Daisy Burrell

De Wikipedia
Daisy Burrell
Vida
Nacimientu Municipio de Wandsworth (es) Traducir16 de xunu de 1892
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda  12 abril 1927)
Muerte Londres10 de xunu de 1982 (89 años)
Estudios
Estudios Guildhall School of Music and Drama (es) Traducir
Llingües falaes inglés
Oficiu cantanteactriz de cine
Instrumentu musical voz
IMDb nm0123054
Cambiar los datos en Wikidata

Daisy Isobel Eaglesfield Ratton (16 de xunu de 1892Municipio de Wandsworth (es) Traducir – 10 de xunu de 1982Londres), más conocida pol so nome artísticu Daisy Burrell, foi una actriz teatral británica, habitual del xéneru musical, y que tamién foi primer actriz en distintes producciones de la dómina del cine mudu y en pantomimes.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nacida en Singapur, Colonies del Estrechu,[1] estudió na Guildhall School of Music and Drama de Londres.[2]

Carrera inicial[editar | editar la fonte]

La so primer actuación teatral tuvo llugar nel London Hippodrome en xunetu de 1903, faciendo'l papel de Kitty en The Redskins, un espectáculu acuáticu d'Alicia Ramsey.[3][4] En rematando los sos estudios, fixo pantomima nel Teatru Drury Lane, destacando en 1910 cola so actuación nel Teatru Vaudeville en The Girl in the Train. Tres el zarru d'esa producción en Londres, Burrell viaxó en xira hasta 1911.[5]

Dempués permaneció seis años na compañía itinerante de George Edwardes, actuando nes comedies musicales eduardianas The Marriage Market, Peggy, The Sunshine Girl y otres.[3][6] En The Marriage Market interpretaba a un guardia marina,[7] y en 1912 cantó'l papel de Juliette nuna producción de la opereta de Franz Lehár El conde de Luxemburgu,[8] actuando al añu siguiente en Gipsy Love, tamién de Lehár.[9] Encarnó a un mozu, David Playne, nel repartu orixinal del nuevu musical de Frederick Lonsdale, Gladys Unger, y Paul Rubens Betty, que estrenóse nel Teatru Prince de Mánchester na viéspora de Navidá de 1914, y que se pasó al Daly, unu de los Teatros del West End londinense'l 24 d'abril de 1915.[10]

Carrera cinematográfica y posterior[editar | editar la fonte]

Daisy Burrell con William Esprái en Gipsy Love (1913)

El primer papel cinematográficu de Burrell llegó en The Valley of Fear (1916), un precoz filme sobre Sherlock Holmes, nel cual ella faía'l primer papel femenín.[11] Consiguió'l papel en viéndola el productor G. B. Samuelson interpretando Cenicienta nel London Palladium.[1] A esa película siguieron otres varies. Nel so segundu filme, Just a Girl (1916), encarnaba a la heredera australiana Esmeralda, que refugaba a un lord inglés interpretáu por Owen Nares pa casase con un mineru.[12] Nuna versión filmada en 1917 de Little Women ella foi Amy, la menor de los cuatro chiques. En The Last Rose of Summer (1920) fixo de nuevu unu de los papeles protagonistes,[13] y n'avientu de 1920 recibió bones crítiques pol so trabayu en The Pride of the Fancy, un filme sobre un campeón de boxéu.[14]

Nos años nos que trabayó pal cine, Burrell siguió cola so faceta d'actriz teatral. Como tal, el 23 de payares de 1916 formó parte de la sesión inaugural del espectáculu de Fred Thompson Houp La!, que tuvo llugar nel nuevu Teatru St Martin, y nel qu'interpretaba a Aggie,[15] representándose la obra hasta finales de febreru de 1917.[16] N'abril de 1917 estrenó una revista titulada £150 nel Teatru Ambassadors,[17] y na primavera y branu de 1919 foi Mollie Maybud en Nobody's Boy, pieza representada nel Teatru Garrick.[18] Amás, en mayu de 1919 foi la cover girl d'un númberu de la revista Picturegoer.[19]

En 1920 Burrell volvió a la pantomima col papel del títulu na pieza de Julian Wylie y James W. Tate Cenicienta, llevada a escena nel Empire Theatre, en Sheffield, y en 1921 nel Empire de Cardiff, con Stanley Lupino.[20] D'avientu de 1922 a marzu de 1923 foi otra vegada la Cenicienta de Wylie y Tate nel London Hippodrome, encarnando Clarice Mayne al Príncipe Encantador, y Lupino a Buttons, representándose esta producción nun total de 176 ocasiones.[21][22]

En mayu de 1924 Burrell entró nuna competición promovida pol escultor y miembru de la Royal Academy F. W. Pomeroy (1856–1924), qu'ufiertara un premiu "pal par de pies más perfectos". Ella empató cola baillarina Margery Prince pol primer premiu de 50 llibres, y The Miami News informaba que Burrell fuera escoyida ocho veces pa encarnar a Cenicienta por causa de la delicadeza de los sos pies.[23]

