Copa América 1975

De Wikipedia
Copa América 1975
Xeneral
Deporte fútbol
Sede Santiagu
Data de principiu 17 de xunetu de 1975
Data de fin 28 d'ochobre de 1975
Edición 30
Organizador Confederación Suramericana de Fútbol
Ganador seleición masculina de fútbol de Perú
Estadístiques
Participantes 10
Partíos disputaos 25
Asistencia total 1 028 000
Cronoloxía
Campeonatu Suramericanu 1967 XXX Copa América
Copa América 1975
Copa América 1979
Cambiar los datos en Wikidata
Un partíu de la Copa América 1975 ente Perú y Chile.

La Copa América 1975 foi la XXX edición de la Copa América. Esta versión del tornéu nun tuvo sede fixa. Apostar ente'l 17 de xunetu y el 28 d'ochobre de 1975.

Los partíos del tornéu apostar d'ida y vuelta al nun haber una sede fixa. Per primer vegada participaron los 10 miembros de la Conmebol, con un nuevu formatu: tres grupos de tres equipos, clasificando'l primeru de cada grupu a semifinales conxuntamente col postrer campeón Uruguái. Hai de solliñar que nesta copa llogró la segunda mayor goliada na historia de la Copa América, un 11-0 ente Arxentina y Venezuela. Esto asocede'l 10 d'agostu de 1975 en Rosario, Arxentina.

Nesta edición, utilizar por primer vegada la fase de grupos, semifinales y final; dexando de llau'l sistema de toos contra toos. Y tamién el tornéu adoptaría'l so nome actual (Copa América), dexando de llau'l so nome anterior (Campeonatu Suramericanu).

Árbitros[editar | editar la fonte]

  • Bandera d'Arxentina Alberto Ducatelli.
  • Bandera d'Arxentina Arturo Ithurralde.
  • Bandera d'Arxentina Miguel Ángel Comesaña.
  • Bandera de Brasil Romualdo Arppi Filho.
  • Bandera de Brasil Arnaldo César Coelho.
  • Bandera de Brasil Armando Marques.
  • Bandera de Colombia Omar Delgado.
  • Bandera del Perú Carlos Rivero.
  • Bandera del Perú Pedro Reyes.
  • Bandera del Perú Carlos Rivero.
  • Bandera del Perú César Orozco.
  • Bandera de Chile Rafael Hormazábal.
  • Bandera de Chile Carlos Carbayos.
  • Bandera de Chile Juan Silvagno.
  • Bandera de Paraguái Héctor Ortiz.
  • Bandera de Uruguái Juan José Fortunatto.
  • Bandera de Uruguái Ramón Barreto.
  • Bandera de Venezuela Mario Fiorenza.

Equipos participantes[editar | editar la fonte]

Equipos participantes
Bandera d'Arxentina Arxentina Bandera de Bolivia Bolivia Bandera de Brasil Brasil Bandera de Chile Chile Bandera de Colombia Colombia
Bandera d'Ecuador Ecuador Bandera de Paraguái Paraguái Bandera del Perú Perú Bandera de Uruguái Uruguái Bandera de Venezuela Venezuela

Sedes[editar | editar la fonte]

Arxentina[editar | editar la fonte]

Rosario
Xigante de Arroyito
Capacidá: 42 500

Bolivia[editar | editar la fonte]

estadiu hernando siles

Oruro
Estadiu Jesús Bermúdez
Capacidá: 32 000

Brasil[editar | editar la fonte]

Belo Horizonte
Estadiu Mineirão
Capacidá: 130 000

Chile[editar | editar la fonte]

Santiago
Estadiu Nacional
Capacidá: 70 000

Colombia[editar | editar la fonte]

Bogotá
El Campín
Capacidá: 45 500

Ecuador[editar | editar la fonte]

Guayaquil Quitu
Estadiu Modelu Estadiu Atahualpa
Capacidá: 42 000 Capacidá: 45 000

Paraguái[editar | editar la fonte]

Asunción
Estadiu Defensores del Chaco
Capacidá: 50 000

Perú[editar | editar la fonte]

Lima
Matute Estadiu Nacional
Capacidá: 35 000 Capacidá: 45 000

Uruguái[editar | editar la fonte]

