Claudia Apablaza

De Wikipedia
Claudia Apablaza
Vida
Nacimientu Rancagua20 d'ochobre de 1978 (45 años)
Nacionalidá Bandera de Chile Chile
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu escritora
Cambiar los datos en Wikidata

Claudia Apablaza (20 d'ochobre de 1978Rancagua)[1] ye una escritora chilena, ganadora del Premiu ALBA de Novela 2012 pol so llibru Goo y l'amor. Ye coordinadora de la editorial Los llibros de La Muyer Rota.

Biografía[editar | editar la fonte]

Estudió Psicoloxía y realizó una maestría en Teoría Lliteraria na Universidá de Chile; darréu fixo un posgráu en Lliteratura Comparada na Universidá Autónoma de Barcelona gracies a una beca dada en 2006 pol Conseyu Nacional de la Cultura y les Artes.

Foi encargada de prensa y rellaciones públiques en LOM Ediciones (2005-2006) y collaboró en numberoses revistes como fiel, Homines Espiral, La Siega Lanzallamas, Letralia, Lletres.s5.com, Lliteratures.com, Los Noveles, Plaxu y Sobrelibros, ente otres..

Apablaza debutó na lliteratura con cuentos y na primer metá de los años 2000 ganó dos concursos, ente ellos el de la revista Paula. El primer llibru que publicó foi precisamente una escoyeta de los sos rellatos, en 2006, sol títulu de Autoformato. A partir d'entós siguió sacando cuentarios, amás d'escribir delles noveles, ente elles Goo y l'amor, la qu'en 2012 ganó'l Premiu ALBA. Los sos rellatos fueron incluyíos en delles antoloxíes.

En xunetu de 2010 participó de la I Xira de Novelistes Llatinoamericanos por diversu rexones de Perú entamada por Ediciones Altazor de Willy del Pozo Alarcón.[2]

Vivió na ciudá española de Barcelona, y foi responsable de la coleición de vanguardies llatinoamericanes Fumu escontra'l sur d'Ediciones Barataria. Desempeñóse tamién como profesora del Llaboratoriu d'Escritura de Barcelona y cooeditora con Iván Humanes de la revista Dadu Rotu.[3]

Obres[editar | editar la fonte]

  • Autoformato, cuentos, LOM Ediciones, Santiago, 2006, Contién 17 testos:
    • «Los diez víctimes de Nasón», «Ella ama al so editor», «El mio nome nel Google», «Nun soi Altazor», «La carne ye murnia», «Dos poetes desconocíos executen una aición importante», «Respuestes pa una entrevista d'una revista top», «Probe neñu poeta», «Sor Juana y Pierre Bourdieu», «Últimos reflexos de Ruth», «Yo nunca salí», «Él díxo-y: Puta asesina», «Yo tamién soi l'home imaxinariu», «Ellos baillen al ritmu de la llavadora», «Oración pola rucia», «Prometeo tuvo la culpa» y «Johannes Gutenberg llora colos sos amigos»
  • Diariu de les especies, novela, Lanzallamas, Chile 2008 (Jus ediciones, DF, Méxicu, 2008; Barataria, España, 2010)
  • Fía illegal. De Bolaño a Nicanor, Santa Muerte Cartonera, Méxicu, 2009
  • EME / A. La murnia de la nun historia, novela, Editorial Cuartu Propiu, 2010
  • La máquina de Kiribati según Go, O y Gle, cola artista visual Francisca Yáñez, Los Llibros del Snark, 2011 (editorial artesanal, namái 50 exemplares numberaos)
  • Siempres te creyisti la Virginia Woolf, cuentos, La Calabaza del Diañu, Santiago, 2011. Contién 11 testos:
    • «Tenida», «Envalorada señora:», «Soi», «El meyor», «Siempres te creyisti la Virginia Woolf», «Yo pasio», «Paez que'l mio axente lliterariu ódiame», «Yo nun tengo editor», «Conseyos pa una moza cuentera», «Happy Birthday to me» y «Creo que te inventé na mio mente»
  • Goo y l'amor, novela, L'Habana, Editorial Arte y Lliteratura, 2012; La Calabaza del Diañu, Santiago, 2014
  • Toos piensen que soi un faquir, cuentos, Edicola, 2013. Contién 10 testos:
    • «Creo que'l mio padre piensa que soi un faquir», «Gym, artes marciales, happy dance, runfa, pilates, correr, caminar, xubir montes, etc.», «Pá, él yera un malditu veganu y ecolóxicu pero yo querer», «Si llévesme a Guadalaxara dexo los lácteos», «Tu tamién fai ashtanga?», «Solo nel fin del mundu voi comer papes tostaes», «El cuentu de la Isi», «Movistar: de cómo a la fin cuasi terminé zen», «Nun quiero tener guata», «Tentativa d'escribir el corpus teóricu-emocional d'otros testos» y «Diez formes de terminar con tou esto y ser feliz»
  • Diariu de quedar embarazada, novela, Ediciones B, Santiago, 2017

Premios[editar | editar la fonte]

  • Primer llugar Concursu de Cuentos Filando 2004, cuentos de muyer, Asturies, España *

Primer llugar nel concursu de cuentos de la revista Paula 2005

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Elena Méndez. La osadía como sinónimu d'autenticidá: Claudia Apablaza, Homines, 17.03.2008; accesu 25.03.2012
  2. Casa de la lliteratura peruana (27 de xunetu de 2010). «Novelistes llatinoamericanos visítennos». Consultáu'l 12 d'ochobre de 2012.
  3. Dadu Rotu, nueva revista dixital Archiváu el 6 de mayu de 2014 na Wayback Machine., Ideal, 19.01.2008; accesu 25.03.2012
  4. Escritora chilena Claudia Apablaza gana premiu de novela del ALBA 2012, cable de l'AFP publicáu na páxina de Radiu Bíu-Bíu, 17.02.2012; accesu 25.03.2012

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]