Copa del Rei de fútbol 1912

De Wikipedia
(Redirixío dende Copa del Rei de Fútbol 1912)
Copa del Rei de fútbol 1912
Xeneral
Deporte fútbol
Sede Camp del Carrer Indústria (es) Traducir
Estáu España
Data de principiu 31 de marzu de 1912
Data de fin 7 d'abril de 1912
Edición 10
Ganador Futbol Club Barcelona
Eventu final 1912 Copa del Rey Final (en) Traducir
Estadístiques
Participantes 4
Partíos disputaos 3
Cronoloxía
Copa del Rei de fútbol 1911 Copa del Rei de fútbol 1912 Copa del Rei de fútbol 1913
Cambiar los datos en Wikidata

La Copa del Rei de Fútbol 1912 ye la décima edición d'esta competición. El tornéu apostar nel Camp del Carrer Indústria de Barcelona ente'l 31 de marzu y el 7 d'abril de 1912 y foi ganáu pol Futbol Club Barcelona, siendo'l segundu títulu de Copa llográu polos catalanes.

Historia[editar | editar la fonte]

Tres la cisma de 1910 que diera llugar a la disputa de dos campeonatos d'España, en 1911 llegárase a un compromisu pa entamar un únicu campeonatu. Como parte del compromisu aceptóse que la edición de 1911 celebrar en Vizcaya y que la edición de 1912 encargar d'entamala'l F. C. Barcelona, como campeones del ambos torneos, y el que concierne, como parte de la Federación Española de Clubes de Fútbol de 1910. D'esta forma Barcelona y Cataluña acoyeron per primer vegada'l Tornéu de Copa. L'Estadiu de Callar Industria, campu llocal del F. C. Barcelona foi l'escenariu de los alcuentros.

A tal manera publicáronse les bases del campeonatu:[1]

