Clara Pía Movia

De Wikipedia
Clara Pía Movia
Vida
Nacimientu 1946 (77/78 años)
Nacionalidá arxentina
Oficiu agrónoma
Emplegadores Universidá de Buenos Aires
Cambiar los datos en Wikidata

Clara Pía Movia (1946) ye una edafóloga y inxeniera agrónoma arxentina.

Recibir na Facultá d'Agronomía de la UBA, en 1970, y desenvuelve actividaes académiques na Cátedra de manexu y caltenimientu de suelos, en Cartografía y Teledetección Aplicada a los Recursos naturales, col so colega Stella Maris Navone (de la cual foi conseyera principal de la so tesis de doctoráu[1]); y na Evaluación de la Degradación de les Tierres al traviés d'imáxenes Satelitarias.[2]

Obres[editar | editar la fonte]

  • alberto Soriano, clara pía Movia. 1986. Erosion and Desertification In Patagonia. Univ of Buenos Aires, Arxentina, Interciencia 1 (1, 2) : 77 -87

Llibros[editar | editar la fonte]

  • clara pía Movia, natalia Marlenko, alejandro esteban Maggi, stella maris Navone, mirta a. Rayéi, maría virginia López. 2011. Sensores Remotos Aplicaos al Estudiu de los Recursos Naturales. Coordinación: Stella Maris Navone. Editor FAUBA. 223 pp.
  • eduardo abel Rienzi , alejandro esteban Maggi, stella maris Navone, clara pía Movia. 1999. Factores que regulen la erosión hídrica na cuenca del ríu Santa María, provincia de Catamarca, Arxentina. Terra Llatinoamericana (Méxicu) 1 ( 17): 45-50. Editor Sociedad Mexicana de la Ciencia del Suelu[3]

Capítulos de llibros[editar | editar la fonte]

Honores[editar | editar la fonte]

Académica de númberu de
  • dende 1997 y continua, de l'Academia Nacional de Xeografía d'Arxentina[4]
  • Premiu “Desarrollu Académicu 2011” de la 9ᵘ Edición de los Premios Testimonios[4]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]