Claude Mossé
| Claude Mossé | |
|---|---|
| Vida | |
| Nacimientu | XVIII Distritu de París[1], 24 d'avientu de 1924[1] |
| Nacionalidá |
|
| Muerte | Draveil[3], 14 d'avientu de 2022[1] (97 años) |
| Familia | |
| Hermanos/es | Eliane Mossé |
| Estudios | |
| Estudios |
Facultá d'Arte de París 1959) doctoráu : ciencies humanes Lycée Jules Ferry |
| Nivel d'estudios |
baccalauréat (en) DES (en) doctoráu (study of history (en) |
| Direutor de tesis | André Aymard |
| Direutora de tesis de |
Sylvie Vilatte Geneviève Hoffmann (en) |
| Llingües falaes | francés[4] |
| Oficiu | |
| Oficiu | historiadora de l’Antigüedá Clásica, profesora universitaria, helenista, historiadora |
| Emplegadores |
Universidá de París 8 Q125783648 Universidá de Rennes (1950 – 1956) Centru Nacional d'Investigación Científica (1956 – 1958) Universidá de Clermont-Ferrand (1959 – 1968) |
| Miembru de | École française d'Athènes |
Claude Mossé (24 d'avientu de 1924, XVIII Distritu de París – 14 d'avientu de 2022, Draveil) foi una historiadora francesa especializada na Antigua Grecia.
Biografía
[editar | editar la fonte]Claude Mossé yera la fía d'un comerciante de vinos de París. Yera hermana d'Elaine Mossé, investigadora en macroeconomía, y Arlette Mossé, nutricionista clínica.
Nel iviernu de 1941, mientres la Segunda Guerra Mundial y con 16 años d'edá, lleó per primer vegada un testu sobre la llibertá y la democracia de Demóstenes. De magar, dedicó la so vida a la historia de Grecia.[5]
La so dómina histórica favorita yera l'Antigua Atenes particularmente l'Atenes del sieglu IV e. C. Pertenecía a la mesma escuela de pensamientu históricu que Jean-Pierre Vernant y Pierre Vidal-Naquet.[6] Yera profesora emérita de la Universidá de Paris 8.[7] Les sos obres traduciéronse a munchos idiomes, incluyendo inglés, alemán, castellanu, italianu y griegu modernu.
En febreru de 1979, foi una de les 34 persones que roblaron de la declaración redactada por Léon Poliakov y Pierre Vidal-Naquet pa desmontar la retórica negacionista de Robert Faurisson.[8]
Obres selectes
[editar | editar la fonte]- El Fin de la démocratie athénienne. Aspects sociaux et politiques du déclin de citar grecque au ive siècle av. J.-C., París, 1962
- Le Travail en Grèce et à Rome, París, BUO, Que sais-je?, 1966
- Les Institutions grecques, París, Armand Colin, 1968
- La Tyrannie dans la Grèce antique, París, BUO, 1969
- La Colonisation dans l'Antiquité, París, Nathan, 1970
- Histoire d'une démocratie, Athènes, París, Le Seuil, 1971
- Histoire des doctrines politiques en Grèce, París, BUO, Que sais-je?, 1975
- La Femme dans la Grèce antique, París, Albin Michel, 1983
- La Grèce archaïque d'Homère à Eschyle, París, Le Seuil, 1984
- Le Procès de Socrate, Bruselass, Complexe, 1987
- L'Antiquité dans la Révolution française, París, Albin Michel, 1989
- Précis d'histoire grecque. Du début du deuxième millénaire à la bataille d'Actium, conAnnie Schnapp-Gourbeillon, Paris, Armand Colin, 1990
- Les Mythes Grecs, Photographs by Erich Lessing, Nathan, 1991
- Dictionnaire de la civilisation grecque, Bruxeles, Complexe, 1992
- Le Citoyen dans la Grèce antique, París, Nathan, 1993
- Démosthène ou les ambiguïtés de la politique, París, Armand Colin, 1994
- Politique et société en Grèce ancienne. Le «modèle» athénien, París, Aubier, 1995
- Meurtres sur l'Agora, Calmann-Lévy, 1995
- Alexandre. La destinée d'un mythe, París, Payot, 2001
- Périclès, l'inventeur de la démocratie, Payot, col. biografía, 2005
- Les Grecs inventent la politique, Complexe, 2005
- Sacrilèges et trahisons à Athènes, Larousse, 2009
- Au nom de la loi. Justice et politique à Athènes à l'âge classique, Payot, 2010
- Regards sur la démocratie athénienne, Perrin, 2013
Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 3 Afirmao en: Fichier des personnes décédées mirror. Fichier des personnes décédées ID (matchID): HyHMOJDTNAxH. Data de consulta: 19 xineru 2023.
- ↑ Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 11916983h. Data de consulta: 22 marzu 2022. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
- ↑ URL de la referencia: https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2022/12/13/l-helleniste-claude-mosse-est-morte_6154219_3382.html.
- ↑ Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 11916983h. Data de consulta: 13 payares 2024. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
- ↑ . L'Histoire. Consultáu'l 28 de xineru de 2018.
- ↑ Kühr, Angela. «Pauline Schmitt Pantel, François de Polignac, Athènes et le politique. Dans le sillage de Claude Mossé» (inglés). Bryn Mawr Classical Review. Consultáu'l 2 de xunetu de 2016.
- ↑ Martin, Thomas R. (23 de marzu de 2006). «Ancient Greatness». The Claremont Institute. Archiváu dende l'orixinal, el 2017-08-24. Consultáu'l 2 de xunetu de 2016.
- ↑ Igounet, Valérie (2000). Histoire du négationnisme en France (en francés). París: Le Seuil, páx. 237. ISBN 2-02-035492-6.