Copa de les Naciones de la OFC

De Wikipedia
Copa de les Naciones de la OFC
Xeneral
Tipu de competición competición de fútbol
Deporte fútbol
Organizador Confederación de Fútbol d'Oceanía
Historia
Fundación 1973
Competición
Participantes 8
Periodicidá Cada 4 años
Cambiar los datos en Wikidata

La Copa de les Naciones de la OFC (n'inglés: OFC Nations Cup) ye'l tornéu internacional de seleiciones masculines de fútbol más importante d'Oceanía.

Surdió como un campeonatu que s'apostaba de manera intermitente col nome de Copa d'Oceanía. So esti formatu tuvieron llugar les dos primeres ediciones en 1973 y 1980, que ganaron Nueva Zelanda y Australia respeutivamente. Cuando la FIFA decidió faese cargu de la Copa Rei Fahd y convertila en la Copa Confederaciones, un requisitu foi que cada confederación cuntara con un tornéu continental propiu que s'apostara dacuando.

So esti contestu apostar en 1996 la primer edición del tornéu modernu con apenes cuatro equipos y un sistema d'eliminación direuta. El formatu y el númberu de seleiciones participantes pasaron por diversu cambeos nos torneos subsiguientes hasta amoldarse n'ocho conxuntos que s'estremen en dos grupos de cuatro con una posterior eliminación direuta.

La seleición que más campeonatos llogró ye Nueva Zelanda con cinco, que de la mesma ye la única que participó nos diez ediciones que s'apostaron. Australia, que la so Federación de Fútbol abandonó la OFC en 2006, ganó cuatro torneos; y Tahití llogró'l títulu na edición de 2012. Amás d'estos, les Islles Salomón, Nueva Caledonia y Papúa Nueva Guinea fueron toos siquier subcampeones nuna ocasión.

Historia[editar | editar la fonte]

Primeros años[editar | editar la fonte]

En 1973 la Confederación de Fútbol d'Oceanía disponer a entamar un tornéu continental de seleiciones. Hasta esi momentu, l'únicu campeonatu de la rexón yera'l tornéu de fútbol de los Xuegos del Pacíficu Sur, que solo incluyía a los combinaos del Pacíficu, esto ye, escluyía tanto a Australia como a Nueva Zelanda. La primer edición tuvo llugar en Nueva Zelanda y cuntó cola importante ausencia del escoyíu australianu, una y bones estos abandonaren la OFC en 1972 cola cuenta de xunise a l'AFC.[1] Foi según la seleición llocal quedar col primer títulu en xuegu.[2]

Recién en 1980 volvería tener llugar otra edición. Apostar en Nueva Caledonia y el númberu de participantes viose aumentáu a ocho, a diferencia de los cinco qu'apostaren el tornéu de 1973. Australia, que tornara a la OFC en 1978,[1] llogró'l so primer títulu.[3]

Nueva dómina[editar | editar la fonte]

Depués de la edición de 1995, la segunda, de la Copa Rei Fahd, la FIFA empezó a encargase de la organización de dichu tornéu y la renombró como Copa Confederaciones. Esto esixía que los seis confederaciones tuvieren caúna un tornéu continental que contribuyera con un clasificáu y la OFC yera la única qu'hasta entós nun cuntaba con un tornéu entamáu de manera regular; ello ye que fuera la única confederación ensin un representante na Copa Rei Fahd 1995.

Foi según creóse la moderna Copa de les Naciones de la OFC que la so primer edición foi la de 1996. Cuntó con apenes cuatro equipos nun sistema d'eliminación direuta nel que de fechu la semifinal ente Australia y Nueva Zelanda correspondía tamién a la edición 1995 de la Copa Trans-Tasman, un tornéu amistosu que dambos escoyíos solíen apostar ente sigo. Esto implicó que los seis partíos del tornéu apostar nel marcu d'un añu: el primeru tuvo llugar el 10 de payares de 1995 y el postreru'l 1 de payares de 1996. Per otra parte, foi la primer vegada qu'esistió un procesu clasificatorio. Les Islles Salomón y Tahití aportaron al campeonatu depués de ganar en 1994 la Copa Melansia y la Copa Polinesia respeutivamente. Finalmente, los Socceroos ganaríen a Tahití na final pa llograr el so segundu títulu.[4]

