Corniana (parroquia)

Coordenaes: 43°24′39″N 6°09′39″W / 43.41094°N 6.16079°O / 43.41094; -6.16079
De Wikipedia
Corniana
Alministración
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Salas
Partíu xudicial Grau
Tipu d'entidá parroquia d'Asturies
Nome oficial Cornellana (es)
Curniana (ast)
Códigu postal 33850
Xeografía
Coordenaes 43°24′39″N 6°09′39″W / 43.41094°N 6.16079°O / 43.41094; -6.16079
Corniana alcuéntrase n'Asturies
Corniana
Corniana
Corniana (Asturies)
Superficie 10.43 km²
Altitú 54 m[1]
Llenda con San Esteban, Santolín, Doriga, Llaniu, Cermoñu, Villazón, Courias y San Damías
Demografía
Población 706 hab. (2021)
Porcentaxe 14.69% de Salas
0.07% de provincia d'Asturies
0.07% de Principáu d'Asturies
0% de España
Densidá 67,69 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Corniana[2] o Curniana[3] ye un llugar y una parroquia del conceyu asturianu de Salas. La parroquia tien una superificie de 10,43 km² [3] y una población de 706 hab. (2021)[4].

Toponimia[editar | editar la fonte]

Con un orixe inciertu, suxurióse que'l nome provién d'una deformación del nome d'un asentamientu tardorromano, o de l'alta edá media, que toma'l nome del so dueñu Cornelio. Asina de Villa Cornelia llegar a Corniana.[5]

Xeografía[editar | editar la fonte]

Asitiada nel valle de la confluencia de los ricos ríos Narcea y Nonaya la so altitú mínima la marca'l mesmu Narcea con 38 metros nes sos veres, y el puntu mas alto l'Altu de Santueña, de 478 metros, siendo l'altitú del llugar de Corniana de 54 metros. Tien una estensión de 10,43 km². Ta asitiada a 10 km. de la capital del conceyu, Salas, y a 30 de la capital de la comunidá, Uviéu.[6]

Llocalidaes[editar | editar la fonte]

Nᵘ Nome


Población % población
Corniana (parroquia)


1 Candalunegru


n/d


2 Carbayal


n/d
3 Corniana


n/d
4 Faxas


n/d
5 Folgueirinas


n/d
6 Freisnéu


n/d
7 Las Nisales


n/d
8 La Pesquera


n/d
9 Quintoños


n/d
10 La Reguera


n/d
11 Rondeiru


16 2,272,27%
12 Santa Ufemia


n/d
13 Santueña


n/d
14 Suburriba


48 6,86,8%
15 La Venta


n/d
16 La Veiga


n/d
17 Los Verdugos


n/d

Sitios[editar | editar la fonte]

  • Corniana
    • El Campillu
      • El Conventu
    • La Cruz
    • El Curión
    • Las Figales
    • La Llerina
    • El Molín de Baxu
    • El Molín de Riba
    • La Novalle
    • El Patronatu
    • Las Peñas
    • El Peñéu
    • El Vaoñu
    • El Vau
    • Vistalegre
  • Folgueirinas
    • Los Abedules
    • L'Asseradera
    • Ca Magru
    • La Caleona
    • La Cueva
  • Las Nisales
    • Ca Pepe Benitu
  • Quintoños
    • La Quintana
  • Rondieru
    • El Galleiru
  • Santa Ufemia
    • Las Casas de Baxu
    • Fuexu
    • El Verrugosu
    • El Visu
    • El Viveiru
  • Suburriba
    • La Casada
    • La Devesa
    • Ramón
    • Las Vallinas

Historia[editar | editar la fonte]

Nel llugar de Suburriba atopáronse ferramientes prehistóriques qu'indiquen presencia d'homínidos nel paleolíticu inferior o mediu.[7]

