Cueva del Hierro

Coordenaes: 40°34′58″N 2°02′10″W / 40.582777777778°N 2.0361111111111°O / 40.582777777778; -2.0361111111111
De Wikipedia
Cueva del Hierro
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Cuenca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Cueva del Hierro (es) Traducir Jesús Heras Esteban
Nome oficial Cueva del Hierro (es)[1]
Códigu postal 16879
Xeografía
Coordenaes 40°34′58″N 2°02′10″W / 40.582777777778°N 2.0361111111111°O / 40.582777777778; -2.0361111111111
Cueva del Hierro alcuéntrase n'España
Cueva del Hierro
Cueva del Hierro
Cueva del Hierro (España)
Superficie 28.2 km²
Altitú 1334 m
Llenda con Poveda de la Sierra, Beteta y Masegosa
Demografía
Población 29 hab. (2023)
- 21 homes (2019)

- 8 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Cuenca
0% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 1,03 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
cuevadelhierro.com
Cambiar los datos en Wikidata

Cueva del Hierro ye un conceyu español de la provincia de Cuenca, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha. Tien una superficie de 28,2 km² con una población de 32 habitantes (INE 2016) y una densidá de 1,13 hab/km².

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica de Cueva del Hierro
1991199620012016
45455132
(Fonte: INE)

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007 Jesús Heras Esteban[2] PSOE
2007-2011 Jesús Heras Esteban[3] n/d
2011-2015 n/d n/d
2015-2019 n/d n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Mina romana y Centru d'Interpretación de la Minería[editar | editar la fonte]

Entrada a la mina romana de Cueva del Hierro (Cuenca)

La esplotación del mineral de fierro nesta población ye d'orixe prerromanu. Haise documentáu arqueológicamente dende la segunda edá del fierro, per parte de los Celtíberos. Pero la dómina de mayor rellumanza foi mientres la ocupación romana cuando utilizaron el mineral pa fabricar armamentu y ferramientes. Na contorna atopen asentamientos romanos importantes como los de Priego, Cañizares, Alcantud y Beteta. Asina tamién s'alcontraron restos de víes romanes que sirvíen pa poder esplotar estos recursos mineros. La esplotación siguió hasta mediaos del sieglu XX cuando cerró definitivamente.

Puede visitase l'interior de les galeríes de la mina de fierro, galeríes que s'estienden por más de cinco quilómetros de túneles, de los cualos namái visitar una parte. Les visites siempres son empuestes.

El Centru de Interpertación de la Minería ye un espaciu espositivu que complementa la visita a la mina. Nél puédense ver los distintos minerales de fierro más comunes, la hestoria de la esplotación y l'evolución de les téuniques extractivas o los distintos sistemes de llume. Finalmente vese un audiovisual que complementa la visita.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Llistáu d'alcaldes nes eleiciones del 2003 Archiváu el 4 d'ochobre de 2008 na Wayback Machine.
  3. Llistáu d'alcaldes nes eleiciones del 2007 Archiváu el 11 d'abril de 2010 na Wayback Machine.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]