Declinación del alemán
La declinación alemana designa a les distintes formes qu'adopta una pallabra n'esti idioma en función del casu gramatical en que s'usen sustantivos, artículu, pronomes y axetivos.
Distinción del xéneru, del númberu y del casu[editar | editar la fonte]
A diferencia del español, el grupu nominal alemán tien variaciones en casos gramaticales que les sos marques entemecer coles del xéneru y el númberu. Asina, en dye kleinen Jungen, la secuencia de les marques -ye -en -n aprove coles mesmes les indicaciones sobre'l xéneru masculín, el númberu en singular y el caso xenitivu. Tamién el pronome tien formes distintes según el xéneru, el númberu y el casu (nesto ye similar a los pronomes personales del español qu'amás de númberu y xéneru na tercer persona varien según el casu gramatical).
N'alemán al igual qu'asocede n'otres llingües indoeuropees la marca de casu d'un pronome o un grupu nominal depende d'un verbu o una preposición que rixen sintácticamente a dichu pronome o grupu nominal.
Les marques de la declinación del grupu nominal[editar | editar la fonte]
Esisten dos tipos: la marca o alomorfo principal y la marca secundaria o alomorfo secundariu. Dientro d'un sintagma nominal (o sintagma determinante) esisti concordanza de casu, xéneru y númberu (eso significa que tolos elementos tienen d'espresar los mesmos valores de los trés categoríes).
-
La marca principal recái:
- Prioritariamente sobre'l determinante: der Mann.
- Sobre'l axetivu:
- Cuando nun hai terminación (ø) sobre'l determinante:
- einø schönes Kind.
- A falta de determinante: ø frisches Wasser.
- Cuando nun hai terminación (ø) sobre'l determinante:
- Sobre los sustantivos:
- Sobre los masculinos y neutros en xenitivu: der Preis des Weines
- Sobre los axetivos sustantivados: Bekannty.
Alomorfo preferente Singular Plural neutru femenín común -yr / Ø -ys / Ø -y
Acusativu -yn -ys / Ø -y
Dativu -ym -ym -r -yn [n] -ys [s] -ys / [s] -r -yr - Recái namái sobre l'axetivu (incluyendo l'axetivu sustantivado).
- Llindar a -y o -n.
- Nun puede apaecer sinón cuando la marca principal foi yá espresada.
Artículos[editar | editar la fonte]
Artículos definíos[editar | editar la fonte]
Correspuenden en castellán a "el, lo, la, los/les".
Alomorfo secundariu Singular Plural neutru femenín común -y | -y | -n
-n -y | -n
-n -n -n -n -n -n -n -n Nom. Acus. Dat. Xen. Singular Masculín der dean dem des Neutru das das dem des Femenín die die der der Plural die die dean der
Artículos indefiníos[editar | editar la fonte]
Nom. Acus. Dat. Xen. Singular Masculín ein einen einem eines Neutru ein ein einem eines Femenín eine eine einer einer
L'artículu indefiníu plural nun esiste na llingua alemana.
L'usu de la k antepuesta al artículu indefiníu sirve pa negar al sustantivu posterior a este, respetando claro les distintes declinaciones y casos.
- Ich habe kein Buch - Yo non tengo (un) llibru (lliteralmente: Yo tengo nengún llibru.)
- Sie isst keinen Apfel - Ella non come (una) mazana (lliteralmente: Ella come nenguna mazana.)
Sustantivos[editar | editar la fonte]
La declinación de los sustantivos ye la declinación de la parte del grupu nominal llamada base nominal. Les distintes formes flexivas (o declinación) varien d'alcuerdu a tres factores:
- Al casu gramatical (nominativu, acusativu, xenitivu, dativu)
- Al xéneru gramatical (masculín, femenín, neutru)
- Al tipu de declinación: fuerte, débil o mista.
Estos trés factores nun son independientes, asina los sustantivos femeninos siempres usen la declianación débil, ente que los sustantivu masculinos y neutros pueden tener declinación fuerte, débil o mista (y esta carauterística tien de conocese de mano pa cada sustantivu masculín o neutru, si quier dase cola forma correuta). Una peculiaridá importante ye que la declinación de nomes masculinos y neutros, ye qu'usa les mesmes terminaciones nel nominativu, xenitivu y dativu. Los nomes neutros amás tienen siempres la mesma forma n'acusativu y nominativu (cosa qu'asocede n'otres llingües indoeuropees como'l llatín, el griegu antiguu o'l sánscritu).
Los préstamos léxicos frecuentemente tienen formes de plural en -s y una declinación especial. Dexando a un llau estes formes con plural en -s, n'alemán, esisten namái tres tipos de declinación pa la base nominal:
- Declinación fuerte, que puede dase en sustantivos masculinos o neutros cuasi puramente (y unes bien poques pallabres femenines).
- Declinación débil, a la que pertenecen tolos sustantivos femeninos, y dellos masculinos y neutros.