Yá na edá antigua, dientro del gran volume de castros identificaos nel valle del Narcea, asítiase unu dientro de les llendes de la parroquia, concretamente na Peña la Cabra, en Les Nisales.[8]

Anque l'antigua ponte que cruciaba'l Narcea al altor de Les Cases de la Ponte, ye'l probable llugar nel que'l rei Ramiro I ganó al Conde Nepociano nuna batalla pol tronu sobro l'añu 843 de nuesa yera, y el mesmu nome paez suxurir una esplotación romana nel llugar, la primer mención cierta al llugar de Corniana provién d'un documentu que dona la ilesia de San Martín, güei sumida, a la catedral d'Uviéu a finales del sieglu IX.[5]

Nel añu 1024 la infanta Cristina funda'l monesteriu, que va ser vencíu a la orde de Cluny en 1122 pol conde Sueru Bermúdez. Dende esti momentu, y hasta la so desapaición en 1835 de resultes de la desamortización de Mendizabal, el monesteriu va ser el centru de la vida de la llocalidá.

Barrios y aldegues (Padrón 2017)[editar | editar la fonte]

  • Candanunegru (casería)- 5 habitantes.
  • Carbayal (casería) - despobláu.
  • Corniana (llugar)(Corniana) - 567 habitantes.
  • Faxas (llugar) - 5 habitantes.
  • Fulguirinas (llugar) - 11 habitantes.
  • Freisnéu (llugar) - 10 habitantes.
  • La Pesquera (casería) - 5 habitantes.
  • La Reguera (casería) - 3 habitantes.
  • La Veiga (casería) - despobláu.
  • La Veiga los Pereos (casería) - 2 habitantes.
  • Les Nisales (aldega)- 10 habitantes.
  • Quintoños (aldega) - 16 habitantes.
  • Rondeiru (aldega) - 17 habitantes.
  • Santueña (aldega) - 21 habitantes.
  • Santueñina (casería) - 2 habitantes.
  • Suburriba (llugar) - 52 habitantes.
  • Verdugos (aldega) - 10 habitantes.

Tresporte[editar | editar la fonte]

Corniana foi un llugar de camín y encruz de caminos importantes dende l'antigüedá. Hai constancia d'una ponte de posible construcción romana que taba n'usu na alta Edá Media que dexó d'usase y caltenese por un cambéu nel cursu del ríu que dexó la ponte en secu, y qu'a finales del sieglu XVIII Xovellanos describir n'estáu ruinosu. Dichu ponte yera usáu tantu por un ramal del cercanu Camín Real de la Mesa como del camín primitivu a Santiago[9].

Na década de los 40 del sieglu XX el gobiernu construyó una vía ferrial que xunía Pravia con Cangas[10] y pasaba pola llocalidá, pero esta nunca llegó a abrir.

Na actualidá, delles víes d'importancia pasen pola llocalidá o tienen empiezu o fin nella:

Rede viaria principal
Tipu Identificador Denominación Itinerariu!
Autovíes A-63 Autovía Uviéu-La Espina Uviéu - Grau - Corniana - La Espina
Otres carreteres N-634 Carretera Nacional N-634 San Sebastián - Bilbao - Solares - Llanes - Uviéu - Ḷḷuarca - Ribadeo - Baamonde - La Coruña
AS-15 Carretera Corniana - Puertu de Zarréu Corniana - Puente San Martín - Soutu los Infantes - Soutu - La Florida - Ponte del Infiernu - Cangas - La Riela - La Venta - Degaña - Puertu de Zarréu
AS-16 Carretera Sotu'l Barcu-Corniana Sotu'l Barcu - Pravia - Corniana
AS-347 Carretera Pravia-Corniana Pravia - Forcinas - Courias - Corniana
AS-38 Carretera Corniana-San Roman Corniana - Oteru - San Tisu (parroquia) - San Román

Cultura[editar | editar la fonte]

Fiestes llocales[editar | editar la fonte]

San Xuan - 24 de xunu Nuesa Señora - 15 d'agostu: El día 14 d'agostu, como apertura de les fiestes de Corniana, ye tradición la celebración d'una espicha nel claustru del Monesteriu, na que los vecinos asistentes apurren distintes comíes típiques.

