Cripta Real del Monesteriu d'El Escorial

Coordenaes: 40°35′20″N 4°08′49″W / 40.58891°N 4.14684°O / 40.58891; -4.14684
De Wikipedia
Cripta Real del Monesteriu d'El Escorial
Cripta y Panteón
Llocalización
País España
AutonomíaBandera de la Comunidá de Madrid Comunidá de Madrid
Conceyu San Lorenzo de El Escorial
Coordenaes 40°35′20″N 4°08′49″W / 40.58891°N 4.14684°O / 40.58891; -4.14684
Cripta Real del Monesteriu d'El Escorial alcuéntrase n'España
Cripta Real del Monesteriu d'El Escorial
Cripta Real del Monesteriu d'El Escorial
Cripta Real del Monesteriu d'El Escorial (España)
Dedicación Carlos I d'España y V d'Alemaña
Sabela de Portugal
Felipe II d'España
Ana d'Austria
Felipe III d'España
Margarita d'Austria-Estiria
Retrato de Felipe IV (es) Traducir
Sabela de Borbón
Mariana d'Austria
Carlos II d'España
María Lluisa Gabriela de Saboya
Lluis I d'España
Carlos III d'España
María Amalia de Saxonia
Carlos IV d'España
María Lluisa de Parma
Fernando VII d'España
María Cristina de Borbón-Dos Sicilies
Sabela II d'España
Franciscu d'Asís de Borbón
Alfonsu XII
María Cristina d'Habsburgu-Lorena
Alfonsu XIII
Victoria Oxena de Battenberg
Xuan de Borbón
María de les Mercedes de Borbón y Orleans
Arquiteutura
Arquiteutu/a Juan Bautista Crescenzi (es) Traducir
Juan Gómez de Mora
Cambiar los datos en Wikidata

La Cripta Real del Monesteriu d'El Escorial, n'España, conocida tamién como'l Panteón de los Reis, foi construyida por Juan Gómez de Mora según planos de Juan Bautista Crescenzi.

Consta de 26 sepulcros de mármol onde reposen los restos de los reis y reines d'España de les dinastíes d'Austria y Borbón, quitando a los reis Felipe V y Fernandu VI, qu'escoyeron el Palaciu Real de La Granja de San Ildefonso y el Conventu de les Saleses Reales de Madrid como llugar de sepultura, respeutivamente.

Falten tamién, poro, los restos de los reis Amadéu I, de la casa de Saboya, y Xosé I, de la de Bonaparte, soterraos na Basílica de Superga de Turín y nel Palaciu Nacional de los Inválidos de París, respeutivamente.

Na cripta reposen los restos de les reines consortes que fueron madres de reis (quitando a Isabel de Farnesio, madre de Carlos III), según l'únicu rei consorte qu'hubo n'España, Franciscu d'Asís de Borbón, maríu de Sabela II. Tamién reposen los restos d'Isabel de Francia, primer esposa de Felipe IV (que nun foi madre de rei, pero sí del príncipe d'Asturies Baltasar Carlos d'Austria); esta llicencia escepcional deber a que'l panteón foi inauguráu mientres el reináu de Felipe IV, colos restos del so padre Felipe III, y el treslláu de los restos de Carlos I y Felipe II que reposaben na cripta orixinal, más pequeña y nun nivel cimeru, que taba completa, ensin espaciu pa más reis y families.

Los últimos restos depositaos nel panteón fueron los del rei Alfonsu XIII y la so esposa, la reina Victoria Eugenia. El so fíu Xuan de Borbón y Battenberg, y l'esposa d'ésti María de les Mercedes de Borbón-Dos Sicilies, condes de Barcelona y padres del rei Xuan Carlos I, permanecen entá nuna estancia previa llamada Podredoriu.

