Consuelo González García

De Wikipedia
Consuelo González García
Vida
Nacimientu Madrid20 de marzu de 1949[1] (75 años)
Nacionalidá Española
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu pintora
Cambiar los datos en Wikidata

Consuelo González, pintora española que nació en Madrid nel añu 1949.

Biografía[editar | editar la fonte]

Estudió na escuela d'inxenieros téunicos industriales. Dende los 8 años empezó a realizar trabayos en oleos sobre llenzu. A los 30, decidió dedicase a la pintura y pasó 5 años n'Andalucía onde-y esteló l'arte andalusí. En Madrid estudió n'escueles privaes y públiques onde conoció la espátula como ferramienta pictórico. A día de güei, la resultancia de la so pintura apuerta d'una investigación que dura décades hasta'l momentu actual, na que la so téunica facer única nel so estilu.

Téunica[editar | editar la fonte]

Podría dicise, que la so obra, supón una busca ente dos estremos disciplinares, la ciencia y l'arte, al traviés de la maestría del usu de la so espátula, como única ferramienta artístico. Afonda na lluz y les testures al traviés d'un estilu qu'anda de la mano ente'l realismu, l'espresionismu y l'impresionismu, con un trazu porosu onde queden reflexaos, al traviés de la so espátula, toles tonalidaes y colores de cada pintura en cada obra.

El so usu de la espátula ye quiciabes lo que verdaderamente facer única, les sos obres nun son pintaes en nengún momentu nin fase con pincel. El pincel como ferramienta pictórico foi espulsáu de la so pintura intuitivamente, alloñar del hiperrealismu al que se dirixía, y dando un xiru inesperáu a la so molición artística. De magar, esta condena sigue vixente frente a la maestría de la so espátula detallista, lo que xenera dos perceiciones paradóxiques y contrapuestes, d'ende'l so realismu frente al so ex-im-presionismo. Dende la visión alloñada, l'espectador cree ver detalles, que nun son más qu'efeutos na curtia distancia.

Nesta fase hai que destacar tres aspecto que solo pueden ser entendíos como unitarios: La testura, lluz y les formes.

El tratamientu de la testura apuerta a realista, los efeutos producíos son un reflexu fiel de la realidá a la cual nun se llegaría ensin esi tratamientu y molición de la lluz que fizo conocíu al impresionismu; los efeutos llumínicos d'un intre del que depende l'espíritu de la forma. La forma nun esiste ensin la lluz que lo rescata de la escuridá na que taría instalada siendo la primera una escusa pal tratamientu de la lluz y les testures derivaes de la so investigación.

Temática[editar | editar la fonte]

Nes sos obres espón universos multiculturales como actos de diversidá humana, que lloñe de dixebrar lo humano no que-y estrema, tres lo que ye obviu a la mirada, concentra en cada trazu lo que-y ye asemeyáu, el deséu de vivir y la so igualdá naquello que-y ye fundamental y básicu, l'allegría, la tenrura, la murnia y la sociabilidá.

Esta molición por destacar la figura sobre'l fondu, amuésase como un actu de rebeldía, onde se resalta la dignidá humana, esnuda na mayoría de los casos a la lluz de la probeza, onde nun ye posible maquillar nada y onde la verdadera elegancia humana apruz percima de redolaes, dacuando, asombraos. Lo material y económico nun fai al home/muyer/neñu, solo la so dignidá.

Resalta lo oculto tres les apariencies, nun esisten güeyos, boques, postures o seres humanos aisllaos sinón miraes y sorrises espresives d'un mundu interior que se rellaciona col so contestu; animales, otres persones, tradiciones, y especialmente col espectador al que fai cómpliz del secretu humanu, que ye ser l'únicu animal, hasta hora conocíu, que ye consciente de la so finitud y de un presente infinitu captáu nun intre como una imaxe ejemplarizante d'una vida y que por ser estática nun dexa de tener un enorme dinamismu. L'alma queda reflexada d'esta forma nun únicu intre de la vida cotidiana.