A partir d'entós, el tornéu empezó a apostase de forma biañal y con un formatu de fase de grupos y posterior eliminación direuta, cola participación de seis escoyíos, qu'en 2002 aumentaría a ocho. Nel marcu d'estos trés ediciones, Nueva Zelanda ganó en dos causes a Australia na final —1998 y 2002—, ente que los Socceroos vencieron a los All Whites nel partíu definitoriu de la edición 2000.[5][6][7]

El tornéu como clasificación a la Copa Mundial[editar | editar la fonte]

Pa la edición 2004 asocedió un cambéu de formatu. El númberu de participantes amenorgar a seis, que primero s'enfrentaron toos ente sigo, pa decidir a los dos clasificaos a una final a ida y vuelta. Pero lo qu'empezó a asoceder a partir d'esta edición foi que'l tornéu empezó a formar parte de la clasificación de la OFC pa la Copa Mundial. Los dos primeros del únicu grupu non solo clasificaben al partíu decisivu pol títulu, sinón tamién a otra final na que se determinaba l'equipu oceánicu qu'apostaría repescar intercontinental por un llugar na Copa Mundial de 2006. Australia venció a les Islles Salomón y ganó'l so cuartu y últimu títulu, yá qu'en 2006 abandonaría de manera definitiva la OFC pa xunise a la AFC.[8][9]

Un nuevu formatu foi utilizáu nel campeonatu de 2008, de la mesma que'l tornéu empezó a apostase cada cuatro años y non dos como fuera hasta entós. Los cuatro seleiciones participantes enfrentar nun sistema de toos contra toos a ida y vuelta. Nueva Zelanda, que foi la que más puntos collechó, ganó'l títulu y clasificó a repescar por una plaza na Copa Mundial de 2010.[10]

Les ediciones de 2012 y 2016 vieron el regresu del formatu con una fase de grupos y posterior eliminación direuta. Amás, foi la fase de grupos la que solo tuvo incidencia na clasificación a la Copa Mundial, determinando los clasificaos a rondes posteriores; a diferencia de 2008 onde'l ganador del tornéu yera tamién el ganador del procesu eliminatoriu al Mundial. Tahití ganó'l campeonatu de 2012, siendo la primer seleición amás d'Australia y Nueva Zelanda en llogralo, ente que los All Whites llograríen el so quintu títulu en 2016.[11][12]

Ediciones[editar | editar la fonte]

Añu Sede
Campeón

Resultáu

Segundu llugar

Tercer llugar

Resultáu

Cuartu llugar
1973
Detalle
Bandera de Nueva Zelanda
Nueva Zelanda
Bandera de Nueva Zelanda
Nueva Zelanda
2:0 Bandera de la Polinesia Francesa
Tahití
Bandera de Nueva Caledonia
Nueva Caledonia
2:1 Bandera de Francia
Nueves Hébrides
1980
Detalle
Bandera de Nueva Caledonia
Nueva Caledonia
Bandera de Australia
Australia
4:2 Bandera de la Polinesia Francesa
Tahití
Bandera de Nueva Caledonia
Nueva Caledonia
2:1 Bandera de Islles Fixi
Islles Fixi
1996
Detalle