Montevidéu
Estadiu Centenariu
Capacidá: 74 860

Venezuela[editar | editar la fonte]

Caraques
Estadiu Olímpicu de Caraques
Capacidá: 30 000

Sistema de competición[editar | editar la fonte]

Partíu ente Arxentina y Brasil xugáu nel Xigante de Arroyito que terminó con victoria brasilana por 1 a 0.
Partíu ente Perú y Chile xugáu en Matute que terminó con victoria peruana por 3 a 1.
Marcos Calderón llevantando'l troféu de la Copa América, entrenador campeón que dirixó a Perú na Copa América 1975.

El tornéu xugar en partíos d'ida y vuelta en tolos países afiliaos a la CONMEBOL. Y otorgaríense 2 puntos per partíu ganáu, 1 puntu per partíu empatáu y 0 puntos per partíu perdíu.

Los equipos fueron estremaos en tres grupos de tres equipos c/o. Los partíos de la fase de grupos van xugar en partíos d'ida y vuelta, y el primeru de cada grupu clasificaba automáticamente a la semifinal xunto col campeón vixente que yera Uruguái.

Les semifinales xugar en partíos d'ida y vuelta, y definióse por puntos. L'equipu que llograra más puntos, pasaba direutu a la final. Si en casu ambos equipos terminaben igualaos cola mesma cantidá de puntos, recurrir a utilizar la diferencia de gol y quien tuviera meyor diferencia de gol, clasificaba a la final. Y si en casu dambes seleiciones terminaben igualaes cola mesma cantidá de puntos y cola mesma estrema de gol, realizaríase un sortéu pa determinar al finalista.

La final tamién se xugó en partíos d'ida y vuelta, y tamién se definió por puntos. L'equipu que llograra más puntos sería'l campeón. Si en casu ambos equipos terminaben igualaos en puntos, xugaríase un tercer partíu en cancha neutral pa definir al ganador, y el ganador sería'l campeón. Si en casu'l tercer partíu terminaba igualáu nos 90 min. de xuegu reglamentariu, xugaríense dos tiempos suplementarios de 15 min. c/o pa determinar al ganador el cual sería'l campeón. Si al rematar los 120 min. de xuegu, el partíu siguiera empatáu, utilizaríase la diferencia de gol, y l'equipu que tuviera una meyor diferencia de gol, sería'l campeón. Y de siguir igualaos tamién en diferencia de goles, el campeón saldría depués d'una definición por penaltis.

Desarrollu[editar | editar la fonte]

Los equipos fueron estremaos en 3 grupos de 3 equipos c/o, que enfrentaríense en partíos d'ida y vuelta.

El Grupu A tuvo conformáu por Arxentina, Brasil y Venezuela. Nel primer partíu, Brasil vencería por 4 a 0 a Venezuela en Caraques.[1] Nel segundu partíu, Arxentina vencería por 5 a 1 a Venezuela en Caraques.[2] Nel tercer partíu, Brasil ganaría por 2 a 1 a Arxentina en Belo Horizonte.[3] Nel cuartu partíu, Arxentina ganaría por 11 a 0 a Venezuela en Rosario.[4] Nel quintu partíu, Brasil ganaría por 6 a 0 a Venezuela en Belo Horizonte.[5] Y en el sestu y postreru partíu Brasil ganaría por 1 a 0 a Arxentina en Rosario.[6] A la fin, Brasil clasificaba a la semifinal, al terminar primero nel so grupu ganando tolos sos partíos.

El Grupu B tuvo conformáu por Bolivia, Chile y Perú. Nel primer partíu, Chile y Perú empataron 1 a 1 en Santiago. Nel segundu partíu Bolivia ganó por 2 a 1 a Chile en Oruro. Nel tercer partíu, Perú ganó a Bolivia por 1 a 0 en Oruro. Nel cuartu partíu, Perú ganó por 3 a 1 a Bolivia en Lima. Nel quintu partíu, Chile ganó por 4 a 0 a Bolivia en Santiago. Y en el sestu partíu, Perú ganó por 3 a 1 a Chile en Lima. A la fin Perú clasificaba a la semifinal, al terminar primero nel so grupu de manera invicta.