BASES del Campeonatu d'España 1912
1º “Van Poder tomar parte nesti campeonatu tolos Clubes d'España que s'atopen federaos al faer la inscripción y que se topen al corriente nos sos pagos cola Federación.
2º Les inscripciones van efectuar por carta certificada, roblada pol presidente y secretariu da cada Club y empobinada al presidente da la Faderación antes del 15 de febreru próximu. El plazu d'inscripción va terminar ensin prórroga dalguna dichu día, a los dolce de la nueche.
3º Cada Club va acompañar a la so inscripción la cantidá de 50 pesetes, da les cualos van se-y devueltes 25 si toma parte en folles los partíos que-y correspuenda xugar dientro de la organización d'esti campeoanto.
4º Tamién va unviar cada Club, al faer la inscripción, una llista de seis «referees» pertenecientes al mesmu y el nomamientu d'un delegáu y dos suplentes qua represéntenlu hala les Xuntes xuraos que se formen.
5º La Xunta Direciiva de la Federación va axuntase darréu dempués de zarráu'l plazu d'inscripción, pa esaminar les que se presentaren, y el secretariu va dar cuenta a cada Club la resultancia d'esta xunta, indicando refechamente los nomes de los Clubes y la so residencia y los «referees» y delegaos nomaos polos mesmos.
6º Cada Club va presentar al campeonatu d'España un solu equipu, y los xugadores que lu integren, según los sos suplentes, tendrán de constar nes llistes de la Federación un mes antes de xugase cada partíu en que tome parte dichu Club.
7º Los xugadores que formen los equipos pa esti campeonatu y los sos suplentes tendrán de ser españoles, considerando como tales a quien lo son según la Constitución del Estáu español.
8º Un xugador nun va poder tomar parte nesti campeonatu más que por un solu Club en tolos partíos que se celebren pal mesmu.
9º El Club que se retire en cualquier momentu del campeonatu va considerase que pierde tolos partíos que-y queden por xugar.10 º Pa tolos partíos d'esti campeonatu va rexir l'últimu reglamentu aprobáu pol Colexu de «referees» d'Inglaterra, o'l qu'adopte, por aciu publicación, la Xunta directiva de la Federación.
11º Tolos partíos d'esti campeonatu van xugar por puntos; concediéndose dos al que venza, cero al que pierda y unu a cada Club en casu d'empate. va xugar por eliminatories en tolos casos en que tengan que xugar más de tres Clubes, yá seya nuna llocalidá, nuna provincia o al celebrase les finales.12º El campeonatu d'España de 1912 va verificase, teniendo bien en cuenta l'artículu anterior, xugando ente sí los Clubes de cada llocalidá, y el que llogre'l mayor númberu de puntos o resulte vencedor nes eliminatories va representar a aquella nos partíos provinciales. De siguío van xugar los Clubes vencedores de les llocalidaes de cada provincia, y el que resulte vencedor va poder asistir a tomar parte nes finales nel puntu onde se celebren.
13º Los delegaos nomaos per cada Club van formar en cada llocalidá una Xunta xuráu, que va entamar los partíos llocales; que va tener les atribuciones que s'indiquen nesti reglamentu. Pa los partíos provinciales, esta Xunta xurada constituyir los delegaos de los Clubes vencedores en cada llocalidá.
Pa los partíos finales va constituyise una Xunta xuráu, compuesta polos delegaos de tolos Clubes qu'alleguen y dos individuos nomaos pola Xunta directiva de la Federación.
14º Nestes Xuntes xuraos va ser presidente'l delegáu del Club más antiguu, y secretariu el del Club más modernu. Na Xunta xuráu pa les finales van ser secretariu y presidente los dos individuos nomaos pola Directivu de la Federación.
15º Cuando una cualesquier d'estes Xuntes nun pudiera ponese d'alcuerdu en cualquier asuntu de la so competencia, va someter a la Xunta directiva de la Federación, teniendo en cuenta que los fallos d'ésta son inapellables y tienen de ser respetaos puramente por tolos Clubes.
16º Los partíos llocales y provinciales van verificase onde designen de común alcuerdu los dos Clubes contendientes. De nun esistir esti alcuerdu, la Xunta xuráu respeutiva va designar por sortéu.
17º Los partíos finales van celebrar na llocalidá onde more'l Club campeón del añu anterior, sacante nel casu de que resulte campeón el mesmu Club o otru residente na mesma llocalidá onde se xueguen les finales. Nesti casu, les finales del añu siguiente van celebrar na llocalidá que sala designada por sortéu, na siguiente fórmalu:
     Cada Club que deseye que les finales del añu siguiente celebrar nel so campu, va faer la oportuna solicitú coles mesmes d'unviar la so inscripción pal campeonatu. La Xunta directiva va arrexuntar por llocalidá les solicitúes de los Clubes y va faer un sortéu ente toes elles, y la llocalidá engraciada va ser la designada por que se xueguen les finales.
     Nesti sortéu nun va poder tomar parte la llocalidá en qu'últimamente se celebró'l campeonatu, y socesivamente tampoco van tomar parte nel mesmu aquelles llocalidaes en que se celebraren finales por gracia de la serie.
18º Si esistieren dellos Clubes na llocalidá designada pa xugase les finales, el campu nel que se van celebrar va ser el que designen los Clubes de la mesma, de común alcuerdu. De nun esistir esti alcuerdu, el campu escoyerálo la Xunta directiva de la Federación.
19º Los partíos suspendíos por cualesquier causa mientres el xuegu tendrán de xugase de nuevu por entero.
20º Los «referees» van ser nomaos con quince díes d'anticipu polos capitanes de los equipos contendientes, comunicándolo darréu a la Xunta xuráu correspondiente. De nun haber alcuerdu entra dambos capitanes, la Xunta xuráu respeutiva va nomar na forma siguiente:
     va verificase un sortéu ente los «referees» inscriptos per cada Club de la llocalidá en que debe jagarse el partíu, sacante los de los dos Clubes que delidien, sacándose toles papeletes una por una. El primer nome que sala va ser el «referee» designáu; de nun poder asistir ésti al partíu va ser el del segundu llugar; si non, el del terceru, y asina socesivamente. Si nun hubiera na llocalidá más que los dos Clubes qu'han de xugar, la suerte va decidir ente los «referees» inscriptos por dambos.
