex Oliver
  • Pongamia uliginosa (Willd.) DC.
  • Pterocarpus frutescens Blanco *

Pterocarpus uliginosus Roxb.

  • Robinia uliginosa Willd.[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Schatz, G. Y., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N. Ravololomanana, Z.S. Rogers, C.M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
  2. Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Fabaceae). 10: 1–642. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]