Cristina Iglesia

De Wikipedia
Cristina Iglesia
Vida
Nacimientu Corrientes[1]1944[1] (79/80 años)
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Estudios
Estudios Universidad Nacional del Nordeste (es) Traducir
Llingües falaes castellanu
Oficiu escritora, ensayistacrítica lliteraria
Emplegadores Universidá de París
Universidá Federal de Rio de Janeiro
Cambiar los datos en Wikidata

Cristina Ilesia (1944Corrientes) ye una escritora y ensayista arxentina que los sos trabayos especializaos en lliteratura arxentina del periodu colonial y sieglu XIX son reconocíos nel campu académico de los estudios culturales llatinoamericanos.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nació en Corrientes en 1944 y dende 1967 vive en Buenos Aires. Estudió Lletres na Universidá Nacional del Nordeste y tuvo a cargu, como profesora Regular Titular de la Cátedra de Lliteratura Arxentina I (Colonial y Sieglu XIX) na Facultá de Filosofía y Lletres de la Universidá de Buenos Aires, hasta'l 2014.[2]

Trayeutoria profesional[editar | editar la fonte]

Les sos investigaciones y los sos trabayos críticos enceten les rellaciones ente ficción y hestoria na lliteratura colonial rioplatense, la constitución de les figures autorales de los escritores y escritores fundadores de la lliteratura arxentina del sieglu XIX. Especialízase tamién nes maneres de la autoficción nel sieglu XIX.

Dirixó y dirixe tesis de doctoráu na Universidá de Buenos Aires, na de París VIII y na Universidá Federal de Rio de Janeiro. Dictó cursos de doctoráu n'Universidaes d'Arxentina, Estaos Xuníos, Brasil y Francia ya Italia. Participó como panelista convidada en numberosos congresos nacionales ya internacionales y dictó conferencies na Arxentina, España, Bélxica, Francia, Italia, Brasil, República Dominicana y Estaos Xuníos.

Moró en Berlín con una beca del Institutu Iberoamericana de Lliteratura.

Ye miembru de la Comisión Directiva de la Maestría de Lliteratures Llatinoamericana y Española de la Facultá de Filosofía y Lletres de la UBA y dirixir nel periodu 2011-2012.

Obra[editar | editar la fonte]

  • Historia Crítica de la Lliteratura Arxentina, v. 1 (en collaboración) dirixida por Noé Jitrik, Emecé Editores, 2014
  • Rellatos completos Gerardo Pisarello (estudiu preliminar y edición), Buenos Aires, Artes Gráfiques Papiros S. A. 2008
  • Lletres y divises. Ensayos sobre lliteratura y rosismo, Buenos Aires, Eudeba, 1998 (Santiago Arcos, 2004)[3]
  • La violencia del azar. Ensayos sobre lliteratura arxentina, Buenos Aires, Fondu de Cultura Económica, 2003
  • “Continxencies de la intimidá” en Historia de la vida privada na Arxentina, v. I, Taurus Alfaguara, Buenos Aires, 1999
  • Causeries éditas ya inédites de Lucio V Mansilla. Ed. Biblos
  • Islles de la memoria. Sobre l'Autobiografía de Victoria Ocampo, Buenos Aires, Cuenca de la Plata, 1996
  • La dote de la patria. Ensayos críticos sobre Juana Manuela Gorriti, (compilación y prólogu), Buenos Aires, Feminaria, 1993
  • "La muyer cautiva" en Historia de les muyeres; Dir. Duby, J., M. Perrot y A. Farge, Madrid, Taurus, 1992[4]
  • Cautives y misioneros, mitos blancos de la conquista (en collaboración) Buenos Aires, Catálogos, 1987

Ficción[editar | editar la fonte]

  • Xusto Entós, Beatriz Viterbo, 2014[5]
  • Corrientes, Beatriz Viterbo,2010[5]

Referencies[editar | editar la fonte]