El Grupu C tuvo conformáu por Colombia, Ecuador y Paraguái. Nel primer partíu, Colombia ganó por 1 a 0 a Paraguái en Bogotá. Nel segundu partíu, Ecuador y Paraguái empataron 1 a 1 en Guayaquil. Nel tercer partíu, Colombia ganó por 3 a 1 a Ecuador en Quitu. Nel cuartu partíu, Colombia ganó por 1 a 0 a Paraguái en Asunción. Nel quintu partíu, Colombia ganó por 2 a 0 a Ecuador en Bogotá. Y en el sestu y postreru partíu, Paraguái ganó por 3 a 1 a Ecuador. A la fin, Colombia clasificaba a la semifinal, al terminar primero nel so grupu ganando tolos sos partíos.

Les semifinales xugar en partíos d'ida y vuelta. Nes semifinales enfrentáronse'l primeru del Grupu A (Brasil) contra'l primeru del Grupu B (Perú) y el primeru del Grupu C (Colombia) contra'l campeón vixente (Uruguái). Les semifinales definir por puntos.

Na primer semifinal enfrentáronse Colombia y Uruguái. Nel primer partíu Colombia ganó por 3 a 0 a Uruguái en Bogotá. Nel segundu partíu Uruguái ganó por 1 a 0 a Colombia en Montevidéu. Por cuenta de que cada selección ganara'l so respeutivu partíu (dambes en condición de llocal), teníen la mesma cantidá de puntos, polo que se tuvo que recurrir a la diferencia de gol pa definir al finalista. A la fin Colombia clasificó a la final por tener meyor diferencia de gol.

Na segunda semifinal enfrentáronse Brasil y Perú. Nel primer partíu Perú ganó por 3 a 1 a Brasil en Belo Horizonte. Nel segundu partíu Brasil ganó por 2 a 0 a Perú en Lima. Por cuenta de que cada selección ganara'l so respeutivu partíu (dambes en condición de visitante), teníen la mesma cantidá de puntos y la mesma estrema de gol. Túvose que realizar un sortéu pa definir al finalista. A la fin Perú clasificó a la final depués de la realización del sortéu.

La final xugar en partíos d'ida y vuelta, y definióse por puntos.

Nel primer partíu, Colombia ganó por 1 a 0 a Perú en Bogotá. Nel segundu partíu, Perú ganó por 2 a 0 a Colombia en Lima. Por cuenta de que cada selección ganara'l so respeutivu partíu (dambes en condición de llocal), teníen la mesma cantidá de puntos, polo que se tuvo que xugar un tercer partíu en campu neutral pa definir al campeón. El tercer partíu xugar en Venezuela onde Perú ganó por 1 a 0 a Colombia. Asina {{sel|Perú consagrábase campeón de la Copa América per segunda vegada.

Primer ronda[editar | editar la fonte]

Grupu A[editar | editar la fonte]

Equipu width=5% Pts PX PG PE !width=5% PP GF GC DG
Bandera de Brasil Brasil 8 4 4 0 0 13 1 +12
Bandera d'Arxentina Arxentina 4 4 2 0 2 17 4 +13
Bandera de Venezuela Venezuela 0 4 0 0 4 1 26 –25


31 de xunetu de 1975 Llocal

vs.

Bandera de Brasil Brasil Estadiu Olímpicu, Caraques
Gol marcáu nel minutu 2' 2' Evanxelista
Gol marcáu nel minutu 50' 50' Danival
Gol marcáu nel minutu 82' 82' Gol marcáu nel minutu 88' 88' Palhinha
Asistencia: 20 000 espectadores
Árbitru: Bandera del Perú Carlos Rivero (Perú)
3 d'agostu de 1975 Llocal

vs.

Bandera d'Arxentina Arxentina Estadiu Olímpicu, Caraques
Gol marcáu nel minutu 12' 12' Gol marcáu nel minutu 34' 34' Gol marcáu nel minutu 66' 66' Luque
Gol marcáu nel minutu 30' 30' Kempes
Gol marcáu nel minutu 86' 86' Ardiles
Asistencia: 15 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Rafael Hormazábal (Chile)
6 d'agostu de 1975 Llocal

vs.