Daisy Burrell en 1919, na portada de Picturegoer de 10–17 de mayu de 1919

En xunetu de 1924 xunir a una compañía itinerante p'actuar nel musical de George M. Cohan Little Nellie Kelly. Nesi momentu de la so carrera teatral, ella taba representada pola Akerman May Agency, en Londres.[3] La publicación Who Was Who in the Theatre, 1912–1976 nun recoyía actuaciones de Burrell a partir de 1924.[3] Sicasí, el llibru de Palmer British Film Actors' Credits, 1895–1987 identificar cola Daisy Burrell que fizo dos papeles menores nos filmes británicos Woman to Woman (1946) y Green Fingers (1947), al igual que fai la base de datos online del British Film Institute. Nenguna publicación esplica les sos desapaiciones del mundu del espectáculu en 1924 y en 1947.

La National Portrait Gallery de Londres caltién catorce fotografies de Burrell realizaes por Alexander Bassano, y fechaes ente 1919 y 1922. En delles d'elles ta vistida de Cenicienta, y cuatro de les mesmes inclúin a Clarice Mayne.[24]

Filmografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 The Straits Times, 2 de payares de 1920, p. 8 (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  2. "The Guildhall School of Music", The Musical Times, Vol. 58, Non. 890 (Abril de 1917), p. 177
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Who Was Who in the Theatre, 1912–1976: diccionariu biográficu d'actores, actrices, direutores, dramaturgos y productores del teatru faláu n'inglés, vol. 1 (Gale Research Co., 1978), p. 339
  4. Walter James Macqueen Pope, The melodies linger on: the story of music hall (1950): a "The Bandits siguiólu 039;'The Redskins, nel London Hippodrome" y "Tally Ho"
  5. Swansea Grand Theatre Archive 1911–1925 en swanseasgrand.co.uk, visitada'l 22 de xineru de 2012
  6. Who's Who in the Theatre (Pitman, 1930), p. 135
  7. Phyllis Ismay Inshaw Rodway, Lois Harford Slingsby, Philip Rodway and a tale of two theatres (1934), p. 239
  8. Daisy Burrell en Scottish Theatre Archive, visitada'l 16 de xineru de 2012
  9. Rodway & Slingsby (1934), p. 177.
  10. Betty Orixinal Cast Archiváu el 21 de setiembre de 2012 na Wayback Machine. en halhkmusic.com, visitada'l 15 de febreru de 2012
  11. R. Haydock, Deerstalker!: Holmes and Watson on screen (1978), p. 38
  12. Robert Connelly, Jay Robert Nash, Stanley Ralph Ross, Motion Picture Guide Silent Film 1910–1936 (1988), p. 132: "Just a Girl** (1916, Brit.) 7 reels Samuelson/Moss bw Owen Nares (Lord Trafford), Daisy Burrell (Esmeralda), J. Hastings Batson (El duque), Minna Grey (La duquesa), Paul England (El mineru). N'otra soap opera sobre les clases sociales britániques , una heredera australiana refuga casase con un lord aprobetáu pa casase col mineru al que realmente quier."
  13. Kenton Bamford, Distorted images: British national identity and film in the 1920s (1999), p. 8
  14. 'The Film World' en The Times, númberu 42598, 20 d'avientu de 1920, p. 8, col. C; "Films of the Week", The Times, númberu 42968, 1 de marzu de 1922, p. 8, col. C
  15. J. P. Wearing, The London stage, 1910–1919: a calendar of plays and players, vol. 1 (Scarecrow Press, 1982), p. 542
  16. "Theatres" en The Times, 24 de febreru de 1917, p. 8
  17. "Theatrical Plans: Last Performances and New Revues", The Times, númberu 41453, 16 d'abril de 1917, p. 11, col. Y
  18. "The 'Old Mogul' in New Guise Mr. Huntley Wright's Return"' The Times, númberu 42088, 1 de mayu de 1919, p. 15, col. D; The Times, númberu 42147, 9 de xunetu de 1919, p. 12, col. F
  19. Pictures and Picturegoer, revista de 10–17 de mayu de 1919 (cubierta, ilustrada)
  20. "The Impresarios: Wylie-Tate", visitada'l 15 de xineru de 2012
  21. 'Cinderella. Hippodrome Theatre, London', en cin8 en lib.rochester.edu, visitada'l 16 de xineru de 2012: "Opened 21 December 1922 to March 1923. 176 performances... Cast: Daisy Burrell (Cinderella)..."
  22. 'Cinderella's Slipper. New Pantomime Incident at the Hippodrome' en The Times, númberu 43221 de 22 d'avientu de 1922, p. 8, col. A
  23. The Miami News, 29 de mayu de 1924, p. 9, col. 2
  24. Semeyes de Daisy Burrell en npg.org.uk, visitada'l 15 de xineru de 2012
  25. Robert B. Connelly, The silents: silent feature films, 1910–36, vol. 40 (December Press, 1998), p. 35
  26. Connelly (1998), p. 334
  27. Connelly (1998), p. 219

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Reatratos de Daisy Burrell] en npg.org.uk (National Portrait Gallery, London)