Esposiciones[editar | editar la fonte]

ESPOSICIONES INDIVIDUALES

1993 - Sala d'arte de la Casa Rexonal Castiella-La Mancha – Madrid - “ Complexu Somontes (el Pardo) – Madrid - “ Palaciu de Gaviria – Madrid - “ Mayte Commodore – Madrid - “ Institutu Exipciu d'Estudios Iberoamericanos y del Mediterraneu – Madrid - “ Centro Asesa, esposición monográfica sobre la India, cola participación de l'Asociación Hispanu-Indú – Madrid. - Galería d'arte “Barón de San Carlos”.Llanes-Asturies

1994-1995 - Sala d'esposiciones de Caja Madrid de Morata de Tajuña – Madrid. - Galería d'arte “Barón de San Carlos”.Llanes. Asturies - Esposición itinerante por Oriente Mediu, patrocinada pol Institutu Cervantes Español: 1- Sala d'esposiciones del Centru Español d'El Cairu – Exiptu. 2- Sala d'esposiciones del Centru Español d'Alexandría – Exiptu. 3- Sala d'esposiciones del Centru Español de Beirut – Líbanu. 4- Sala d'esposiciones del Centru Español de Amman – Xordania. Inaugurada pola princesa Rhajma, fía del Rei Hussein de Xordania. 5- Sala d'esposiciones del Muséu Nacional de Damascu Siria. Sol patrociniu de la Direutora Najah Al Attar, Ministra de Cultura del Gobiernu de Siria y la Direición de Belles Artes del Gobiernu de Siria.

1996 - Sala d'esposiciones del Centru Cultural Español de Lisboa – Portugal. Patrocináu pol Institutu Cervantes Español. - Casa Fuerte de Bezmiliana. Conceyu del Rincón de la Victoria- Málaga. - Sala d'esposiciones de la Universidá Internacional “Averroes” d'Al-Andalus-Córdoba. - Sala d'esposiciones del Centru Cultural de la Mezquita de Madrid (M30).

1997 - Sala d'exposición Crisol. Cola participación del Institutu Exipciu d'Estudios Iberoamericanos y del Mediterraneu. - Galería d'Arte, Castiellu de Santa Bárbara, Conceyu d'Alicante. Sol patrociniu de la Fundación d'Estudios Medievales Xaime II, Universidá d'Alicante. - Sala d'esposiciones del Hotel Meliá d'Alicante. - Esposición permanente nel Centru Asesa de Madrid. - Esposición nel Centru Cultural Castel Ruiz del Conceyu de Tudela, sol patrociniu del Centru d'Estudios “Merindad de Tudela”, dientro de les Primeres Xornaes Andalusies de Tudela (avientu).

1998 - Esposición nel Casino Militar de Melilla, sol patrociniu de l'Asociación Sociu-Cultural Al-Andalus”.

ESPOSICIONES COLECTIVES

1993 - Sala d'esposiciones Garden. Patrocinada pola Cruz Roja. Madrid - Centro cultural Nicolás Salmerón. Madrid. - “ Fernández de los Ríos. Madrid - “ Príncipe de Asrurias. Madrid. - Galería de Arte “Santiago Casar”. Santander.

1994 - “Arte Internacional”, Centru Cultural de la Mezquita de Madrid (M30).

1995 - Galería “Xauen”. Granada.

PINACOTEQUES Y CENTRU OFICIALES

- Pinacoteca Municipal de Llanes. Asturies. - Conceyu del Rincón de la Victoria. Málaga. - Conceyu d'Alicante. - Coleición Centro Cultural Mezquita de Madrid (M30) - Universidá Internacional “Averroes” d'Al-Andalus. Córdoba. - Coleición privada. Semeya de la so Alteza Real Sidi Mohamed”, Príncipe herederu de Marruecos. 1996. - Coleición privada. Semeya del Presidente del Gobiernu exipciu “Hosny Mubarak”. 1997. - Asociación Socio-Cultural Al-Andalus. Melilla. - Numberoses coleiciones privaes.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

1991 - Anuariu “GUÍA D'ARTE”-Artículu de Paloma Vargas. Críticu d'arte.

1992 - Revista “CRÍTICA D'ARTE” nº.70. Avientu. Artículu de Juan A.Gayo. Críticu d'arte. - Periódicu “LA NACIÓN”. Abril. Artículu de Mercedes Bermúdez de Castro.

1993 - Revista “ESPIRAL DE LES ARTES”. Reportaxe en color. Avientu. Artículu de Guillermo Rodríguez Mingorance. Direutor de la revista.