Feries[editar | editar la fonte]

Asturpesca - 14 y 15 d'abril de 2018.

Feria que se celebra coincidiendo cola apertura de la temporada de pesca del salmón, na que se realiza, si les condiciones necesaries dan la oportunidá, la puya del Campanu" d'Asturies. Considérase Campanu d'Asturies a estos efeutos el primer salmón válidamente precintáu nos centros oficiales establecíos, como se consideró nel restu d'ediciones de la feria y preve el Reglamentu regulador de la Puya.

Arte[editar | editar la fonte]

Monesteriu de San Salvador de Corniana

Real Monesteriu de San Salvador de Corniana

Deportes[editar | editar la fonte]

C.D. Cornellana: fundáu en 1966 y refundado en 1999. Anguaño desapaecíu

Persones destacaes[editar | editar la fonte]

Jaime Menéndez Fernández "El Chatu" (25 de xunu de 1901 - 30 de xineru de 1969) intelectual, periodista, escritor, comisariu políticu

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España.
  2. «Espediente colos topónimos oficiales de Salas». BOPA (6 d'ochobre de 2021).
  3. 3,0 3,1 (2000) Editorial Prensa Asturiana: Diccionario Geográfico de Asturias, páx. 320. ISBN 978-84-87730-94-8.
  4. URL de la referencia: https://www.ine.es/nomen2/index.do.
  5. 5,0 5,1 Calleja Puerta, Miguel (2002). El monasterio de San Salvador de Cornellana en la Edad Media. Sueve.
  6. Nomenclátor. Sociedá Asturiana d'Estudios económicos ya Industriales. [1]
  7. Adán Álvarez, Gema E. (2007). «Estudio arqueológicos en el monasterio de San Salvador de Cornellana (1998 a 2001)». Excavaciónes arqueológicas en Asturias 1999-02. (Uviéu: Conseyería de Cultura, Comunicación Social y Turismu):  páxs. 335-342. ISBN 84-7847-510-9. https://ria.asturias.es/RIA/handle/123456789/4316. Consultáu'l 4 de payares de 2018. 
  8. Álvarez Martínez, Valentín; Expósito Mangues, David; González Álvarez, David (2007). «castros_del_concejo_de_Salas/links/02y7y526y998921c36000000/Los castros-del concejo-de-Salas.pdf Los castros del concejo de Salas». Salas en el camino (3):  páxs. 16-26. https://www.researchgate.net/profile/David_Gonzalez_Alvarez/publication/258097049_Los castros_del_concejo_de_Salas/links/02y7y526y998921c36000000/Los castros-del concejo-de-Salas.pdf. Consultáu'l 4 de payares de 2018. 
  9. Requejo Pagés, Otilia (2007). «Antiguo puente sobre el Narcea en Casas del Puente (Cornellana, Salas, Asturias)». Excavaciónes arqueológicas en Asturies 1999-02. (Uviéu: Conseyería de Cultura, Comunicación Social y Turismu):  páxs. 329-333. ISBN 84-7847-510-9. https://ria.asturias.es/RIA/handle/123456789/4303. Consultáu'l 4 de payares de 2018. 
  10. Decretu de 2 d'abril de 1943 Boletín Oficial del Estado. [2]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Bandera d'Asturies Parroquies de Salas
Aciana | Alava | Ardesaldu | Boudenaya | Camuñu | Cermoñu | Corniana | Doriga | La Espina | Godán | Idarga | Llaniu | Ḷḷaviu | Llinares | Maecina | Maeza | Miera | Prieiru | Salas | Santolín | San Esteban | San Xustu | Santiagu la Barca | Santuyanu | Soutu los Infantes | Viescas | Villamar | Villazón