Bandera d'Arxentina Arxentina Mineirão, Belo Horizonte
Gol marcáu nel minutu 11' 11' J. Asad Asistencia: 80 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Uruguái Ramón Barreto (Uruguái)


10 d'agostu de 1975 Llocal

vs.

Bandera de Venezuela Venezuela Estadiu Dr. Lisandro de la Torre Xigante de Arroyito, Rosario
Asistencia: 50 000 espectadores
Árbitru: Bandera del Perú Pedro Reyes (Perú)
13 d'agostu de 1975 Llocal

vs.

Bandera de Venezuela Venezuela Mineirão, Belo Horizonte
Asistencia: 32 000 espectadores
Árbitru: Bandera del Perú Carlos Rivero (Perú)
16 d'agostu de 1975 Llocal

vs.

Bandera de Brasil Brasil Estadiu Dr. Lisandro de la Torre Xigante de Arroyito, Rosario
Gol marcáu nel minutu 45' 45' Danival Asistencia: 50 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Carlos Carbayos (Chile)

Grupu B[editar | editar la fonte]

Equipu width=5% Pts PX PG PE !width=5% PP GF GC DG
Bandera del Perú Perú 7 4 3 1 0 8 3 +5
Bandera de Chile Chile 3 4 1 1 2 7 6 +1
Bandera de Bolivia Bolivia 2 4 1 0 3 3 9 –6


17 de xunetu de 1975 Llocal

1:1 (1:0)

Bandera del Perú Perú Estadiu Nacional, Santiago de Chile
Gol marcáu nel minutu 72' 72' Rojas Asistencia: 50 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Colombia Omar Delgado (Colombia)
20 de xunetu de 1975 Llocal

2:1 (0:1)

Bandera de Chile Chile Estadiu Jesús Bermúdez, Oruro
Gol marcáu nel minutu 41' 41' Gamboa Asistencia: 18 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Paraguái Héctor Ortiz (Paraguái)
27 de xunetu de 1975 Llocal

0:1 (0:1)

Bandera del Perú Perú Estadiu Jesús Bermúdez, Oruro
Gol marcáu nel minutu 17' 17' Ramírez Asistencia: 18 000 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Alberto Ducatelli (Arxentina)


7 d'agostu de 1975 Llocal

3:1 (2:0)

Bandera de Bolivia Bolivia Matute, Lima
Gol marcáu nel minutu 58' 58' (pen) Mezza Asistencia: 35 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Brasil Romualdo Arppi Filho (Brasil)
13 d'agostu de 1975 Llocal

4:0 (1:0)

Bandera de Bolivia Bolivia Estadiu Nacional, Santiago de Chile
Asistencia: 15 000 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Arturo Ithurralde (Arxentina)
20 d'agostu de 1975 Llocal

3:1 (3:0)

Bandera de Chile Chile Matute, Lima
Gol marcáu nel minutu 76' 76' Reinoso Asistencia: 35 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Uruguái Juan José Fortunatto (Uruguái)

Grupu C[editar | editar la fonte]

Equipu width=5% Pts PX PG PE !width=5% PP GF GC DG
Bandera de Colombia Colombia 8 4 4 0 0 7 1 +6
Bandera de Paraguái Paraguái 3 4 1 1 2 5 5 0
Bandera d'Ecuador Ecuador 1 4 0 1 3 4 10 –6


20 de xunetu de 1975 Llocal

1:0 (0:0)

Bandera de Paraguái Paraguái El Campín, Bogotá
Asistencia: 60 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Brasil Romualdo Arppi Filho (Brasil)
24 de xunetu de 1975 Llocal

vs.

Bandera de Paraguái Paraguái Estadiu Modelu, Guayaquil
Gol marcáu nel minutu 16' 16' Gol marcáu nel minutu 87' 87' Kiesse Asistencia: 50 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Venezuela Mario Fiorenza (Venezuela)
27 de xunetu de 1975 Llocal

vs.

