Día Internacional d'Alcordanza de les Víctimes de la Esclavitú y Trata Tresatlántica d'Esclavos

De Wikipedia
Día Internacional d'Acordanza de les Víctimes de la Esclavitú y Trata Tresatlántica d'Esclavos
Día de celebración 25 de marzu
Llugar de celebración Día Internacional
[editar datos en Wikidata]

L'Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes decide designar el 25 de marzu Día internacional d'alcordanza de les víctimes de la esclavitú y trata transatlántica d'esclavos.

Celebración[editar | editar la fonte]

El 17 d'avientu de 2007, l'Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes na Resolución 62/122 "decide designar el 25 de marzu Día internacional d'alcordanza de les víctimes de la esclavitú y trata transatlántica d'esclavos, por que se celebre añalmente a partir de 2008 como complementu del yá esistente Día Internacional del Alcordanza de Trata d'Esclavos y la so Abolición de la Organización de les Naciones Xuníes pa la Educación, la Ciencia y la Cultura".[1]

Mientres más de 400 años, 15 millones d'homes, muyeres y neños fueron víctimes del abominable comerciu tresatlánticu d'esclavos, escribiendo asina unu de los capítulos más escuros de la historia de la humanidá.
Cada añu, el 25 de marzu, el Día Internacional pa l'Alcordanza de les Víctimes de la Esclavitú y de Trata Trasatlántica d'Esclavos bríndanos la oportunidá d'honrar y recordar a toos aquellos que sufrieron y morrieron a manes d'un execrable sistema d'esclavitú. Esti día mundial tamién tien como oxetivu sollertar al públicu polo xeneral sobre los peligros del racismu y los prexuicios na actualidá.
Pa l'alcordanza constante de les víctimes, va alzase un monumentu na sede de les Naciones Xuníes en Nueva York. El proyeutu ganador, escoyíu nun concursu internacional y anunciao el pasáu setiembre, foi L'Arca de la Torna, del arquiteutu estauxunidense d'orixe haitianu Rodney Leon.
La tema de 2015 ye «Les muyeres y l'esclavitú»
La tema d'anguaño rinde homenaxe a les munches muyeres esclavizadas qu'encararon penuries insoportables, incluyida la esplotación sexual, según a aquellos que llucharon por lliberar a los esclavos y abogaron pola so abolición. Tamién celebra la fuercia de les muyeres esclavizadas, munches de les cuales pudieron tresmitir la cultura africana a los sos descendientes a pesar de los increíbles abusos que sufrieron. Nun ye d'estrañar que la so llucha por erradicar la esclavitú tamién influyera na llucha polos derechos de les muyeres que s'empecipió nel sieglu XIX.
Envalórase qu'un terciu de los más de 15 millones de persones que fueron vendíes como esclavos procedentes d'África per mediu de trata transatlántica d'esclavos yeren muyeres. Les muyeres esclavizadas llevaben una carga triple: amás de soportar les dures condiciones de trabayu forzosu como esclaves, sufrieron formes desaxeradamente crueles de discriminación y esplotación sexual pol so xéneru y color de piel.

Temes del Día Internacional d'Acordanza de les Víctimes de la Esclavitú y Trata Tresatlántica d'Esclavos[editar | editar la fonte]

Añu Tema
2015 «Les muyeres y l'esclavitú»
2014 «La victoria contra la esclavitú: Más allá d'Haití»
2013 «Llibres pa siempres: Celebrando la Emancipación»
2012 "Homenaxe a los héroes, la resistencia y los sobrevivientes"
2011 "el legáu de vida de 30 millones d'hestories non contaes"
2010 "espresar la nuesa llibertá al traviés de la cultura"
2009 "Rompamos el silenciu - Resonen los tambores"
2008 "Romper el silenciu - Por que nun escaezamos"

Referencies[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]