Llistáu de Reis d'España soterraos y allugamientu de les urnes[editar | editar la fonte]

De siguío amuésase una llista que numbera los reis y reines d'España y les sos cónyuges que tán soterraos na cripta:

Cámara sepulcral y altar del Panteón de Reyes.
Sepultures de les reines.
Allugamientu de les urnes

El Panteón de los reis: allugamientu de les urnes[editar | editar la fonte]

  1. Carlos I, rei d'España, emperador del Sacru Imperiu (Gante, 24 de febreru de 1500Monesteriu de Yuste, 21 de setiembre de 1558)
  2. Sabela de Portugal, reina d'España, emperatriz del Sacru Imperiu (4/10/1503 - 1/5/1539) – (Esposa del rey Carlos I)
  3. Felipe II, rei d'España (21/5/1527 - 13/9/1598)
  4. Ana d'Austria, reina d'España (2/11/1549 - 26/10/1580) – (Cuarta esposa del rey Felipe II)
  5. Felipe III, rei d'España (14/4/1578 - 31/1/1621)
  6. Margarita d'Austria, reina d'España (25/12/1584 - 3/10/1611) – (Esposa del rey Felipe III)
  7. Felipe IV, rei d'España (8/4/1605 - 17/9/1665)
  8. Isabel de Francia, reina d'España (22/1/1602 - 6/10/1644) – (Primer esposa del rey Felipe IV). Ta soterrada nel Panteón Real a pesar de que nun foi madre de rei.
  9. Mariana d'Austria, reina d'España (24/12/1635 - 16/5/1696) – (Segunda esposa de Felipe IV)
  10. Carlos II, rei d'España (6/11/1661 - 1/11/1700)
  11. María Lluisa Gabriela de Saboya, reina d'España (1688 - 1714) – (Primer esposa del rey Felipe V)
  12. Lluis I, rei d'España (25/8/1707 - 31/8/1724)
  13. Carlos III, rei d'España (20/1/1716 - 14/12/1788)
  14. María Amalia de Saxonia, reina d'España (24/11/1724 - 27/9/1760) – (Esposa del rey Carlos III)
  15. Carlos IV, rei d'España (12/11/1748 - 19/1/1819)
  16. María Lluisa de Parma, reina d'España (9/12/1751 - 2/1/1819) – (Esposa del rey Carlos IV)
  17. Fernandu VII, rei d'España (14/10/1784 - 29/9/1833)
  18. María Cristina de Borbón-Dos Sicilies, reina d'España (27/4/1806 - 22/8/1878) – (Cuarta esposa del rey Fernandu VII)
  19. Sabela II, reina titular d'España (10/10/1830 - 9/4/1904)
  20. Franciscu d'Asís de Borbón, rei consorte d'España (13/5/1822 - 16/4/1902) – (Home de la reina Sabela II)
  21. Alfonsu XII, rei d'España (28/11/1857 - 25/11/1885)
  22. María Cristina d'Habsburgu-Lorena, reina d'España (21/7/1858 - 6/2/1929) – (Segunda esposa del rey Alfonsu XII)
  23. Alfonsu XIII, rei d'España (17/5/1886 - 28/2/1941)
  24. Victoria Oxena de Battenberg, reina d'España (24/10/1887 - 15/4/1969) – (Esposa del rey Alfonsu XIII). Ta soterrada nel Panteón Real a pesar de que puramente nun foi madre de rei.
  25. Xuan de Borbón, conde de Barcelona (20/6/1913 - 1/4/1993) – (Padre del rey Xuan Carlos I). Nun llegó a reinar de forma efectiva, anque sí retuvo los derechos dinásticos mientres la dictadura del xeneral Franco, hasta la so propia abdicación en 1977.
  26. María de les Mercedes de Borbón-Dos Sicilies, condesa de Barcelona (23/12/1910 - 2/1/2000) – (Madre del rey Xuan Carlos I)

Los ventiséis persones reales tán dispuestes nos siete intercolumnios a los llaos del altar, so un orde cronolóxicu de riba escontra baxo. A la derecha del altar los reis por derechu (1-3) y l'izquierda les reines consortes (4-6):