Bandera de Colombia Colombia Estadiu Atahualpa, Quitu
Gol marcáu nel minutu 15' 15' Ortiz
Gol marcáu nel minutu 75' 75' Retat
Gol marcáu nel minutu 83' 83' Capo
Asistencia: 45 000 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Miguel Ángel Comesaña (Arxentina)


30 de xunetu de 1975 Llocal

vs.

Bandera de Colombia Colombia Estadiu Defensores del Chaco, Asunción
Gol marcáu nel minutu 40' 40' Díaz Asistencia: 50 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Brasil Arnaldo César Coelho (Brasil)
7 d'agostu de 1975 Llocal

2:0 (2:0)

Bandera d'Ecuador Ecuador El Campín, Bogotá
Asistencia: 50 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Carlos Carbayos (Chile)
10 d'agostu de 1975 Llocal

vs.

Bandera d'Ecuador Ecuador Estadiu Defensores del Chaco, Asunción
Gol marcáu nel minutu 31' 31' Castañeda Asistencia: 10 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Brasil Armando Marques (Brasil)

Segunda fase[editar | editar la fonte]

Semifinales Final
Del 21 de setiembre al 4 d'ochobre Del 16 al 28 d'ochobre
         
 Bandera de Uruguái Uruguái  0 1
 Bandera de Colombia Colombia  3 0
 Bandera del Perú Perú  0 2 1
 Bandera de Colombia Colombia  1 0 0
 Bandera del Perú Perú  3 0
 Bandera de Brasil Brasil  1 2

Semifinales[editar | editar la fonte]

21 de setiembre de 1975 Llocal

3:0 (1:0)

Bandera de Uruguái Uruguái El Campín, Bogotá
Asistencia: 55 000 espectadores
Árbitru: Bandera del Perú César Orozco (Perú)
1 d'ochobre de 1975 Llocal

1:0 (1:0)

Bandera de Colombia Colombia Estadiu Centenariu, Montevidéu
Asistencia: 70 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Rafael Hormazábal (Chile)


30 de setiembre de 1975 Llocal

vs.

Bandera del Perú Perú Mineirão, Belo Horizonte
Gol marcáu nel minutu 19' 19' Gol marcáu nel minutu 88' 88' Casaretto
Gol marcáu nel minutu 82' 82' Cubillas
Asistencia: 25 000 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Miguel Ángel Comesaña (Arxentina)
4 d'ochobre de 1975 Llocal

0:2 (0:1)

Bandera de Brasil Brasil Matute, Lima
Gol marcáu nel minutu 10' 10' (a.g.) Meléndez
Gol marcáu nel minutu 61' 61' Campos
Asistencia: 55 000 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Arturo Ithurralde (Arxentina)

Final[editar | editar la fonte]

16 d'ochobre de 1975 Llocal

1:0 (1:0)

Bandera del Perú Perú Estadiu El Campín, Bogotá
Asistencia: 50 000 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Miguel Ángel Comesaña (Arxentina)
22 d'ochobre de 1975 Llocal

2:0 (2:0)

Bandera de Colombia Colombia Estadiu Nacional, Lima
Asistencia: 45 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Juan Silvagno (Chile)
28 d'ochobre de 1975 Llocal

1:0 (0:0)

Bandera de Colombia Colombia Estadiu Olímpicu de la UCV, Caraques, Venezuela
Asistencia: 30 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Uruguái Ramón Barreto (Uruguái)
Bandera del Perú
Campeón
Perú
2ᵘ títulu

Goliadores[editar | editar la fonte]

Xugador Selección Goles
Leopoldo Luque Bandera d'Arxentina Arxentina 4
José Ernesto Díaz Bandera de Colombia Colombia 4
Juan Carlos Oblitas Bandera del Perú Perú 3
Oswaldo Ramírez Bandera del Perú Perú 3
Mario Kempes Bandera d'Arxentina Arxentina 3
Daniel Killer Bandera d'Arxentina Arxentina 3
Nelinho Bandera de Brasil Brasil 3
Danival Bandera de Brasil Brasil 3
Palhinha Bandera de Brasil Brasil 3
Roberto Batata Bandera de Brasil Brasil 3

Meyor xugador del tornéu[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesora:
Bandera de Uruguái Uruguái 1967
Copa América
1975
Socesora:
1979