Comisión Militar Central de la República Popular China

De Wikipedia
Comisión Militar Central de la República Popular China
organismu públicu y state level institution (en) Traducir
PaísBandera de la República Popular China República Popular China
Ciudá[[Beixín|{{{2}}}
Direición República Popular China
Participación empresarial
Organización matriz Asamblea Popular Nacional de China
Bolsa de valores Comisión Militar Central de la República Popular China
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La Comisión Militar Central (CMC) de la República Popular China (chinu simplificáu: 中央军事委员会, chinu tradicional: 中央軍事委員會, pinyin: Zhōngyāng Jūnshì Wěiyuánhuì) ye la máxima autoridá del exércitu chinu, l'Exércitu Popular de Lliberación.

Formalmente, la Comisión Militar Central esiste como dos instituciones distintes, una dependiente del Partíu Comunista de China, y la otra dependiente del aparatu del Estáu. Na práutica, nun esiste diferencia dalguna ente los dos versiones de la institución.

Miembros y líderes[editar | editar la fonte]

Los miembros de los dos Comisiones Militares Centrales namái difieren por causa de los distintos perídos de convocatoria de l'Asamblea Nacional del Partíu Comunista de China y de l'Asamblea Popular Nacional de la República Popular China. Por casu, dellos miembros escoyíos pal Comité Militar Central del Partíu na XVI Asamblea Nacional del Partíu Comunista de China en payares de 2002, pero entraron na Comisión Militar Central en marzu de 2003, cuando se convocó la X Asamblea Popular Nacional. Tradicionalmente, el Comité Militar Central consistió namái en comandantes militares uniformados, quitando'l presidente y el vicepresidente (si hai) que son Secretariu Xeneral del Comité Central del Partíu Comunista de China Secretarios Xenerales del Partíu Comunista. Otra tradición ye que los miembros militares de la Comisión Militar Central nun son miembros nin del Comité Permanente del Buró Políticu del Comité Central del Partíu Comunista de China nin del Conseyu d'Estáu de la República Popular China y son sicasí miembros del Comité Central del Partíu Comunista de China. Los miembros militares de la Comisión Militar Central son escoyíos aparentemente por aciu procedimientos de promoción regular dende'l Exércitu Popular de Lliberación (EPL).

D'esta forma, seya que non, les fuercies armaes de China tán comandadas y lideraes por personal de la Oficina Central, el Departamentu Xeneral de Política, El Departamentu Xeneral de Loxística y el Departamentu Xeneral d'Armamentu del EPL, que siguen les directives de la CMC. Al pie de los cargos de Secretariu Xeneral del Partíu Comunista de China Secretariu Xeneral del Partíu y de Presidente de la República Popular, el puestu de presidente de la CMC ye unu de los cargos más altos na xerarquía de poder de la República Popular China. Nos últimos años, foi habitual que los trés cargos sían ocupaos por una mesma persona. Ye'l casu actual con Hu Jintao, como tamién lo foi col so predecesor Jiang Zemin, qu'ocupó tamién los trés cargos simultáneamente.

El presidente de la Comisión Militar Central ye de cutiu un altu cargu veteranu qu'abandonó'l so puestu anterior, por casu la presidencia de la CMC foi exercida por Deng Xiaoping y Jiang Zemin en retirándose de los sos puestos. Nel casu de Deng Xiaoping, por causa del so gran prestíu, foi capaz d'exercer un poder considerable tres el so retiru, en parte por causa del so cargu de presidente del Comité Militar Central.

Especúlase que Jiang Zemin foi capaz de retener cierta autoridá tres el retiru de los sos cargos de Secretariu Xeneral y Presidente. Un factor importante, que foi pasáu por altu por munchos analistes, ye qu'a diferencia de Deng Xiaoping, quien siempres tuvo rellaciones próximes col Exércitu Popular de Lliberación, Jiang nun tenía un pasáu militar. Amás, cola promoción de la cuarta xeneración de líderes de l'aguada civil del partíu, producióse la correspondiente promoción de los líderes militares. Tolos miembros militares de la Comisión Militar Central provienen de la xeneración de Hu Jintao en llugar de de la xeneración de Jiang, y, mientres el tiempu de la transición del lideralgu, apaecieron editoriales bien duros de los oficiales militares suxuriendo que l'exércitu tendría fuertes oxeciones al intentu de Jiang d'exercer el poder dende la solombra. Finalmente Jiang Zemin trespasó'l so puestu de presidente de la Comisión Militar Central del Partíu en setiembre de 2004, y de la del Estáu en marzu de 2005, lo cual dexó a Hu Jintao confirmar la so condición de nuevu líder máximu de la República Popular China.

Función[editar | editar la fonte]

Mientres los periodos de tensión político como la Revuelta de la Plaza de Tian'anmen de 1989, esti sistema funcionó na forma habitual. Acordies cola Constitución del Partíu Comunista de China, el poder exercer dende'l Comité Permanente del Buró Políticu del Comité Central del Partíu Comunista de China cuando'l Comité central y el Buró Políticu del Partíu tán zarraos. En 1989, los cinco miembros del Comité Permanente del Buró Políticu (Zhao Ziyang, Li Peng, Qiao Shi, Yao Yilin y Hu Qili), determinaron la decisión del Buró, que sofitaba al presidente de la Comisión Militar de China, Deng Xiaoping. Zhao Ziyang, a pesar de ser el Secretariu Xeneral del Partíu, tenía d'obedecer la opinión mayoritaria del Comité Permanente del Buró Políticu del Partíu. Asina que la Comisión Militar Central, col so presidente Deng Xiaoping caltuvieron la llexitimidá teórica del Comité Permanente del Buró Políticu en 1989. Mientres les protestes, el Presidente de la República Popular China, Yang Shangkun, cooperó col Comité Permanente del Buró Políticu y el presidente de la Comisión Militar Central, Deng Xiaoping.


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]