Cussonia paniculata

De Wikipedia
Cussonia paniculata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Angiospermae
Clas: Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Apiales
Familia: Araliaceae
Subfamilia: Aralioideae
Xéneru: Cussonia
Especie: Cussonia paniculata
Eckl. & Zeyh. 1837[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Cussonia paniculata cultivada.
Lignotuber
Detalle de les fueyes

Cussonia paniculata ye un arbustu grande o árbol pequeñu de la familia Araliaceae, nativu de Sudáfrica.

Descripción[editar | editar la fonte]

Algama a lo más 5 m d'altor. El tarmu ye gruesu y gordosu con corteza de color gris. Los raigaños tamién son grueses y enchíes. Les nueves son de color verde brillosu pero fáense azules por cuenta de les grueses capes de cera que la protexen contra les xelaes severes. Les fueyes broten a lo cimero del tarmu; caúna compónense de 7 a 9 y dacuando hasta 13 foliolos. Cada foliolu mide hasta 30 cm de llargor y la fueya total puede algamar hasta a 60 cm.[2]

Usos[editar | editar la fonte]

Melecinal[editar | editar la fonte]

La medicina tradicional atribúye-y propiedaes pa tratar la dismenorrea. La investigación recién estudia los usos melecinales tradicionales de Cussonia y Schefflera pa tratar les infeiciones, la inflamación y la malaria.[3] Estractos de fueyes de Cussonia amosáronse activos contra dellos microorganismos.[4]

Otros[editar | editar la fonte]

Ye cultivada con fines ornamentales. Amás, la madera ye nidia y llixera y utilízase pa faer bloques de frenáu de los vagones. Les fueyes apurren un bon forraxe y el nome zulú d'esta planta, umsengembuzi , designar como alimento para cabres.[2] El gruesu raigañu puede ser pulgada y comida cruda como alimentu o como fonte d'agua.[5]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

El xéneru foi descritu por Eckl. & Zeyh. y espublizóse en Enumeratio Plantarum Africae Australis Extratropicae 355. 1837.[6]

Etimoloxía

Cussonia: nome xenéricu dau n'honor del botánicu francés Pierre Cusson (1727–1783).

paniculata: epítetu llatín que significa "con panícula".[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Ecklon, Christian Friedrich (Frederik) & Carl Zeyher (1837) Enumeratio Plantarum Africae Australis extratropicae qua collectae, determinatae et expositae 3: 355.
  2. 2,0 2,1 Gavhi, Peter & Shireen Harris (2002) Cussonia paniculata Eckl. & Zeyh.; Plantzafrica. Free State national Botanical Garden. Consultada'l 22 d'abril de 2013.
  3. Tetyana, P. et al. (2002) "Some melecinal properties of Cussonia and Schefflera species used in traditional medicine"; South African Journal of Botany 68: 51-54.
  4. De Villiers, B J; S.F. Van Vuuren; R.L. Van Zyl & B-Y Van Wyk (2010) "Antimicrobial and antimalarial activity of Cussonia species (Araliaceae)"; Jornal of Ethnopharmacology 129 (2): 189-196.
  5. Van Wyk, B-Y. & Gericke, N. (2000) People's plants. Briza, Pretoria.
  6. «Cussonia paniculata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 14 d'agostu de 2013.
  7. Epítetos Botánicos

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]