21º Los partíos xugarán el día designáu por sortéu pola Xunta-xuráu respeutiva, si nun hai alcuerdu en contra per parte de los capitanes, por razones de mal tiempu o asemeyaes. De nun haber alcuerdu ente dambos capitanes, el «referee» va decidir si debe o nun xugase.
22º Les Xuntes xuraos van intervenir nes recaldaciones que se llogren de la celebración de los partíos d'esti campeonatu.
23º L'importe de la recaldación llograda por toos conceutos en cada partíu local, provincial, rexonal o interregional va invertise:
     a) En satisfaer al Club visitante l'importe de 11 billetes de tercer clase d'ida y vuelta dende la so residencia al puntu onde se xuegue.
     b) En satisfaer al mesmu los gastos d'estancia, a razón de 5 pesetes diaries por jujador y día.
     c) En satisfaer los gastos naturales del espectáculu.
En casu de que, dempués de pagos estos gastos, resultara beneficiu, ésti partiráse na siguiente forma:
     a) 40 por 100 pal Club dueñu del campu.
     b) 40 por 100 pal Club visitante.
     c) 20 por 100 pa la Federación.
En casu de nun haber ingresu, el Club residente nun ta obligáu a satisfaer indemnización dalguna por gastos de viaxe y estancia al Club visitante.
24º Les reclamaciones da los Clubes rellacionaos cola celebración de los partíos pal Campeonatu d'España van presentar a les Xuntes xuráu respeutives antes de cada partíu o hasta ocho díes dempués de celebráu. Estes reclamaciones, si referir a cuestiones del xuegu, como xugadores illegales presentaos pol equipu contrariu o otres análogues, van dir roblaes pol capitán del equipu y el presidente o secretariu del Club, y si referir a cuestiones ayenes al xuegu, solamente pol presidente del Club.
25º Si una protesta presentada por un Club resolver la Xunta de delegaos respeutiva en contra del Club protestáu, ésti va perder el partíu que xugara illegalmente.
26º Si'l qu'ocupe'l núm. 1 nos partíos llocales nun pudiera allegar a los partíos provinciales, va asistir el que tenga'l núm. 2, y asina socesivamente. Igualmente, si'l qu'ocupa'l núm. 1 d'una clasificación provincial nun pudiera asistir a les finales, va poder faelo'l núm. 2, y asina socesivamente.
27º Los partíos finales van verificase añalmente mientres la Selmana Santa.
28º El Club que llogre'l mayor númberu de puntos nos partíos finales va ostentar el títulu de campeón d'España, y va tener nel so poder la copa ufiertada como premiu, con obligación d'apurrila a la Xunta directiva de la Federación quince díes antes de la celebración de los partíos finales del añu siguiente.
29º Si la Sociedá que llogre'l campeonatu unu o dos años eslleiérase, va apurrir la copa darréu a la Federación.
30. º La copa quedara en poder de la Sociedá que llogre mientres trés años siguíos el campeonatu.
31º L'importe de la recaldación llograda por toos conceutos en tolos partíos añales va invertise:
     a) En satisfaer los gastos de viaxe en tercer clase, d'ida y vuelta, de 12 xugadores de cada Club qu'allegue, dende la so residencia al puntu onde se xuegue.
     b) En satisfaer los gastos d'estancia de 12 xugadores de cada Club qu'allegue, a razón de 5 pesetes diaries por xugador.
     c) En satisfaer los gastos naturales del espectáculu.
Si dempués d'efectuaos estos pagos resultara beneficiu, ésti estremaráse na siguiente forma:
     a) Cuando na llocalidá en que se xueguen les finales more unu de los Clubes que tome parte nes mesmes, van estremase los beneficios en partes iguales ente los Clubes que xueguen y la Federación.
     b) Cuando na llocalidá en que se xueguen les finales no more nengunu de los Clubes que tomen parte nella estremarán los beneficios en tantes partes como Clubes alleguen, más una. A cada Club que tomara parte nes eliminatories va apurrise una d'estes partes, y la que quede va estremar nesta forma:
     a) 40 por 100 pal dueñu del campu.
     b) 60 por 100 pa la Federación.
En dambos casos cuando la recaldación llograda nun algamar pa satisfaer el primer gastu, va partir a prorrateo de quilómetros ente los Clubes qu'alleguen a les finales.
Si satisfechu'l primer gastu nun algamar los ingresos pa satisfaer el segundu, l'escesu va partir en partes iguales ente tolos Clubes qu'alleguen.
32º Van Tener derechu a guardar gratuitamente los partíos finales, provinciales, rexonales o interregionales los socios de los Clubes de los dos equipos contendientes. Los partíos finales van poder guardalos gratuitamente los socios de los trés Clubes qu'asistan a les finales.
33º Cualquier asuntu non prescripto nesti reglamentu va ser resueltu pola Xunta directiva de la Federación.
Artículos adicionales
1º Los partíos llocales y provinciales tendrán de terminar antes del día 25 de marzu próximu.
2º Les Xuntes xuraos provinciales van unviar la resultancia da los partíos de la so provincia per carta certificada antes del 23 de marzu próximu.
3º Pa los partíos finales, la Xunta directiva de la Federación va faer el sortéu ente los Clubes que comuniquen que van asistir a les mesmes.
4º Les finales del campeonatu de 1912 van tener llugar nel puntu que designe la Xunta directiva de la Federación con un mes d'anticipación a la fecha en que tienen de xugase les finales.
5º Los partíos finales van empezar a xugase'l día 31 de Mario próximu.
6º Si al verificase lloa partíos llocales, provinciales o finales les Xuntes xuraos respeutives ver na imposibilidá d'aplicar puramente esti reglamentu, van comunicar a la Xunta directiva de la Federación, que va dictar el resolución oportunu con toa urxencia.
Federación Española de Clubes de Foot-Ball. 27 de xineru de 1912. Madrid