1994 - Revista “AL ANDALUS” nº.40.Xunu. Artículu de Nazmi Yusef, direutor de la revista. - Revista “CRÍTICA D'ARTE” Artículu d'Eva M. Mera Jiménez. Marzu. - Revista “CRÍTICA D'ARTE”. Artículu de M.Concepción Meneses. Avientu. - Revista “CORRÉU DEL ARTE”. Artículu d'Agustín Romu. Críticu d'arte. Mayu - Revista “AL AHARAN IKTISADI”. Nº.1352. Avientu. El Cairo-Exiptu. Art. de Houssam Abdel Samad. - Diariu “ASKARQ AL-AWSAT”. Art. de Haled Salem.

1995 - Revista “ESPIRAL DE LES ARTES”. Xineru. Reportaxe en color. Art. de Guillermo Rodríguez Mingorance, direutor de la revista. - Revista “CORRÉU DEL ARTE”. Febreru y marzu. Arts. D'Agustín Romu. - DAILY NEWSPAPER “AL RA’I”. Marzu. Amman-Xordania. - DIARIU DE QATAR. Art. de Hassan Tawfik, direutor del periódicu oficial de Qatar. Abril. - Portada de la revista CRÍTICA D'ARTE”. Payares. - Revista “AL ANDALUS”. Art. de Nazmi Yusef, direutor de la mesma

1996 - Diariu “INFORMACIONES” de la Axarquía. (Málaga). Art. d'Arbolea. - “Diario 16”. Axarquía. Marzu. - Selmanariu d'arte “EL PUNTU”. Marzu. - “DIARIU SUR”. Marzu. - Boletín “ISLAM Y OCCIDENTE”.nº.1. Empobináu por Mohamed Chakor.

1997 - Diariu “EL PAIS”. Comunidá valenciana. Mayu. - Diariu “INFORMACIÓN”. Alicante. Mayu. - Diariu “LA VERDÁ”. Alicante. Mayu.

1998 - Diario “MELILLA GÜEI”. Melilla. 17 de febreru. - Diariu “LA TELEGRAMA DE MELILLA”. Melilla. 18 de febreru. - Diario “MELILLA GÜEI”. Melilla. 18 de febreru.


PROGRAMES DE TELEVISIÓN Y RADIO

- Televisión española TV2, programa “TIEMPOS DE CREER”, dirixíu por Mohamed Chakor. Emitíu'l 3 de xunetu de 1994. - Televisión española TV2, programa “TIEMPOS DE CREER”, dirixíu por Mohamed Chakor. Emitíu nel mes d'ochobre, por cuenta de la esposición na Universidá Internacional “Averroes” d'Al Andalus en Córdoba. 1966. - Programa na televisión autonómica de MÁLAGA TELE-AXARQUIA, emitíu nel mes de marzu de 1966, por cuenta de la esposición nel Rincón de la Victoria en Málaga. - Televisión autonómica d'Alicante, por cuenta de la esposición nel Castiellu de Santa Bárbara. 1997. - Entrevista en “Radio Norte”. Llanes. Asturies. Por cuenta de la esposición na galería “Barón de San Carlos”. - Entrevista en “Onda cero” de Córdoba. Por cuenta de la esposición na Universidá Internacional “Averroes” d'Al Andalus. - “Radio España”. Participación nes conxustes de los Cafés Colombia”. 1997. - Entevistes en Radio Nacional y autonómiques de Cadena Ser, Onda Cero, etc. Por cuenta de la esposición nel Castiellu de Santa Bárbara d'Alicante. 1997. - Entrevista na Televisión autonómica de Navarra. Payares de 1997. - Entrevista en “Cadena Ser”. Payares de 1997. - Entrevista en direutu en Televisión autonómica de Melilla. Febreru de 1998. - Entrevista en direutu en “Cadena Ser” de Melilla. Febreru de 1998.


COLLABORACIONES.

-Portada del llibru de poesía “Realcuentro andalusí”, autor Elena González. -Portada del llibro “Lliteratura marroquina en llingua castellana”, autor Mohamed Chakor. -Portada del llibru “La llave y llatíos del sur”, autor Mohamed Chakor. -Portada del llibru de poesía “El soníu del destemple”, autor Elena González.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://www.degruyter.com/view/AKL/_40470883. Apaez como: Consuelo González García.