  1. Carlos I (1500-1558), Felipe II (1527-1598), Felipe III (1578-1621) y Felipe IV (1605-1665).
  2. Carlos II (1661-1700), Lluis I (1707-1724), Carlos III (1716-1788) y Carlos IV (1748-1819).
  3. Fernandu VII (1784-1833), Sabela II (1830-1904), Alfonsu XII (1857-1885) y Alfonsu XIII, (1886-1941).
  4. Sabela de Portugal (1503-1539), Ana d'Austria (1549-1580), Margarita d'Austria (1584-1611) ya Isabel de Francia (1602-1644)
  5. Mariana d'Austria (1635-1696), María Lluisa Gabriela de Saboya (1688-1714), María Amalia de Saxonia (1724-1760) y María Lluisa de Parma (1751-1819)
  6. María Cristina de Borbón-Dos Sicilies (1784-1833), Franciscu d'Asís de Borbón (1822–1902), María Cristina d'Habsburgu-Lorena (1858–1929) y Victoria Eugenia de Battenberg (1887–1969)

Nel mesmu nivel atópase'l Panteón d'Infantes, destináu a príncipes, infantes y reines que nun fueron madres de reis.

El podredoriu[editar | editar la fonte]

Namái los flaires agustinos entren nel podredoriu real. Cubiertos de cal, los restos mortales de la Familia Real permanecen ellí mientres aproximao 25 años. Nes mesmes escaleres que lleven al Panteón Real, nel primer descansu a la derecha, un pasadizo zarráu per una puerta de madera conduz a esti pequeñu recintu. Les parés son de piedra, el suelu de granitu y el techu abovedáu; 16 metros cuadraos componen la estancia en total.

Namái los miembros de la comunidá agustina (que curia'l Monesteriu d'El Escorial dende 1885) pueden aportar a esti habitáculo. La Familia Real apúrre-yos los restos de los sos finaos nuna ceremonia que se repite dende va sieglos:

Padre prior y padres diputaos, reconozan les vueses paternidaes el cuerpu de (...) que conforme al estilu y l'orde de la so maxestá que vos foi dada voi apurrir por que lo tengáis en vuesa guarda y custodia.

Una vegada cerráu de nuevu'l féretro y llevantada una acta d'entrega, los agustinos fáense cargu de la llave del ataúd y el cuerpu pasa al podredoriu real. Poco se conoz d'esta estancia, según del allegante podredoriu d'infantes. Dambos permanecen zarraos pa los 700.000 visitantes que cada añu alleguen al Escorial. Nel podredoriu real, los reis d'España y les madres de reis permanecen ente 20 y 30 años. Ye'l tiempu que s'envalora necesariu por que remate el procesu biolóxicu del so amenorgamientu natural.

Nun esiste nengún documentu que recueya la fecha de la so creación, anque debió de ser bien próxima a la del Panteón Real, inauguráu en 1654, sol reináu de Felipe IV. Los padres Santos y Ximénez, los principales estudiosos del panteón nel sieglu XVII, nun falen del podredoriu, pero'l primer testimoniu sobre él, de 1854, ye bien revelador.

Detalle de 4 de los 26 sarcófagos del Panteón de Reyes (de riba abaxo, sepulcros de Carlos II, Lluis I, Carlos III y Carlos IV).