- Declinación mista, llámase asina porque usa les formes de la declinación fuerte nel singular y les formes de declinación débil nel plural. A esta clase pertenecen dellos nomes masculinos y neutros.
Declinación fuerte[editar | editar la fonte]
Esta declinación carauterizar por tar formada cuasi íntegramente por sustantivos masculinos y neutros, que'l so xenitivu singular acaba en -s o -ye. Como exemplos tiénense:
- masculín: der Mann 'l'home' / des Mannes 'del home'
- neutru: das Buch 'el llibru' / des Buches 'del llibru'
Esisten delles poques pallabres femenines que tienen declinación fuerte, anque'l so xenitivu singular nun tien -s, por casu:
- die Mutter 'la madre' / der Mutter-ø
La siguiente table resume les formes fuertes:
Casu | Singular | Plural | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Masculín | Neutru | Femenín | Masculín | Neutru | Femenín | |
der Mann || rowspan=2|das Buch || rowspan=2|die Mutter |
die Männer | die Bücher | die Mütter | |||
dean Mann | ||||||
des Mann(y)s || des Buch(y)s || der Mutter |
der Männer | der Bücher | der Mütter | |||
dem Mann(y) || dem Buch(y) || der Mutter |
dean Männern | dean Büchern | dean Müttern |
Declinación débil[editar | editar la fonte]
- Nel singular: la declinación del dativu y del xenitivu masculín termina en -en o -n:
- dem Grafen
- 'al conde'
- des Grafen
- 'del conde'
- Nel plural: la declinación del nominativu, del acusativu, del dativu y del xenitivu masculín y femenín termina en -en o -n. Exemplos con sustantivu masculín:
- die Grafen
- 'los condes'
- die Menschen
- 'los homes, los seres humanos'
La siguiente tabla resume les formes débiles (Wagen 'coche', Frau 'muyer', Kissen 'coxín'):
Declinación débil Casu Singular Plural Masculín Neutru Femenín Masculín Neutru Femenín der Wagen || rowspan=2|das Kissen || rowspan=2|die Frau
die Wagen die Kissen die Frauen dean Wagen
Xenitivu des Wagens des Kissens der Frau der Wagen der Kissen der Frauen dem Wagen || dem Kissen || der Frau
dean Wagen dean Kissen dean Frauen
Declinación mista[editar | editar la fonte]
Llámase-y mista porque ye fuerte nel singular y débil nel plural.
- Nel singular:
→ o bien el xenitivu masculín y neutru termina en -(y)s:
Casu | Singular | Plural | Singular | Plural | |
---|---|---|---|---|---|
Nominativu Acusativu |
das Puxanza | die Puxanzan | das Ohr | die Ohren | |
Xenitivu | des Puxanzas | der Puxanzan | des Ohr(y)s | der Ohren | |
Dativu | dem Puxanza | dean Puxanzan | dem Ohr | dean Ohren |
Exemplos con masculinos: Schmerz, Pfau Exemplos con neutros: Puxanza, Ohr, Staat
A esta clase pertenez igualmente Bau col so plural irregular Bauten.
→ o bien el xenitivu masculín y neutru termina en -ens:
Casu | Singular | Plural | Singular | Plural | |
---|---|---|---|---|---|
Nominativu Acusativu |
der Name dean Namen |
die Namen | das Herz | die Herzen | |
Xenitivu | des Namens | der Namen | des Herzens | der Herzen | |
Dativu | dem Namen | dean Namen | dem Herz(en) | dean Herzen |
Exemplos con masculinos: Buchstabe, Name, Same, Friede, Glaube, Wille, Gedanke, Haufen Exemplos con neutros: Herz
- Nel plural:
→ nominativu, acusativu, dativu y xenitivu masculín y neutru termina en -en.
Los sustantivos mistos son pocu numberosos.
La siguiente tabla resume los tipos de declinación esistentes:
Casu |
Masculín (declinación fuerte) |
Masculín (declinación mista) |
Masculín (declinación débil) |
Femenín |
Neutru (declinación fuerte) |
Neutru (declinación mista) |
Exemplu |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Nominativu (1ᵉʳ casu) |
der Mann
ein Mann |
der Glaube
ein Glaube |
der Graf
ein Graf |
die Frau
eine Frau |
das Kind
ein Kind |
das Herz
ein Herz |
Wer oder was hat dean Apfel gegessen? |
Xenitivu (2º casu) |
des Mannye eines Mannye |
des Glaubens eines Glaubens |
des Grafen eines Grafen |
der Frau einer Frau |
des Kindye eines Kindye |
des Herzens eines Herzens |
Auf wessen Baum wuchs der Apfel? |
Dativu (3ᵉʳ casu) |
dem Mann(y) einem Mann(y) |
dem Glauben einem Glauben |
dem Grafen einem Grafen |
der Frau einer Frau |
dem Kind(y) einem Kind(y) |
dem Herzen einem Herzen |
Wem oder was gebe ich dean Apfel? |
Acusativu (4º casu) |
dean Mann einen Mann |
dean Glauben einen Glauben |
dean Grafen einen Grafen |
die Frau eine Frau |
das Kind ein Kind |
das Herz ein Herz |
Wen oder was habe ich nach dem Apfel gefragt? |
Casu | ensin
n a la fin |
con n a la fin | con s o otra terminación |
---|---|---|---|
Nominativu (1ᵉʳ casu) | die Männer | die Frauen | die Autos |
Xenitivu (2º casu) | der Männer | der Frauen | der Autos |
Dativu (3ᵉʳ casu) | dean Männern | dean Frauen | dean Autos |
Acusativu (4º casu) | die Männer | die Frauen | die Autos |
Esceiciones[editar | editar la fonte]
- Sustantivos que, nel plural, reemplacen la terminación del singular por otra:
- das Epos, die Epen.
