Saltar al conteníu

Ciudaes xaponeses designaes por decretu gubernamental

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia

Plantía:Mapa de les ciudaes de Xapón Una ciudá designada por decretu gubernamental (政令指定都市 seirei shitei toshi?), tamién conocida como ciudá designada (指定都市 shitei toshi?) o ciudá de decretu gubernamental (政令市 seirei shi?), ye una ciudá que tien una población de más de 500.000 habitantes y foi designada como tal por una orde del Gabinete de Xapón sol artículu 252, seición 19 de la Llei d'Autonomía Llocal.

Descripción

[editar | editar la fonte]

A les ciudaes designaes se -yos delega munches de les funciones que de normal realicen los gobiernos prefeuturales n'árees como educación pública, bientar social, sanidá, llicencies de negocios y planificación urbana. Al gobiernu de la ciudá xeneralmente se -y delegan les funciones alministratives menores en cada área, ente que'l gobiernu prefeutural retién l'autoridá sobre decisiones importantes. Por casu, farmacies minoristes y clíniques pequeñes pueden autorizase polos gobiernos de les ciudaes designaes, pero les grandes farmacies y los hospitales tienen d'autorizase pol gobiernu de la prefeutura.

Les ciudaes designaes estremar en barrios ( ku?), cada unu de los cualos tien una oficina de barriu que realiza funciones alministratives pal gobiernu de la ciudá, como'l koseki (rexistru familiar), el juminhyo (rexistru de cases) y la recoyida d'impuestos. En delles ciudaes les oficines de barriu son responsables d'otorgar permisos pa los negocios, pa construcción y otres actividaes alministratives. La estructura y autoridá de los barrios ta determinada por ordenances municipales.

Los 23 Barrios Especiales de Tokiu nun son parte d'esti sistema, yá que Tokiu ye una prefeutura y los sos barrios son ciudaes independientes. Anque los dos barrios más grandes de Tokiu, Setagaya y Nerima, tán lo suficientemente poblaos pa convertise en ciudaes designaes, nun son consideraes ciudaes pola Llei d'Autonomía Llocal y polo tanto nun pueden ser designaes.

Nenguna ciudá que fuera designada por decretu gubernamental perdió'l so estáu como tal.

Llista de ciudaes designaes

[editar | editar la fonte]

La siguiente llista de ciudaes designaes ta ordenada pola fecha de la so designación, que xeneralmente empieza a ser efectiva'l 1 d'abril pa coincidir col añu fiscal xaponés. Sicasí, la primer designación de ciudaes fíxose efectiva'l 1 de setiembre de 1956.

Bandera Nome Xaponés Población (2010) Fecha de designación Rexón Prefeutura nᵘ de wards Divisiones
Kōbe神戸1 544 8731 de setiembre de 1956Rexón de KansaiPrefeutura de Hyōgo9Llista (nel artículu n'inglés)
Kyoto京都1 474 4731 de setiembre de 1956Rexón de KansaiPrefeutura de Kyoto11Llista (nel artículu n'inglés)
Nagoya名古屋2 263 9071 de setiembre de 1956Rexón de ChūbuPrefeutura d'Aichi16Llista (nel artículu n'inglés)
Osaka大阪2 666 3711 de setiembre de 1956Rexón de KansaiPrefeutura d'Osaka24Llista (nel artículu n'inglés)
Yokohama横浜3 689 6031 de setiembre de 1956Rexón de KantōPrefeutura de Kanagawa18Llista (nel artículu n'inglés)
Kitakyushu北九州977 2881 d'abril de 1963KyushuPrefeutura de Fukuoka7Llista (nel artículu n'inglés)
Fukuoka福岡1 463 8261 d'abril de 1972KyushuPrefeutura de Fukuoka7Llista (nel artículu n'inglés)
Kawasaki川崎1 425 6781 d'abril de 1972Rexón de KantōPrefeutura de Kanagawa7Llista (nel artículu n'inglés)
Sapporo札幌1 914 4341 d'abril de 1972HokkaidoHokkaido10Llista (nel artículu n'inglés)
Hiroshima広島1 174 2091 d'abril de 1980Rexón de ChūgokuPrefeutura d'Hiroshima8Llista (nel artículu n'inglés)
Sendai仙台1 045 9031 d'abril de 1989Rexón de TōhokuPrefeutura de Miyagi5Llista (nel artículu n'inglés)
Chiba千葉962 1301 d'abril de 1992Rexón de KantōPrefeutura de Chiba6Llista (nel artículu n'inglés)
Saitamaさいたま1 222 9101 d'abril de 2003Rexón de KantōPrefeutura de Saitama10Llista (nel artículu n'inglés)
Shizuoka静岡716 3281 d'abril de 2005Rexón de ChūbuPrefeutura de Shizuoka3Llista (nel artículu n'inglés)
Sakai842 1341 d'abril de 2006Rexón de KansaiPrefeutura d'Osaka7Llista (nel artículu n'inglés)
Niigata新潟812 1921 d'abril de 2007Rexón de ChūbuPrefeutura de Niigata8Llista (nel artículu n'inglés)
Hamamatsu浜松800 9121 d'abril de 2007Rexón de ChūbuPrefeutura de Shizuoka7Llista (nel artículu n'inglés)
Okayama[1]岡山709 6221 d'abril de 2009Rexón de ChūgokuPrefeutura d'Okayama4Llista (nel artículu n'inglés)
Sagamihara相模原717 5611 d'abril de 2010Rexón de KantōPrefeutura de Kanagawa3Llista (nel artículu n'inglés)
Kumamoto[2]熊本731 2861 d'abril de 2012KyushuPrefeutura de Kumamoto5Llista (nel artículu n'inglés)

La primer forma del sistema de ciudá designada foi decretada sol primer sistema de gobiernu llocal de Xapón en 1978 cola apaición de los "barrios". So esti sistema, los barrios esisten en cada ciudá: munches ciudaes tienen unu namái, pero les ciudaes más grandes d'esi entós (Tokiu, Osaka y Kioto) taben estremaes en 15, 4 y 2 barrios, respeutivamente. El sistema municipal, decretáu en 1889, reemplazó a les asamblees de barriu con asamblees de ciudá, pero caltuvo les asamblees de barriu en Tokiu, Osaka y Kioto; nestes ciudaes, la ciudá nun tenía una asamblea propia y yera gobernada pola asamblea prefeutural. En 1898 dexóse-yos a estes trés ciudaes formar asamblees de ciudá. Esti sistema de barrios foi adoptáu por otres trés ciudaes, Nagoya (1908), Yokohama (1927) y Kōbe (1931), antes de la Segunda Guerra Mundial. So un estatutu de 1911, a los barrios concedióse-yos personalidá corporativa y fueron trataos como entidaes llocales.

Dempués de la guerra, la Llei d'Autonomía Llocal convirtió en ciudaes especiales (特別市 tokubetsu shi?) a les cinco ciudaes subdividíes (escluyendo a Tokiu que se convirtió en prefeutura en 1943). Esti sistema foi reemplazáu pol sistema de ciudá designada cuando la Llei d'Autonomía Llocal foi enmendada en 1956.

Mientres la posterior dómina de prosperidá económica de Xapón, el gobiernu impunxo'l requisitu de que les ciudaes teníen d'algamar una población d'un millón de persones nel futuru cercanu. Esti requisitu abolir en 2005 pa dexar munches ciudaes xeográficamente grandes formaes por unión sol gobiernu de Junichiro Koizumi.

Referencies

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]