Declaración de Mequinenza

De Wikipedia
Saltar a navegación Saltar a la gueta
13-01-2020 08:56
Infotaula documentDeclaración de Mequinenza
Tipu declaración Traducir
Llocalización Mequinenza
Estáu España
Llingua orixinal catalán
Publicación 1 febreru 1984
Cambiar los datos en Wikidata

La Declaración de Mequinenza (Declaració de Mequinensa en catalán) ye un documentu robláu'l día 1 de febreru de 1984 en Mequinenza (Aragón, España) polos alcaldes de 17 conceyos de la zona catalanofalante aragonesa xunto con José Bada Paniello (conseyeru de cultura del Gobiernu d'Aragón).

Dende de la declaración, y cumpliendo unu de les propuestes conteníes nella, el 1 d'ochobre de 1985 sería robláu y publicáu nel Boletín Oficial d'Aragón un conveniu ente'l Gobiernu d'Aragón y el Ministeriu d'Educación y Ciencia pal enseñu del catalán como asignatura voluntaria y puntuable nos colexos de la zona.

Los conceyos que roblaron foron: Arén, Benabarre, Bonansa, Calaceite, La Codoñera, Fabara, Fraga, Mequinenza, Montanuy, Nonaspe, Puente de Montañana, Tolva, Torrente de Cinca, Valderrobres, Valjunquera y Zaidín.

Contenido de la declaración[editar | editar la fonte]

Versión n'asturianu:

Axuntaos en Mequinenza, representantes de los conceyos aragoneses d'Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall de Roures, La Codonyera y Valljunquera, so la presidencia del conseyeru de cultura de la Diputación Xeneral d'Aragón D. José Bada Paniello.


SOMOS CONSCIENTES de la importancia histórica que tien esta primer alcuentru ente alcaldes y conseyeros de la zona catalanofalante d'Aragón.
RECONOCEMOS que dientro de la nuesa Comunidá Aragonesa fálense distintes llingües y que la llingua catalana que se fala na Franxa Oriental pertenez al patrimoniu cultural d'Aragón.
REFUGAMOS les denominaciones despreciatibles de chapurreau y d'otres asemeyaes qu'inda s'apliquen a la nuesa llingua materna.
DECLARAMOS:
1ᵘ.-Que ye urxente desenvolver l'Estatutu d'Autonomía d'Aragón tocantes a el caltenimientu y estudiu de les nueses modalidaes llingüístiques.
2ᵘ-Que ye urxente desenvolver midíes concretes pa consiguir la normalización llingüística d'Aragón, y que, nel casu de la llingua catalana, significa aceptar como norma la gramática catalana, ensin menospreciar les particularidaes llingüístiques de cada pueblu o contorna.
PROPONEMOS:
1ᵘ-Acelerar les xestiones énte'l Ministeriu d'Educación y Ciencia por que'l Catalán pueda ser enseñáu como asignatura optativa, y endagora en fase esperimental, nes escueles y centros d'Enseñanza de los conceyos de la Franxa Oriental d'Aragón que lo demanden.
2ᵘ.-Que la Diputación Xeneral d'Aragón sofite y fomente la producción lliteraria autóctona y toos aquellos estudios y tesis que traten de la problemática sociollingüística de la Franxa Oriental d'Aragón.
3ᵘ.-Que la Universidá de Zaragoza, dientro de los sos Planes d'Estudios y d'Investigación faiga cargu de les necesidaes culturales y llingüístiques d'Aragón.
Pela nuesa parte, COMPROMETEMOS a fomentar l'usu públicu del catalán nos nuesos pueblos, rotulación billingüe de cais y places, edictos, medios de comunicación, etc...
SOMOS DAFECHU CONSCIENTES de que la integración cultural y política d'Aragón nun ye posible ensin que tolos aragoneses reconozan como propia la riqueza cultural y llingüística de la Franxa Oriental d'Aragón.
Mequinenza, 1 de febreru de 1984

Versión original, en catalán:

Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos de Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall de Roures, La Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d'Aragó, D. José Bada Panillo.
SOM CONSCIENTS de la importància històrica que té aquesta primera trobada d'Alcaldes i Consellers de la zona catalanoparlant d'Aragó.
RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d'Aragó.
REBUTJEM les denominacions despectives de “chapurreau” i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna.
DECLAREM: 1º.-Que és urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats lingüístiques.
2º.-Que és urgent desenvolupar mides concretes per a aconseguir la normalizació lingüística d'Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar com a norma la gramàtica catalana, sense menyspreu de les peculiaritats linguístiques de cada poble o comarca.
PROPOSEM: 1º.-Accelerar les gestions davant del Ministeri d'Educació i Ciència per a que el català pugui ser ensenyat com a assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d'ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d'Aragó que ho demanin.
2º.-Que la diputació General d'Aragó done suport i foment a la producció literària autóctona i a tots aquells estudis i tesis que tracten de la problemàtica sociolinguística de la Franja Oriental d'Aragó.
3º.-Que la Universitat de Saragossa, dins dels seus Plans d'Estudis i d'investigació es faci càrrec de les necessitats culturals i linguístiques d'Aragó.
Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, retolació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc…
SOM PLENAMENT CONSCIENTS de que la integració cultural i política d'Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeixin com a pròpia la riquesa cultural i linguística de la Franja Oriental d'Aragó.
Mequinensa, 1 de febrer de 1984

Socesos posteriores[editar | editar la fonte]

Tocantes a la política llingüística sobro'l catalán na Franxa, produciéronse los siguientes acontecimientos darréu:

Referencies[editar | editar la fonte]

Enlaces externos[editar | editar la fonte]