Claude Mossé

De Wikipedia
Claude Mossé
Vida
Nacimientu XVIII Distritu de París[1]24 d'avientu de 1924[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia [2]
Muerte Draveil[3]14 d'avientu de 2022[1] (97 años)
Familia
Hermanos/es Eliane Mossé
Estudios
Estudios Facultá d'Arte de París 1962) doctoráu : historical science (en) Traducir
Lycée Jules-Ferry (en) Traducir
Direutora de tesis de Sylvie Vilatte (en) Traducir
Geneviève Hoffmann (en) Traducir
Llingües falaes francés
Oficiu historiadora de l’Antigüedá Clásica, profesora universitaria, helenistahistoriadora
Emplegadores Centro Nacional para la Investigación Científica (es) Traducir
Universidá de París 8
Universidá de Clermont-Ferrand  (1959 –  1968)
Miembru de Escuela Francesa de Atenas (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Claude Mossé (24 d'avientu de 1924XVIII Distritu de París – 14 d'avientu de 2022Draveil) foi una historiadora francesa especializada na Antigua Grecia.

Biografía[editar | editar la fonte]

Claude Mossé yera la fía d'un comerciante de vinos de París. Yera hermana d'Elaine Mossé, investigadora en macroeconomía, y Arlette Mossé, nutricionista clínica.

Nel iviernu de 1941, mientres la Segunda Guerra Mundial y con 16 años d'edá, lleó per primer vegada un testu sobre la llibertá y la democracia de Demóstenes. De magar, dedicó la so vida a la historia de Grecia.[4]

La so dómina histórica favorita yera l'Antigua Atenes particularmente l'Atenes del sieglu IV e. C. Pertenecía a la mesma escuela de pensamientu históricu que Jean-Pierre Vernant y Pierre Vidal-Naquet.[5] Yera profesora emérita de la Universidá de Paris 8.[6] Les sos obres traduciéronse a munchos idiomes, incluyendo inglés, alemán, castellanu, italianu y griegu modernu.

En febreru de 1979, foi una de les 34 persones que roblaron de la declaración redactada por Léon Poliakov y Pierre Vidal-Naquet pa desmontar la retórica negacionista de Robert Faurisson.[7]

Obres selectes[editar | editar la fonte]

  • El Fin de la démocratie athénienne. Aspects sociaux et politiques du déclin de citar grecque au ive siècle av. J.-C., París, 1962
  • Le Travail en Grèce et à Rome, París, BUO, Que sais-je?, 1966
  • Les Institutions grecques, París, Armand Colin, 1968
  • La Tyrannie dans la Grèce antique, París, BUO, 1969
  • La Colonisation dans l'Antiquité, París, Nathan, 1970
  • Histoire d'une démocratie, Athènes, París, Le Seuil, 1971
  • Histoire des doctrines politiques en Grèce, París, BUO, Que sais-je?, 1975
  • La Femme dans la Grèce antique, París, Albin Michel, 1983
  • La Grèce archaïque d'Homère à Eschyle, París, Le Seuil, 1984
  • Le Procès de Socrate, Bruselass, Complexe, 1987
  • L'Antiquité dans la Révolution française, París, Albin Michel, 1989
  • Précis d'histoire grecque. Du début du deuxième millénaire à la bataille d'Actium, conAnnie Schnapp-Gourbeillon, Paris, Armand Colin, 1990
  • Les Mythes Grecs, Photographs by Erich Lessing, Nathan, 1991
  • Dictionnaire de la civilisation grecque, Bruxeles, Complexe, 1992
  • Le Citoyen dans la Grèce antique, París, Nathan, 1993
  • Démosthène ou les ambiguïtés de la politique, París, Armand Colin, 1994
  • Politique et société en Grèce ancienne. Le «modèle» athénien, París, Aubier, 1995
  • Meurtres sur l'Agora, Calmann-Lévy, 1995
  • Alexandre. La destinée d'un mythe, París, Payot, 2001
  • Périclès, l'inventeur de la démocratie, Payot, col. biografía, 2005
  • Les Grecs inventent la politique, Complexe, 2005
  • Sacrilèges et trahisons à Athènes, Larousse, 2009
  • Au nom de la loi. Justice et politique à Athènes à l'âge classique, Payot, 2010
  • Regards sur la démocratie athénienne, Perrin, 2013

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «Expediente de personas fallecidas». Consultáu'l 19 xineru 2023.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 11916983h. Data de consulta: 22 marzu 2022. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
  3. URL de la referencia: https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2022/12/13/l-helleniste-claude-mosse-est-morte_6154219_3382.html.
  4. . Consultáu'l 28 de xineru de 2018.
  5. Kühr, Angela. «Pauline Schmitt Pantel, François de Polignac, Athènes et le politique. Dans le sillage de Claude Mossé» (inglés). Bryn Mawr Classical Review. Consultáu'l 2 de xunetu de 2016.
  6. Martin, Thomas R. (23 de marzu de 2006). «Ancient Greatness». The Claremont Institute. Consultáu'l 2 de xunetu de 2016.
  7. Igounet, Valérie (2000). Histoire du négationnisme en France (en francés). París: Le Seuil, páx. 237. ISBN 2-02-035492-6.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]