Cortes de Arenoso

Coordenaes: 40°11′13″N 0°32′32″W / 40.186944444444°N 0.54222222222222°O / 40.186944444444; -0.54222222222222
De Wikipedia
(Redirixío dende Cortes d'Arenós)
Cortes de Arenoso
símbolos de Cortes de Arenoso (es) Traducir símbolos de Cortes de Arenoso (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia Castelló
Comarques Alto Mijares (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Cortes de Arenoso (es) Traducir Javier Vilau Hidalgo
Nome oficial Cortes de Arenoso (es)[1]
Nome llocal Cortes de Arenoso (es)
Códigu postal 12127
Xeografía
Coordenaes 40°11′13″N 0°32′32″W / 40.186944444444°N 0.54222222222222°O / 40.186944444444; -0.54222222222222
Cortes de Arenoso alcuéntrase n'España
Cortes de Arenoso
Cortes de Arenoso
Cortes de Arenoso (España)
Superficie 80.6 km²
Altitú 985 m
Llenda con
Demografía
Población 304 hab. (2023)
- 172 homes (2019)

- 146 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Alto Mijares (es) Traducir
0.05% de Castelló
0.01% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 3,77 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
cortesdearenoso.es…
Cambiar los datos en Wikidata

Cortes de Arenoso ye un conceyu de la provincia de Castellón na Comunidá Valenciana, España. Asitiáu concretamente na comarca del Alto Mijares, que'l so términu llenda cola provincia de Teruel n'Aragón. En 2015 cuntaba con una población de 308 habitantes.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El paisaxe de Cortes ye espectacular y nél atopen dalgunes de les más importantes formaciones de pinos y rebollares de tola Comunidá Valenciana. Con una altitú ente 1704 m (Cabezo de les Cruces) y los 980 m del conceyu, topar nuna zona húmeda y de clima continental.

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

Pobla d'Arenós, Montanejos, Arañuel, Zucaina y Villahermosa del Río na provincia de Castellón. Y Linares de Mora, Nogueruelas y Fuentes de Rubielos na provincia de Teruel.Cirat

Historia[editar | editar la fonte]

La hestoria de Cortes d'Arenós remontar a íberos, romanos y árabes. Perteneció a la Baronía de Arenós. Foi reconquistáu por Ximén Pérez de Tarazona, señor de Arenós, llugarteniente de Xaime I el Conquistador. San Vicente de Piedrahíta, pedanía cercana, foi fundada polos árabes y recibe el so nome por cuenta de qu'en estes tierres predicó San Vicente Ferrer.

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Vicente Catalán Catalán AP
1983-1987 Vicente Catalán Catalán AP
1987-1991 José Mata Sánchez PSPV-PSOE
1991-1995 José Mata Sánchez PSPV-PSOE
1995-1999 José Mata Sánchez PSPV-PSOE
1999-2003 José Mata Sánchez PSPV-PSOE
2003-2007 José Mata Sánchez PSPV-PSOE
2007-2011 Marcos Mata Pedro PSPV-PSOE
2011-2015 Javier Vilau Hidalgo PSPV-PSOE
2015-2019 n/d n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2015
425 425 424 411 410 406 370 392 413 407 387 308
Panorámica de Cortes d'Arenós

Economía[editar | editar la fonte]

Les actividaes económiques de Cortes d'Arenós basar na agricultura, la comercialización de les sos agües pola planta embotelladora, el turismu residencial y les actividaes ganaderu y testil.

L'actividá artesana atopa nestes tierres diverses especialidaes. Esisten talleres de cueru, carpintería, cerámica y blima, principalmente.

Monumentos[editar | editar la fonte]

Monumentos relixosos[editar | editar la fonte]

Ilesia de Cortes.
  • Ilesia Parroquial. Dedicada a La nuesa Señora de los Ánxeles. D'estilu barrocu, rematar en 1585. Tien delles talles y retablos d'interés, destacando la tabla gótica de les almes o Misa de San Gregorio, y l'imaxe de la Virxe del Rosario. Sieglos XIV-XVI.
  • Ilesia de San Vicente Ferrer. Asitiada na aldega de San Vicente. Sieglos XVII-XVIII.
  • Ermita de San Blay (Cortes d'Arenós)
    Ermita de Santa Bárbara.
  • Ermita de San Blay

Monumentos civiles[editar | editar la fonte]

  • Ponte romana. D'interés arquiteutónicu.
  • Casa del Marqués del Real Presto. Edificiu d'interés arquiteutónicu. Sieglu XVIII.
  • Portal calle Ferreríes. Edificiu d'interés arquiteutónicu. Sieglu XVIII.

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

  • Carbayu monumental "El Rebollo" (Cortes d'Arenós)
    El rebollo (el güelu). Árbol de más de 700 años d'edá siendo de la so especie (Quercus faginea) el más vieyu d'España.
  • Fonte de Texer.
  • Fonte de los Berros.
  • Fonte Collara.
  • Cascada les Peñes
  • Miradores varios a lo llargo de tola zona *Picu Cabezo

de les Cruces

Fiestes[editar | editar la fonte]

Nome Descripción Mes

Fiestes de San Antonio con fogueres, puyes, enharinada y la "Caridá".

-align="center"

Na segunda selmana d'abril na aldega de San Vicente.

Abril

El fin de selmana más próximu al 15 de mayu.

-align="center" Fiestes patronales Selmana más próxima al 15 d'agostu, fiestes patronales nel nucleu de Cortes y na aldega de San Vicente. Agostu


Gastronomía[editar | editar la fonte]

La gastronomía típica d'esti pueblu recueye platos como'l trufáu de pita (conserva ellaborada con llombu, pita, miga de pan con lleche, vinu y viñes). La pepitoria de sangre de corderu, almendra picada y güevu duru. Nun hai qu'escaecer amás la potente olla y les güeñas con ayu. En repostería destaquen les figues albardaes nel antroxu, les paciencies, el mostillo de miel, el bollu d'azucre y la cuayada. El bollu d'aceite y sal.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]