Axetivos[editar | editar la fonte]
Declinación d'axetivos: Tipu 1[editar | editar la fonte]
Dempués del artículu definíu (der, das, die) los axetivos tienen dos distintos terminaciones: -y o -en:
Nominativu | Acusativu | Dativu | Xenitivu | |
---|---|---|---|---|
Masculín | -y: der alte Tisch | -en: dean alten Tisch | -en: dem alten Tisch | -en: des alten Tisches |
Neutru | -y: das alte Buch | -y: das alte Buch | -en: dem alten Buch | -en: des alten Buches |
Femenín | -y: die alte Uhr | -y: die alte Uhr | -en: der alten Uhr | -en: der alten Uhr |
Plural | -en: die alten Bilder | -en: die alten Bilder | -en: dean alten Bildern | -en: der alten Bilder |
Coles mesmes tórnense los axetivos cuando tán acompañaos de "la familia der": dieser, jeder, jener, mancher, welcher.
Declinación d'axetivos: Tipu 2[editar | editar la fonte]
Dempués del artículu indefiníu (ein, eine) y kein, keine los axetivos tienen les siguientes terminaciones:
Nominativu | Acusativu | Dativu | Xenitivu | |
---|---|---|---|---|
Masculín | -er: (k)ein roter Hut | -en: (k)einen roten Hut | -en: (k)einem roten Hut | -en: (k)eines roten Hutes |
Neutru | -ye: (k)ein rotes Autu | -ye: (k)ein rotes Autu | -en: (k)einem roten Autu | -en: (k)eines roten Autos |
Femenín | -y: (k)eine rote Hose | -y: (k)eine rote Hose | -en: (k)einer roten Hose | -en: (k)einer roten Hose |
Plural | -en: keine roten Bilder | -en: keine roten Bilder | -en: keinen roten Bildern | -en: keiner roten Bilder |
Coles mesmes tórnense los axetivos dempués de los posesivos: mein, dein, sein, unser, euer, ihr.
Declinación d'axetivos: Tipu 3 (declinación fuerte)[editar | editar la fonte]
Si los axetivos tán solos (esto ye, ensin artículos) antes de los sustantivos, la última lletra ye idéntica a la última lletra del artículu correspondiente. Esceiciones: les formes del xenitivu singular, masculín y neutru.
- der grüne Salat → grüner Salat 'ensalada verde'
- das frische Gemüse → frisches Gemüse 'verdures fresques'
- diy weiße Schokolade → weißy Schokolade 'chocolate blancu'
- diy blauen Trauben → blauy Trauben
Nominativu Acusativu Dativu Xenitivu Masculín -er
grüner Salat-en
grünen Salat-em
grünem Salat-en
grünen SalatsNeutru -ye
frisches Gemüse-ye
frisches Gemüse-em
frischem Gemüse-en
frischen GemüsesFemenín -y
weiße Schokolade-y
weiße Schokolade-er
weißer Schokolade-er
weißer SchokoladePlural -y
blaue Trauben-y
blaue Trauben-en
blauen Trauben-er
blauer Trauben
Coles mesmes tórnense los axetivos siguíos de numberales o de dellos acompañamientos ensin terminación: etwas, mehr, mehrere, zwei... Exemplos:
- Für dean Salat nehme ich etwas frischen Knoblauch (acusativu masculín singular), mehrere kleine Zwiebeln (acusativu femenín plural) und fünf großy Tomaten (acusativu femenín plural).
- Pa la ensalada tomo daqué de ayu frescu, delles cebolles pequeñes y cinco tomates grandes.
Pronomes[editar | editar la fonte]
Amás de les anteriores, el pronome ye la otra categoría gramatical que presenta distintes formes flexonales o declinación según el casu gramatical.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Castell, Andreu (2001). Gramática de la llingua alemana, 3ª, Editorial d'Idiomes, S. L.. ISBN 84-8141-015-2.
Referencies[editar | editar la fonte]
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]