Quatretonda

Coordenaes: 38°56′45″N 0°24′11″W / 38.945833333333°N 0.40305555555556°O / 38.945833333333; -0.40305555555556
De Wikipedia
(Redirixío dende Cuatretonda)
Quatretonda
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Valle de Albaida (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de Quatretonda Aina Benavent Giménez
Nome oficial Quatretonda (ca)[1]
Códigu postal 46837
Xeografía
Coordenaes 38°56′45″N 0°24′11″W / 38.945833333333°N 0.40305555555556°O / 38.945833333333; -0.40305555555556
Quatretonda alcuéntrase n'España
Quatretonda
Quatretonda
Quatretonda (España)
Superficie 43.5 km²
Altitú 190 m
Llenda con Bárig (es) Traducir y Simat de Valldigna
Demografía
Población 2190 hab. (2023)
- 1108 homes (2019)

- 1104 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Valle de Albaida (es) Traducir
0.08% de provincia de Valencia
0.04% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 50,34 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
quatretonda.es
Cambiar los datos en Wikidata

Quatretonda[2] ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de la Valle de Albaida. Cuenta con 2.378 habitantes (INE 2015).

Xeografía[editar | editar la fonte]

Quatretonda ta asitiada na provincia de valencia, na vall d'albaida (vall blanca). Asitiar nun terrén relativamente llanu de tierres de secanu nun términu allargáu en rectángulu del NE. A SO., y altitúes que van dende los 673 m. del Alt de l'Hedra, al norte, hasta los escasos 145 m. na confluencia de los ribayos de Torrella y Pilarets.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola N-340 y la CV-612.

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

El términu municipal de Quatretonda parte coles siguientes llocalidaes:[2] Barxeta, Bárig, Benigànim, Llutxent, Pinet, La Pobla del Duc y Simat de Valldigna, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia[editar | editar la fonte]

Quatretonda, atopa los sos raigaños históricos "documentaes" a partir de la conquista cristiana del sieglu XIII, conocida comúnmente como la Reconquista. Ye, con éses nel Llibre del Repartiment onde atopamos la primer fonte que fala d'esta población, más concretamente l'asentamientu núm. 1975 referencia les donaciones feches pol monarca Xaime I en términu de Llutxent: A Pasqual d'Opte y a Domènec de Moia, y a venti pobladores que llamen...toes nes alquerías que se llamen Quartonda y Vinuvayra. 7 de mayu. 1248.

Los antecedentes a esta etapa hai que buscalos na toponimia y arqueoloxía, asina diversos autores falaron del componente ibéricu del nome Quatretonda, otros, sicasí, asitiar en dómina romana. Con tou, y de dómina prehistórica topáronse xacimientos del bronce y Íberos nes partíes de los Castellarets, Mahiques y Nul·-yos, según restos romanos en Simona y Sant Martí.

Los sieglos XIII, XIV y XV signifiquen la etapa d'asentamientu de la nueva población cristiana, dientro del marcu territorial conocíu por Baronía de Llutxent, de la cual Quatretonda pasa a formar parte como una de les sos cais.

Col sieglu XVI Quatretonda vive unu de los momentos claves de la so historia, al alzase nuna nueva villa por privilexu atorgado por el mesmu rei Felipe I d'España, que la declaraba independiente jurídicamente y territorial, gracies, sobremanera, a la crecedera económico y demográfico.

Dende esti momentu la nueva villa va xugar un papel determinante dientro de la Baronía de Llutxent, un marcu señorial que se va allargar hasta'l sieglu XIX en que cola desapaición del Antiguu Réxime, Quatretonda conformar nuna unidá territorial, yá que nel términu qu'hasta entós solo incluyía les tierres del llanu, va xunise agora (col procesu desamortizador) nun patrimoniu económicu, natural y históricu de gran valor (la Sierra). A partir del cual va asitiase el progresu de la población a lo llargo del sieglu XX.

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica de Quatretonda[3]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2018
2.637 2.585 2.594 2.570 2.511 2.549 2.530 2.529 2.522 2.534 2.367 1.973

Alministración[editar | editar la fonte]

Dende 2015, l'alcalde del conceyu ye Enrique Benavent Oltra, del PSOE.[4]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Enrique Oltra Margarit PSOE
1983-1987 Enrique Oltra Margarit PSOE
1987-1991 Juan Mahiques PP
1991-1995 José Vidal Oltra PP
1995-1999 José Vidal Oltra PP
1999-2003

Salvador Climent Alberola
Ángel Foruño Sentandreu

2003-2007

Ángel Foruño Sentandreu
Rafael Benavent Vidal

2007-2011

Rafael Benavent Vidal
David Mahiques

2011-2015 Jose Luis Oltra Ferrero PP
2015-2019 Enrique Benavent Oltra PSOE-Compromís
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Economía[editar | editar la fonte]

La economía de Quatretonda basar na agricultura de secanu, regadío y na ganadería, anque esta postrera en menor midida.

Monumentos[editar | editar la fonte]

  • Ilesia Parroquial. Ta dedicada a los Santos Juanes, ye del sieglu XVI. Tien una torre hexagonal de sillería terminada en 1604; na capiya de la comunión hai delles pintures murales, realizaes por Miguel Vaquerer en 1965. Foi alzada en vicaría en 1530 y filial de la de Llutxent hasta 1902, en que foi xubida a parroquia.
  • Ermita de Sant Josep.
  • Ermita de Sant Martí.
  • Casa de la Bástida. Asitiada na inmensa sierra de Quatretonda, esta casa ufierta un entretenimientu bien diversu y unes esperiencies cercanes a la naturaleza, a la sierra, que nun se pueden vivir n'otros llugares. La sierra de Quatretonda estiéndese práuticamente hasta la pequeña llocalidá de "Plà de Corrals", tien una enorme riqueza botánica, esisten na sierra una gran cantidá de plantes como'l tomillu o'l romeru, la población de pinos ye bien rica anque menor nes últimes décades de resultes de diverses quemes producíes poles altes temperatures de la zona pel branu.

Fiestes llocales[editar | editar la fonte]

  • Fiestes patronales. Celebra les sos fiestes patronales que se faen coincidir cola primer fin de selmana de setiembre, a la Virxe del Rosario, Divina Aurora, Cristu de la Fe y San Xosé.
  • Festividá de Sant Pere. Celébrense Bous al carrer y les fiestes fáense coincidir col fin de selmana más cercanu a San Pedro (el 29 de xunu).
  • Sant Martí. Celébrase'l 11 de payares. Faise una romería de la ilesia a la ermita, onde se celebra la misa. Dempués de la misa, la xente va comese pel campu. Típicu d'esti día son les coques de San Martí.
  • La Candelera. Celébrase'l día 2 de febreru. Van a la ilesia, bendícense les candeles y pártense ente los asistentes.
  • Sant Vicent. Celébrase'l llunes siguiente de Pascua. Faise una procesión pela mañana pela cai San Vicent y pela nueche celébrase una cena na mesma cai con baille.
  • Fiesta del Carrer Nou. Celébrase'l segundu domingu de mayu. El dia anterior a la fiesta fai una cena en tola cai con baille. El mesmu dia treslladar a la Virxe de los Desamparaos de la ermita a la ilesia y faise una misa. Pela tarde faise una procesión y les ufriendes de comida. Darréu, báillase la típica "Dansá" por tola cai.
  • Selmana cultural. Una selmana antes de les Fiestes Patronales, realízase la Selmana Cultural, onde se realitzan distintes actividaes, esposiciones y mercáu medieval.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]