Sedes rotatives
Bandera de Australia
Australia
6:0
5:0
Bandera de la Polinesia Francesa
Tahití
Bandera de Nueva Zelanda
Nueva Zelanda
[n 1] Bandera de les Islles Salomón
Islles Salomón
1998
Detalle
Bandera de Australia
Australia
Bandera de Nueva Zelanda
Nueva Zelanda
1:0 Bandera de Australia
Australia
Bandera de Islles Fixi
Islles Fixi
4:2 Bandera de la Polinesia Francesa
Tahití
2000
Detalle
Bandera de la Polinesia Francesa
Polinesia Francesa
Bandera de Australia
Australia
2:0 Bandera de Nueva Zelanda
Nueva Zelanda
Bandera de les Islles Salomón
Islles Salomón
2:1 Bandera de Vanuatu
Vanuatu
2002
Detalle
Bandera de Nueva Zelanda
Nueva Zelanda
Bandera de Nueva Zelanda
Nueva Zelanda
1:0 Bandera de Australia
Australia
Bandera de la Polinesia Francesa
Tahití
1:0 Bandera de Vanuatu
Vanuatu
2004
Detalle
Bandera de Australia
Australia
Bandera de Australia
Australia
5:1
6:0
Bandera de les Islles Salomón
Islles Salomón
Bandera de Nueva Zelanda
Nueva Zelanda
Lig. Bandera de Islles Fixi
Islles Fixi
2008
Detalle

Sedes rotatives
Bandera de Nueva Zelanda
Nueva Zelanda
Lig. Bandera de Nueva Caledonia
Nueva Caledonia
Bandera de Islles Fixi
Islles Fixi
Lig. Bandera de Vanuatu
Vanuatu
2012
Detalle
Bandera de les Islles Salomón
Isla Salomón
Bandera de la Polinesia Francesa
Tahití
1:0 Bandera de Nueva Caledonia
Nueva Caledonia
Bandera de Nueva Zelanda
Nueva Zelanda
4:3 Bandera de les Islles Salomón
Islles Salomón
2016
Detalle
Bandera de Papúa Nueva Guinea
Papúa Nueva Guinea
Bandera de Nueva Zelanda
Nueva Zelanda
0:0
(4:2 pen.)
Bandera de Papúa Nueva Guinea
Papúa Nueva Guinea
Bandera de Nueva Caledonia
Nueva Caledonia
[n 2] Bandera de les Islles Salomón
Islles Salomón

Palmarés[editar | editar la fonte]

La siguiente llista amuesa a les seleiciones que tuvieron ente los cuatro meyores equipos en dalguna edición del tornéu. En cursiva, los años en que l'equipu llogró dicha posición como llocal.

Equipu Campeón Subcampeón Tercer llugar Cuartu llugar
Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda 5 (1973, 1998, 2002, 2008, 2016) 1 (2000) 3 (1996, 2004, 2012)
Bandera de Australia Australia 4 (1980, 1996, 2000, 2004) 2 (1998, 2002)
Bandera de la Polinesia Francesa Tahití 1 (2012) 3 (1973, 1980, 1996) 1 (2002) 1 (1998)
Bandera de Nueva Caledonia Nueva Caledonia 2 (2008, 2012) 3 (1973, 1980, 2016)
Bandera de les Islles Salomón Islles Salomón 1 (2004) 1 (2000) 3 (1996, 2012, 2016)
Bandera de Papúa Nueva Guinea Papúa Nueva Guinea 1 (2016)
Bandera de Islles Fixi Fixi 2 (1998, 2008) 2 (1980, 2004)
Bandera de Vanuatu Vanuatu 4 (1973, 2000, 2002, 2008)

Estadístiques[editar | editar la fonte]

Tabla acumulada[editar | editar la fonte]

Equipu PM Resultaos Participación
Pts. PX PG PE PP GF GC Dif. Rnd 73 80 96 98 00 02 04 08 12 16
Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda 10 97 44 31 4 9 110 39 71 73,4%
Bandera de Australia Australia[n 3] 6 74 28 24 2 2 142 13 129 88%
Bandera de Tailandia Tahití 9 59 37 18 5 14 81 81 0 53,1%
Bandera de Nueva Caledonia Nueva Caledonia 6 40 27 12 4 11 65 52 13 49,3%
Bandera de Islles Fixi Fixi 8 31 32 9 4 19 39 67 -28 32,2%
Bandera de Vanuatu Vanuatu[n 4] 9 26 35 8 2 25 41 86 -45 24,7%
Bandera de les Islles Salomón Islles Salomón 8 25 28 7 4 17 31 69 -38 29,7%
Bandera de Papúa Nueva Guinea Papúa Nueva Guinea 4 14 14 3 5 6 23 42 -19 33,3%
Bandera de les Islles Cook Islles Cook 2 0 4 0 0 4 1 41 -40 0%
10º Bandera de Samoa Samoa 2 0 6 0 0 6 1 43 -42 0%

