Congosto de Valdavia
Saltar a navegación
Saltar a la gueta
![]() | |
---|---|
![]() | |
Alministración | |
País | ![]() |
Autonomía | ![]() |
Provincia | ![]() |
Tipu d'entidá | conceyu d'España |
Alcalde de Congosto de Valdavia (es) ![]() | Eduardo Vicente Villalba |
Nome oficial | Congosto de Valdavia (es) |
Nome llocal | Congosto de Valdavia |
Códigu postal |
ver
|
Xeografía | |
Coordenaes | 42°42′56″N 4°38′01″O / 42.715555555556°N 4.6336111111111°OCoordenaes: 42°42′56″N 4°38′01″O / 42.715555555556°N 4.6336111111111°O |
Superficie | 69 km² |
Altitú | 1050 m |
Llenda con | Fresno del Río, Respenda de la Peña, Castrejón de la Peña, Olmos de Ojeda, La Puebla de Valdavia, Buenavista de Valdavia, Tabanera de Valdavia y Ayuela |
Demografía | |
Población |
150 hab. (2021) - 91 homes (2019) - 62 muyeres (2019) |
Porcentaxe |
0% 0.01% 0.09% d'España Castiella y Llión provincia de Palencia |
Densidá | 2,17 hab/km² |
congosto-de-valdavia.es | |
![]() |
Ye una llocalidá y conceyu de la contorna de la Valdavia na Provincia de Palencia, comunidá autónoma de Castiella y Lleón, España.
División alministrativa[editar | editar la fonte]
El términu municipal tamién entiende les pedaníes de:
Evolución demográfica[editar | editar la fonte]
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 |
386 | 514 | 568 | 625 | 621 | 712 | 645 | 600 | 329 | 242 |
Economía[editar | editar la fonte]
Actividaes principales: agricultura y ganadería.
Historia[editar | editar la fonte]
A mediaos del sieglu XIV, formaba parte de la merindad de Saldaña.
Yera villa realenga, en 1793, gobernada por un rexidor pedáneo y tenía 89 vecinos.
En 1874, cuntaba con 476 habitantes, 92 cases y 7 molinos.
Turismu[editar | editar la fonte]
- Cunta con un Agospiamientu Rural: La mirada
- D'especial interés resulta la interpretación de la Pasión de Cristu'l Vienres Santu.
Monumentos[editar | editar la fonte]
- Ilesia parroquial Nuesa Señora de los Palacios: La so ilesia ye de piedra de sillería. D'orixe románicu de transición al góticu, con dos naves separaes por pilastres que soporten bóvedes de crucería estrellada. Al llau de la epístola abre una portada gótica de arquivoltas de mediu puntu y arcu conopial. El pórticu ye senciellu, de madera. Los altares son de los sieglos XV y XVI.
- Ermita de la Virxe d'Oteru: Nel camín que xube a la Ermita, dientro entá del cascu urbanu atopáronse restos d'un necrópolis de la Baxa Edá Media asociada a la ermita.
Festividaes[editar | editar la fonte]
- La nuesa Señora y San Roque (15 y 16 d'agostu)
- Romería de la Virxe del Oteru (últimu sábadu de mayu)
Estudios[editar | editar la fonte]
- Proyeutu de tresformamientu d'una esplotación d'agricultura estensiva n'agricultura ecolóxica nel términu municipal. Proyeuto fin de carrera de la ETSIA, 2006
Ver tamién[editar | editar la fonte]