Participantes[editar | editar la fonte]

Los equipos inscritos pal campeonatu fueron finalmente seis: el Foot-Ball Club Barcelona, el Foot-Ball Club España, el Irún Sporting Club, el Athletic Club, la Sociedad Gimnástica Española de Madrid y una representación de l'Academia d'Infantería de Toledo. Poco antes del tornéu'l Athletic Club y l'equipu de la Academía d'Infantería anunciaron el so arrenunciu a participar. Nel casu de los bilbainos por retratase la Federación Española al proclama-yos vencedores d'una de les ediciones anteriores —xugáronse dos torneos paralelos— nun dándo-y validez y encamentando a confirmalo polos bilbainos, que se negaron, y por creer éstos que tenía de celebrase'l campeonatu de 1912 nel so territoriu como asina axustaben les normes del tornéu, en cuenta de ser en Barcelona, tamién col mesmu derechu.[2][3] Nel casu de los toledanos, paez ser que finalmente foi por nun ser un club llegalmente constituyíu y afiliáu a la Federación.

Fase final[editar | editar la fonte]

L'escándalu del añu anterior nel que dellos partíos fueron impugnaos por alliniación indebida de xugadores estranxeros con menos de dos años de residencia n'España, fizo que los clubes variaren sustancialmente les sos plantíes. Asina'l F. C. Barcelona, un equipu que se caracterizaba por cuntar con numberosos estranxeros nes sos files presentó a la Copa un equipu 100% nacional.

El día 31 de marzu empezaron les eliminatories col partíu de semifinales ente'l F. C. Barcelona y el F. C. España que venció l'equipu azulgrana pol contundente resultancia de 3 a 0. A otru día apostóse l'otru partíu de semifinales ente la Sociedad Gimnástica Española y l'Irún Sporting Club, qu'acabó cola victoria de los madrilanos por 2 a 1. A diferencia del añu anterior tolos partíos trescurrieron ensin nengún tipu de fregáu.

Semifinales Final
 31 de marzu y 1 d'abril  7 d'abril
             
 F. C. Barcelona  3  
 F. C. España  0  
     F. C. Barcelona  2
   Gimnástica Española  0
 Gimnástica Española  2
 Irún Sporting Club  1  

Final[editar | editar la fonte]

Apostóse'l 7 d'abril de 1912 nel Estadiu de la Industria de Barcelona. De primeres habíase previstu que se xugara'l día 3 d'abril pero'l Gobernador de Barcelona torgar porque coincidía colos festexos del Miércoles Santu. El partíu foi ganáu pol Futbol Club Barcelona por 2-0. Los goles fueron marcaos por Massana y Rodríguez.

Plantía:Ficha partíu de fútbol

Campeón
F. C. Barcelona
2º títulu

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Diariu L'Heraldu de Madrid (ed.): «Bases del Campeonatu d'España 1912» páx. 4-5. Consultáu'l 12 d'abril de 2016.
  2. Diariu Heraldu de Madrid (ed.): «Confrontación Federación-Athletic» páx. 4. Consultáu'l 12 d'abril de 2016.
  3. Diariu El Día (ed.): «La Madexa del campeonatu» páx. 3. Consultáu'l 12 d'abril de 2016.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Arnáiz, Luis; Salazar, Bernardo; Martialay, Félix. 100 Finales de Copa "Historia del Campeonatu d'España". Interviú, RTVE y RFEF.
  • Velasco, Santiago. «Copa del Rei Alfonsu XIII 1912». Linguasport.