En Historia del Real Monasterio de San Lorenzo del Escorial, fray José de Quevedo, bibliotecariu del monesteriu, cuenta: «Les puertes que tán nel segundu descansu de la escalera conducen a los podredorios, que'l so usu voi esplicar pa esmorecer les munches patrañas que sobre ellos se cunten. Son trés cuartos a manera d'alcobes, ensin lluz nin ventilación nenguna. Entós que se conclúin los Oficios y formalidaes d'entrega del Real cadabre qu'hai de quedar n'unu de los panteones, el prior, acompañáu de dellos monxos vieyos, baxa al panteón onde quedó'l cadabre llevando consigo los arbañiles y dellos otros criaos. Estos saquen de la de tisú o terciopelu que lu cubre, la caxa de plomu sellada que contién el cadabre, y conducir xunto al podredoriu. Mientres los arbañiles balten el tabique, los otros abren cuatro o más furacos na caxa de plomu, asitiar dientro del cuartu o alcoba sobre cuatro cuñas de madera que lo sostienen como dos o tres pulgaes llevantaes del suelu, y nel momentu los arbañiles vuelven formar el tabique doble que baltaron. Ellí permanecen los cadabres 30 o 40 o más años hasta que, consumida'l mugor y cuando yá nun despiden mal golor, son treslladaos al respeutivu panteón. Les caxes esteriores de les persones Reales qu'han de pasar al d'Infantes permanecen na sacristía del dichu panteón, hasta que vuelve asitiase nelles la de plomu col cadabre según vinieron. Les de los Reis desfáense y aprovechen pa ornamientos, porque yá nun han de tener usu, pos los sos restos asítiase nes urnes de mármol».

Nun menta fray José de Quevedo que, dientro de los nichos, asítiense puexos de cal vivo, y fora, una llábana de mármol negro col nome d'a quién pertenecen los restos.

La función del podredoriu real ye amenorgar los cuerpos por que se afaigan a les minúscules arques de plomu —d'apenes un metro de llargu y 40 centímetros d'anchu— que, una vegada sellaos, introducir n'unu de los 26 sarcófagos del Panteón de Reyes. «Yeren reis tan grandes nel mundu que pa soterrase queríen un sitiu pequeñu», dicía a mediaos del sieglu XVII el padre Santos, llector d'Escritures Sagraes d'El Escorial.

Güei, nesa estancia enclavada nel sosuelu de la Basílica, son dos los cadabres qu'esperen el so sepulcru definitivu: el de don Juan, Conde de Barcelona, que fuelga nel Monesteriu dende'l 3 d'abril de 1993; y el de la Condesa de Barcelona, apurríu a los agustinos el 4 de xineru de 2000.

La reina Victoria Eugenia, güela de don Xuan Carlos, que finó en 1969 en Lausana, pero qu'hasta 1985 nun foi treslladada a El Escorial, fuelga dende ochobre de 2011 nel Panteón de los Reis.

Alfonsu XIII, güelu del Rei, nunca llegó a pasar pol podredoriu. Finara en Roma en 1941 y foi treslladáu a España, en 1980, ocupó directamente'l llugar reserváu pa él nel panteón real. El so padre, Alfonsu XII, tan solo tuvo 13 años nesta cortil transitoria, dende 1885 hasta 1898.

En cuanto al podredoriu d'infantes, los últimos restos depositaos nél fueron los de don Jaime (hermanu del Conde de Barcelona), doña Isabel Alfonsa (sobrina d'Alfonsu XIII), don Alfonso (hermanu de don Xuan Carlos) y doña Eulalia (fía de Sabela II). El 10 de xineru de 2000 los restos de los dos últimos teníen de ser treslladaos a unu de los 36 nichos vacíos del Panteón de los Infantes, pero'l repentín fallecimientu de la Condesa de Barcelona atrasó la ceremonia, que se celebró'l siguiente mes de febreru.

El treslláu de restos al Panteón tamién se celebra na intimidá. Namái asisten a la ceremonia un miembru de la comunidá agustiniana, otru de Patrimoniu Nacional, un arquiteutu (encargáu de dirixir el desmontaje del murete del Panteón Real) y dos operarios. Tamién ta presente un médicu, que se llinda a atestiguar que'l procesu de descomposición remató. Yá depositada la urna nel so respeutivu sarcófagu, los restos reales fuelguen na que va ser la so solemne y última morada.

