Colungo
|
| |
| Alministración | |
| País | |
| Autonomía | |
| Provincia | |
| Tipu d'entidá | conceyu d'España |
| Nome oficial | Colungo (es)[1] |
| Códigu postal |
22148 |
| Xeografía | |
| Coordenaes | 42°10′21″N 0°03′51″E / 42.1725°N 0.064166666666667°E |
|
| |
| Superficie | 40.642208 km² |
| Altitú | 609 m[2] |
| Llenda con |
|
| Demografía | |
| Población |
124 hab. (2025) - 62 homes (2019) - 48 muyeres (2019) |
| Porcentaxe | 0.05% de provincia de Uesca |
| Densidá | 3,05 hab/km² |
| colungo.com | |
Colungo ye un conceyu español de la contorna Somontano de Barbastro na provincia de Uesca, declaráu Bien d'Interés Cultural. El cascu urbanu ta asitiáu ente los ribayos Palombera y Rebiñero a la izquierda del ríu Vero. Atopar a 50 km de Uesca y a 25 de Barbastro.
Parte del so términu municipal ta ocupáu pol parque natural de la Sierra y los Cañones de Guara y forma parte del parque cultural del ríu Vero.
Nucleos asociaos
[editar | editar la fonte]Historia
[editar | editar la fonte]- En 1275 el rei Xaime I d'Aragón vendió Colungo a Artaldo de Huerto (HUICI-CABANES, Documentos, nᵘ 740).
- En 1295 yera del rei, como aldega d'Alquézar (Codoín, 39, p. 399).
- En 1309 yera de Martín Ruiz (NAVARRO TOMÁS, Documentos Llingüísticos, nᵘ 92).
- El 1 de xunetu de 1398 el rei Martín I d'Aragón confirmó la compra del castiellu de Colungo que fixeren los homes de Alquézar, ya incorporar a la Corona, lo mesmo que Alquézar (SINUÉS, nᵘ 205).
- En 1845 xunióse-y Asque.
Política llocal
[editar | editar la fonte]Últimos alcaldes de Colungo
[editar | editar la fonte]| Periodu | Alcalde | Partíu | |
|---|---|---|---|
| 1979-1983 | José Andreu Zamora[3] | UCD | |
| 1983-1987 | |||
| 1987-1991 | |||
| 1991-1995 | |||
| 1995-1999 | |||
| 1999-2003 | Dionisio Albás Andreu | PSOE | |
| 2003-2007 | Jorge Rubiella Coronas | ||
| 2007-2011 | |||
| 2011-2015 | Antonio Lacasa Andreu[4][5] | ||
| 2015-2019 |
Resultaos eleutorales
[editar | editar la fonte]| Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
| PSOE | 3 | 4 | 4 | 5 | ||||
| PAR | - | 1 | - | |||||
| PP | - | - | - | - | ||||
| CHA | 2 | 1 | ||||||
| Total | 5 | 5 | 5 | 5 | ||||
Demografía
[editar | editar la fonte]| 1900 | 1910 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1986 | 1992 | 1999 | 2004 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 747 | 622 | 596 | 446 | 399 | 364 | 265 | 177 | 161 | 141 | 122 | 135 |
Monumentos
[editar | editar la fonte]
- Ilesia parroquial dedicada a San Esteban Protomártir (góticu aragonés).
- Ermita de Santolaya
- Casa Notariu, Casa Broto (sieglu xvi)
- Casa Ablanes del (sieglu xvii)
- Ponte románica
- Mesón de Colungo
Cultura
[editar | editar la fonte]
- Arte rupestre en cueves, abrigos y llugares.Arte Rupestre declaráu Patrimoniu Mundial pola Unesco en 1998, dientro de la Declaración del Arte Rupestre del Arcu Mediterraneu de la Península Ibérica
- Centru d'Interpretación del Arte Rupestre.
- Xigantesca olivar d'edá milenaria llamada Demba de Nadal (incluyíu nel Censu d'Árboles Monumentales d'Aragón).
Gastronomía
[editar | editar la fonte]En Colungo podemos adquirir llicores de café y de té, de 30º y 22º respeutivamente, llograos a partir de la condensación y precipitación del vinu, sometíu a una temperatura de ebullición constante, y vixilada nos alambiques.
El vinu ellaborar pol métodu tradicional, qu'empieza col triáu pa llograr el mostiu, el prensado con rares prenses de madera y la fermentadura en grandes cubes de maderes de carbayu.
Deportes
[editar | editar la fonte]- Barranquismo, senderismo, frontenis, esguilada y BTT.
Fiestes
[editar | editar la fonte]- Día 12 de febreru n'honor a Santolaya
- Día 12 d'ochobre N'honor a La nuesa Señora del Pilar
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ Afirmao en: Gran Enciclopedia Aragonesa. Great Aragonese Encyclopedia ID: 3986. Data de consulta: 16 ochobre 2016. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 1977. Autor: Eloy Fernández Clemente.
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Uesca». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. Archiváu dende l'orixinal el 2018-09-07. https://web.archive.org/web/20180907095525/https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html. Consultáu'l 2023-02-09.
- ↑ Gobiernu d'Aragón. «Archivu Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 13 d'agostu de 2012.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- http://www.ine.es/
- UBIETO ARTETA, Antonio, "Historia de Aragón". Los pueblos y los despoblados I (Ed. Anubar. Zaragoza, 1984)
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Contorna de Somontano de Barbastro Archiváu 2022-03-08 en Wayback Machine