Participaciones[editar | editar la fonte]

N° de part. Seleición Añu
10 Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda 1973, 1980, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004, 2008, 2012, 2016
9 Bandera de Tailandia Tahití 1973, 1980, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004, 2012, 2016
Bandera de Vanuatu Vanuatu[n 4] 1973, 1980, 1998, 2000, 2002, 2004, 2008, 2012, 2016
8 Bandera de Islles Fixi Fixi 1973, 1980, 1998, 2002, 2004, 2008, 2012, 2016
Bandera de les Islles Salomón Islles Salomón 1980, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004, 2012, 2016
6 Bandera de Australia Australia[n 3] 1980, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004
Bandera de Nueva Caledonia Nueva Caledonia 1973, 1980, 2002, 2008, 2012, 2016
4 Bandera de Papúa Nueva Guinea Papúa Nueva Guinea 1980, 2002, 2012, 2016
2 Bandera de les Islles Cook Islles Cook 1998, 2000
Bandera de Samoa Samoa 2012, 2016

Goliadores per edición[editar | editar la fonte]

Tornéu Xugador Seleición Goles
Bandera de Nueva Zelanda 1973 Alan Marley
Segin Wayewol
Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda
Bandera de Nueva Caledonia Nueva Caledonia
3
Bandera de Nueva Caledonia 1980 Ian Hunter
Eddie Krncevic
Bandera de Australia Australia 5
1996 Kris Trajanovski Bandera de Australia Australia 7
Bandera de Australia 1998 Damian Mori Bandera de Australia Australia 10
Bandera de Tailandia 2000 Craig Foster
Clayton Zane
Bandera de Australia Australia 5
Bandera de Nueva Zelanda 2002 Joel Porter Bandera de Australia Australia 6
Bandera de Australia 2004 Tim Cahill
Vaughan Coveny
Bandera de Australia Australia
Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda
6
2008 Shane Smeltz Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda 8
Bandera de les Islles Salomón 2012 Jacques Haeko Bandera de Nueva Caledonia Nueva Caledonia 6
Bandera de Papúa Nueva Guinea 2016 Raymond Gunemba Bandera de Papúa Nueva Guinea Papúa Nueva Guinea 5

Goliadores históricos[editar | editar la fonte]

Xugador Seleición Goles PX Prom Edición/ye
Damian Mori Bandera de Australia Australia 14 10 1,40 1996, 1998, 2002
Kris Trajanovski Bandera de Australia Australia 11 6 1,83 1996, 1998
Vaughan Coveny Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda 10 11 0,90 1996, 1998, 2004
Shane Smeltz Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda 10 11 0,90 2004, 2008, 2012
Chris Wood Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda 9 9 1 2012, 2016
Chris Killen Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda 7 9 0,77 2000, 2002, 2008

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Nun hubo partíu de definición pol tercer puestu, polo que Nueva Zelanda asítiase delantre de Islles Salomón por cuenta de la tabla sumatoria de tol tornéu.
  2. Nun hubo partíu de definición pol tercer puestu, polo que Nueva Caledonia asítiase delantre de Islles Salomón por cuenta de la tabla sumatoria de tol tornéu.
  3. 3,0 3,1 La Federación de Fútbol d'Australia abandonó la OFC p'afiliase a la Confederación Asiática en 2006, polo que la so seleición nun participa más na Copa de les Naciones.
  4. 4,0 4,1 Inclúi les participaciones de la seleición de les Nueves Hébrides, de la cual considerar socesora.

Referencies[editar | editar la fonte]