Claudia Castrosín Verdú

De Wikipedia
Claudia Castrosín Verdú
Vida
Nacimientu La Platasieglu de XX
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Oficiu activista LGBT
Miembru de Federación Argentina de Lesbianas, Gays, Bisexuales y Trans (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Claudia Roxana Castrosín Verdú, tamién conocida como Claudia Castro, ye una activista LGBT arxentina. Preside La Fulana, una organización de sofitu a lesbianes y muyeres bisexuales y ye amás la vicepresidenta de la Federación Arxentina de Lesbianes, Gais, Bisexuales y Trans (FALGBT), dende onde collaboró na sanción de les lleis de Matrimoniu Igualitariu, Identidá de Xéneru y Fertilización Humana Asistida.[1] Nel 2007 presentó xunto a María Rachid, nesi entós la so pareya, el primer amparu xudicial por que se declarara la inconstitucionalidá de dos artículos del códigu civil que torgaben el matrimoniu ente persones del mesmu sexu.[2] Posterior a l'aprobación de la Llei de Matrimoniu Igualitariu en 2010 casóse con Flavia Massenzio y adoptó una fía Estefanía.[3][4]

Castrosín usó mientres doce años'l nome de Claudia Castro pa «protexer» a los sos padres hasta que nel 2010 decidió presentase colos sos dos apellíos.[5] Nel 2013, la Llexislatura de la Ciudá de Buenos Aires nomar «Personalidá destacada nel ámbitu de los Derechos Humanos», tres un proyeutu de Rachid.[1]

Activismu[editar | editar la fonte]

Tres la so llegada a Buenos Aires, Castrosín Verdú xunir a La Fulana, una asociación de sofitu a lesbianes y muyeres bisexuales. Ende conoció a María Rachid, con quien empezó a allegar a los medios y contraxo unión civil el 21 d'agostu de 2003,[4][6] siendo les primeres muyeres en Llatinoamérica en faelo.[7] Un añu antes, dambes fundaren el periódicu LGBT, Queer, que sería rellanzáu nel 2009 como'l periódicu de la Federación LGBT.[8] A partir de 2007 empezó a militar a favor de la Llei de Matrimoniu Igualitariu. En febreru, Rachid y Castro allegaron al rexistru civil pa sacar vez pa casase, acompañaes por María José Lubertino (entós presidenta del INADI), dellos diputaos, abogaos y un escribán. Al ser refugáu'l so pidíu, presentaron el primer amparu xudicial n'Arxentina y América Llatina por que se declarara la inconstitucionalidá de dos artículos del códigu civil que torgaben el matrimoniu ente persones del mesmu sexu. El casu llegó a la Corte Suprema de Xusticia de la Nación y foi presentáu tamién ante la Corte Interamericana de Derechos Humanos. Al respeutu del Matrimoniu Igualitariu, l'activista dixo «El matrimoniu nun va faer más importante'l nuesu amor, nin va faer qu'esista o que nun esista. Lo que va faer el matrimoniu ye reconocer derechos» y que pa ella significaba «dignidá».[4][9][6] En 2010 participó nel empiezu del alderique pola Llei de Matrimoniu Igualitariu nel Senáu de la Nación y dixo «Somos iguales qu'ustedes, pero nun tenemos los mesmos derechos [...] Somos y esistimos, cansamos de tar a la izquierda del cero».[10][11]

Anguaño ye presidenta de La Fulana, vicepresidenta de la Federación Arxentina de Lesbianes, Gais, Bisexuales y Trans (FALGBT) ya integrante del Conseyu Nacional de les Muyeres y de la Mesa Nacional pola igualdá qu'integra'l Frente Nacional pola Igualdá xunto col Movimientu Evita.[12][13] Collaboró nel impulsu de les lleis de Fertilización Humana Asistida, la Llei d'Identidá de Xéneru, la introducción de los díes de «la visibilidá lésbica» y «derechos de les persones trans» y la creación del Parllamentu de les Muyeres, del cuál ye autoridá suplente.[14][15][16] En 2012 participó na primer Selmana del Arguyu de Lesbianes, Gais, Bisexuales y Trans de la Provincia de Misiones y dixo «Gustaríame dir pola vida non yá cola bandera de lesbiana». Al respeutu de la Llei d'Identidá de Xéneru espresó que «Ye la meyor del mundu, la más revolucionaria de los postreros 200 años».[17][18] Tocantes a la Llei de Fertilización Humana Asistida, participó nos alderiques de comisión y espresó «Pa nós y nós l'accesu a les téuniques de reproducción humana asistida constitúi un aspeutu del conteníu del derechu humanu a la salú».[19]

En 2011, por un proyeutu de Rachid, foi nomada «Personalidá destacada nel ámbitu de los Derechos Humanos» pola Llexislatura de la Ciudá de Buenos Aires. Esteban Paulón, presidente de FALGBT, mentar como «una referente indiscutible no que fai a la llucha pola visibilidá y contra la violencia de lesbianes y muyeres bisexuales».[1]