Ensin sitiu pa los Reis de l'actualidá[editar | editar la fonte]

Manuscritu de les Memories» de Juan de San Jerónimo. La cruz señala'l ataúd de Carlos V, sol altar, según la so voluntá espresada nel so testamentu,[1] respetada pol so fíu Felipe II pero non por Felipe III y Felipe IV.

Col futuru treslláu de los restos mortales de los condes de Barcelona al Panteón de Reyes, ésti va quedar completu. Esto ye por cuenta de qu'en estos dos casos fadrán esceiciones sobre la tradición, amás de dos precedentes que se dieron nel pasáu. La primera y segunda esceiciones van ser en parte, una y bones los condes de Barcelona, don Juan y doña María de les Mercedes, nun reinaron, magar se-yos considera reis de iure y amás son padres de rei. Les esceiciones fáense coles mesmes evidentes nos casos de Victoria Eugenia de Battenberg, consorte de rei, y de la reina Isabel de Francia, primer esposa de Felipe IV, que, ensin ser madres de reis, tán soterraes nel Panteón de Reyes. Con ellos ocuparán tolos sepulcros del Panteón Real. ¿Ónde van ser soterraos don Xuan Carlos, doña Sofía, don Felipe y doña Letizia?

Juan Rafael de la Corte Blanco afirma que «Carlos V dexó claro nel so testamentu que quería tar mediu cuerpu debaxo del altar y mediu debaxo de los pies del sacerdote. Y el so fíu, Felipe II, cumplió'l so deséu». Hasta 1654 taben, xunto cola so familia, debaxo del altar, enriba del actual Panteón. Pero foi Felipe IV quien treslladó a tolos sos antepasaos. Lo correcto sería devolver a Felipe II, a Carlos V y a les sos esposes, les reines Ana d'Austria ya Isabel, al so primitivu enterramientu. D'esta manera correxiría un error históricu, quedaríen cuatro baltes llibres y podría soterrase a dos generación más.[2] Esi llugar orixinal onde Felipe II quixo soterrar a los sos padres, a les sos tíes, a trés de les sos muyeres y al so fíu Don Carlos foi una pequeña bóveda sol altar y so les estatues orantes del presbiteriu, y llixeramente enriba del Panteón de Reyes (marcáu nel dibuxu con una B).

Anque dalgunos propunxeron faer una nueva cripta y comunicala cola antigua, lo cierto ye que'l panteón ta arrodiáu de cámares y pasadizos de gran interés históricu y arqueolóxicu que fadríen difícil esta solución. Dalgunos suxurieron que los actuales reis d'España pudieren ser soterraos na Capiya del Palaciu Real de Madrid o na Catedral de l'Almudena. Sicasí, la Casa Real nun se pronunció al respeutu. Sicasí, sí s'espera una nueva ampliación de la cripta al traviés del xardín.[3]

Seición del Panteón en dómina fundacional según dexar terminaos Felipe II y Juan de Herrera. Un metro per debaxo, la seición actual, colos accesos al Coru y el Sotacoro zarraos tres los ataúdes. La cruz indica la posición del ataúd de Carlos V finalmente escoyida por Felipe II, xustamente sol Altar de la Basílica y empobináu al Este. En sieglu XVII llevóse a la izquierda del Altar del Panteón, marcáu con una C na parte inferior de la planta, bien lloñe de la so posición orixinal sol Altar, onde quedó empobináu al norte, perdiéndose la orientación orixinal al Este.

Según la descripción del Sumariu del propiu Juan de Herrera les partes de la seición orixinal del edificiu yeren:

A. Altar de la Basílica :B.

Llugar d'entierru de los cuerpos reales (sacristía baxa, s. XVII; trasteros o «infiernos» nel s. XX)

C. Capiya funeraria (Panteón de Reyes, s. XVII)
D. Coru de la capiya (Panteón d'Infantes, s. XVII)
Y. Sotacoro pa los monxos (Podredoriu, s. XVII)
F. Sagrariu :G.

Habitación de branu de Felipe II

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]