Cruciata laevipes

De Wikipedia
Cruciata laevipes
flor (de) l'ascensión
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Gentianales
Familia: Rubiaceae
Subfamilia: Rubioideae
Tribu: Rubieae
Xéneru: Cruciata
Especie: Cruciata laevipes
Opiz
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La flor (de) l'ascensión[1] (Cruciata laevipes) ye una planta yerbácea perteneciente a la familia de les rubiacees.

Distribución[editar | editar la fonte]

Planta de distribución eurosiberiana, qu'ocupa l'oeste, centru y sur d'Europa, estendiéndose escontra'l centru sur de Rusia. Na Península Ibérica apaez fundamentalmente pel norte del territoriu.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Ye una especie vexetal que forma parte de praos húmedos y yerbazales avisiegos n'ambientes forestales (pinares, abetales, fayedales y carbayeraes), sobre suelos ricos en materia orgánico, tamién nitrófilos. Ocupa de la mesma veres de manantiales o fontes y regueros y tamién en cascayos o graves fluviales.Atopar n'altores de 700 a 2200 msnm. Ye indiferente al sustratu, anque n'Aragón ye más frecuente ver la planta sobre suelos de naturaleza xiliza. Floria en primavera.

Vista de la planta
Vista de la planta
Detalle de les flores

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una especie perenne que s'estrema de Cruciata glabra (L.) Ehrend., por presentar pedúnculos pelosos, con dos bráctees foliácees. Tarmos tamién cubiertos de pelosidad trupa y patente, con fueyes pelo normal más curties que los entrenudos. La inflorescencia presentar en forma de visos axilares con más de 5 flores.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Cruciata laevipes describióse por Philipp Maximilian Opiz y espublizóse en Seznam 34. 1852[2]

Etimoloxía

Cruciata: nome xenéricu que significa "con forma de cruz"[3]

laevipes: epítetu llatín que significa "con tarmu llisu"[4]

Sinonimia :
  • Valantia cruciata L. (1753).
  • Galium cruciata (L.) Scop. (1771).
  • Galium cruciata var. laevipes (Opiz) W.D.J.Koch (1843), nom. illeg.
  • Roxa cruciata (L.) Baill. (1880).
  • Valantia hirsuta Gilib. (1792), opus utique oppr.
  • Aparine latifolia Moench (1794).
  • Galium valantia G.Gaertn. (1799).
  • Galium chersonense Roem. & Schult. (1818).
  • Valantia ciliata Opiz ex J.Presl & C.Presl (1819).
  • Galium glabrifolium Rochel (1838), nom. nud.
  • Galium cruciata var. mucronata Peterm. (1846).
  • Cruciata ciliata Opiz (1852).
  • Cruciata hirsuta (Gilib.) Fourr. (1868).
  • Galium luteocruciatum St.-Lag. (1880).
  • Galium cruciata var. laxa Velen. (1899).
  • Valantia crucialis Bubani (1899).
  • Galium cruciata var. hirsutissimum F.Gérard ex Rouy in G.Rouy & J.Foucaud (1903).
  • Galium ciliatum var. añada Dalla Torre & Sarnth. (1912).
  • Galium ciliatum f. laevicaulis Rohlena (1935).
  • Cruciata ciliata f. glabrifolia (Rochel) Soó (1965), nom. inval.
  • Cruciata ciliata f. hirsutissima (F.Gérard ex Rouy) Soó (1965).
  • Cruciata ciliata f. laevicaulis (Rohlena) Soó (1965).
  • Cruciata ciliata f. laxa (Velen.) Soó (1965).
  • Cruciata ciliata f. mucronata (Peterm.) Soó (1965).
  • Cruciata ciliata var. añada (Dalla Torre & Sarnth.) Soó (1965).[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]