Biografía personal[editar | editar la fonte]

Criada en La Plata, arreyar col trabayu social dende bien nuevu.[1] Tando comprometida col so noviu, conoció a una muyer abiertamente lesbiana, de la cual fíxose amiga. L'activista comentó que nesi momentu impácto-y que daquién pudiera ser lesbiana» y que les lesbianes dáben-y ascu». Finalmente namoróse de la so amiga y fueron pareya por dos años. La so sexualidá nun foi aceptada pola so familia de primeres y por dolce años presentar col nome de «Claudia Castro» pa «nun avergoñar» y «protexer» a los sos padres.[4][5][11] A los ventitrés años camudar a Buenos Aires pa «vivir la so sexualidá llibremente», no que mentó como un exiliu lésbicu».[5][4]

Depués de tar en pareya con María Rachid y tres la sanción de la Llei de Matrimoniu Igualitariu, casóse con Flavia Massenzio, tamién activista lesbiana, con quien tien una fía llamada Estefanía. La pareya anguaño atópase en tratamientu de reproducción asistida.[4][3][18]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «La Llexislatura Porteña declara a Claudia Castrosín Verdú como personalidá destacada nel ámbitu de los Derechos Humanos». La Fulana. Consultáu'l 11 de xunetu de 2013.
  2. «Los personaxes de la puya». Clarín (11 de xunu de 2011). Consultáu'l 11 de xunetu de 2013.
  3. 3,0 3,1 Perez Zabala, Victoria (17 de xunetu de 2011). «hestoria-de-un amor Ye la hestoria d'un amor». La Nación Revista. Consultáu'l 11 de xunetu de 2013.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «exiliu-lesbico/ “Antes esistía un exiliu lésbicu”». Nos Dixital (17 de setiembre de 2012). Consultáu'l 11 de xunetu de 2013.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Por qué'l sí». Páxina 12 (2 de xunu de 2010). Consultáu'l 11 de xunetu de 2013.
  6. 6,0 6,1 Osojnik, Andrés. «“Que'l Estáu reconoza'l nuesu amor”». Páxina 12. Consultáu'l 13 de xunetu de 2013.
  7. «Formalizar en Buenos Aires la primer unión civil ente muyeres de Llatinoamérica». Clarín. Consultáu'l 16 de xunetu de 2013.
  8. Bimbi, Bruno (6 de setiembre de 2009). «Salió Queer, el periódicu de la Federación LGBT». Crítica Dixital. Consultáu'l 13 de xunetu de 2013.
  9. Oprandi, Gabriela (15 de febreru de 2007). «Son lesbianes y quieren casase». La Nación. Consultáu'l 13 de xunetu de 2013.
  10. Vallejo, Soledad (2 de xunu de 2010). . Páxina 12. Consultáu'l 13 de xunetu de 2013.
  11. 11,0 11,1 Ybarra, Gustavo (2 de xunu de 2010). «matrimoniu-gai-en-el senáu Empezó l'alderique pol matrimoniu gai nel Senáu». La Nación. Consultáu'l 13 de xunetu de 2013.
  12. «meyores-en-materia-de Diversidá Sexual-en-Argentina.html Charra alderique sobre les meyores en materia de diversidá sexual n'Arxentina». Diariu Dixital Bariloche. Consultáu'l 14 de xunetu de 2013.
  13. «Llanzamientu del Frente Nacional pola Igualdá del Movimientu Evita». María Rachid. Consultáu'l 14 de xunetu de 2013.
  14. «Buenos Aires va tener los sos díes conmemorativos de “la visibilidá lésbica” y polos derechos de les persones trans”». Falgbt (13 de xunu de 2013). Consultáu'l 14 de xunetu de 2013.
  15. «Van Constituyir el Parllamentu de les Muyeres». Parllamentariu (7 de marzu de 2012). Consultáu'l 14 de xunetu de 2013.
  16. «Nueves autoridaes pal Parllamentu de Muyeres 2013». Parllamentariu (27 de mayu de 2013). Consultáu'l 13 de xunetu de 2013.
  17. «Gustaríame dir pola vida non yá cola bandera de lesbiana». Primer Edición (30 de xunu de 2012). Consultáu'l 13 de xunetu de 2013.
  18. 18,0 18,1 Jiménez España, Paula (30 de xunu de 2012). «La llei divina». Páxina 12. Consultáu'l 13 de xunetu de 2013.
  19. «La FALGBT celebra l'aprobación de la llei de Fertilización Asistida ensin discriminación na Cámara de Diputaos». FALGBT (5 de xunu de 2013). Archiváu dende l'orixinal, el 11 de xunu de 2013. Consultáu'l 13 de xunetu de 2013.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]