Clematis campestris

De Wikipedia
Clematis campestris
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Fanerógama Magnoliophyta
Clas: Dicotiledónea Magnoliopsida
Orde: Ranunculales
Familia: Ranunculaceae
Subfamilia: Ranunculoideae
Tribu: Anemoneae
Xéneru: Clematis
Subxéneru: Clematis
Especie: C. campestris
A.St.-Hil.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Clematis campestris ye una liana de rexones templaes. El nome común flámula. Ye nativa de Suramérica: Brasil, Bolivia, Perú, Arxentina, Chile, Paraguái, Uruguái, y cultívase universalmente como ornamental en xardinos. Produz bonu arume de les sos flores blanques; de primeres güelen a almendres.

Se enmata y nos branos cargar de flores. Güel perbién pero ye venenosa. Fora de los xardinos, ye una maleza.

Detalle de la flor
Detalle

Descripción[editar | editar la fonte]

Planta trepadora, liana, cuenta pa ello con bilortos, puede llegar a midir más de 5 m, perenne, maderiza, caducifolia, fueyes imparipinaes, 3-5 foliolos, asimétricos, enteros o desigualmente partíos, glabros o con pelos espardíos, principalmente nes nervaduras. Flores hermafrodites o unisexuales nuna mesma inflorescencia; 4 tépalos, pubescentes, numberosos estames. Frutu aqueno oblanceoláu, pubescente, y estilu llargu, plumosu y persistente. Floria en primavera y fructifica, australmente, d'avientu y hasta fin de branu.

Usu melecinal[editar | editar la fonte]

Toles partes verdes de la planta son irritantes, sabor quemante y acre, y úsense como rubefacientes y vexicantes. Les sos fueyes pa cataplasmes, como cáusticu y rubefaciente; expele los viérbenes de lastimaduras d'animales. El fervinchu usar p'apangar llepra, sarna y otres enfermedads cutanees.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Clematis campestris describióse por Augustin Saint-Hilaire y espublizóse en Flora Brasiliae Meridionalis (quarto ed.) 1: 4, nel añu 1824.[1]

Etimoloxía

Clematis: nome xenéricu que provién del griegu klɛmətis.[2] (klématis) "planta qu'engata".

campestris: epítetu llatín que significa "de los campos".[3]

Sinonimia
  • Clematis bangii Rusby
  • Clematis denticulata Vell.
  • Clematis dioica var. angustissima Kuntze
  • Clematis dioica subsp. campestris (A.St.-Hil.) Kuntze
  • Clematis dioica var. denticulata (Vell.) Kuntze
  • Clematis dioica var. hilarii (Spreng.) Kuntze
  • Clematis dioica var. mendocina (Phil.) Kuntze
  • Clematis hilarii Spreng.
  • Clematis hilarii var. guaranitida (A.St.-Hil.) A.St.-Hil. & Tul.
  • Clematis hilarii var. montevidensis (Spreng.) Speg.
  • Clematis hilarii var. triloba (A. St.-Hil.) Speg.
  • Clematis maldonadensis Larrañaga
  • Clematis mendocina Phil.
  • Clematis montevidensis Spreng.
  • Clematis montevidensis var. denticulata (Vell.) Bacigalupo
  • Clematis triloba A.St.-Hil. [Illegitimate]
  • Clematis triloba var. guaranitica A.St.-Hil.
  • Clematis uruguayensis Arechav.
  • Clematis virginiana var. campestris (A.St.-Hil.) Macloskie[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  • USDA, ARS, National Genetic Resources Program.

Germplasm Resources Information Network - (GRIN) National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?66 (20 nov. 2007)

Fonte[editar | editar la fonte]

  1. Zuloaga, F. O. & O. Morrone, eds. 1996. Catálogu de les plantes vasculares de la República Arxentina. I. Pteridophyta, Gymnospermae y Angiospermae (Monocotyledonae), II. Dicotyledonae. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 60, 74. 1999
  2. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  3. Macbride, J. F. 1937. Ranunculaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 639–661.
  4. Molero, J. 1985. Ranunculaceae. [3:] 1–25. In G. F. Bocquet & M. R. Crosby (eds.) Fl. Paraguái. Conservatoire et Jardin botaniques de la Ville de Genève; Missouri Botanical Garden, Geneva; St. Louis.
  5. Moreno, N. P. 1993. Taxon. Rev. ~Clematis~ 1–246. Unpublished Ph.D. thesis, Rice Univ., TX, Houston.
  6. Nee, M. 2004. Magnoliidae, Hamamelidae y Caryophyllidae. 2: 1–209. In M. Nee Fl. Reg. Parque Nac. Amboró Bolivia. Editorial FAN, Santa Cruz.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]