Cisticola juncidis

De Wikipedia
18-11-2011 00:00
Cisticola juncidis
saltón
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Cisticolidae
Xéneru: Cisticola
Especie: C. juncidis
(Rafinesque, 1810)
Distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu. El saltón[1] (Cisticola juncidis) ye una especie d'ave de la familia Cisticolidae, d'amplia distribución y típica de zones húmedes y carrizales.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Ye una ave pequeña, d'unos 10 cm de llargu,[2] y que pesa 8 a 12 gramos.[3] Tien la zona dorsal pardu acoloratáu, con franxes más escures, les ales y la cola pardes, anque esta postrera tien les puntes de les plumes blanques, y la so zona ventral ye blanca amarellenada.[2]

Comportamientu[editar | editar la fonte]

La especie aliméntase d'insectos adultos y les sos canesbes, qu'atrapa a nivel del suelu.[3]

El machu ye monógamu en serie, apariándose con una a once femes nun añu, anque n'ocasiones apáriase con más d'una fema al empar.[3] Los machos constrúin un nial "d'esposición" a nivel de suelu o cerca d'esti, que va usase pa impresionar a la fema, a la qu'atrai per aciu de cantares. La femes constrúin los niales reales, utilizando frebes vexetales que son texíes nuna bolsa con forma de pera. Ende ponen de dos a seis güevos, que guárense de 11 a 15 díes. Les críes independícense y dexen el nial a los diez o venti díes d'edá.[3]

Distribución[editar | editar la fonte]

Tien un territoriu de más de 10.000.000 km², que cubre más de cien países.[4] Reproduzse nes zones ecuatorial, tropical y subtropical d'África, Asia y Australia, na Europa mediterranea, Oriente Mediu y el sur de la rexón eurosiberiana.[5] Ye principalmente sedentariu.[6]

Vive en zones abiertes, tanto húmedes como seques, con vexetación herbal trupa, como xuncales y campos de cultivu. Evita los montes y les zones cascayoses. Ta ausente de zones con isoterma menor a 3,5 °C pel hibiernu.[5]

Nun se cree que la especie tea amenazada, y hai nicios que la so población puede tar aumentando.[4]

Intereses[editar | editar la fonte]

L'ave tien munchos otros nomes vernáculos dientro de la península ibérica, que tienden a faer risión el so amenorgáu tamañu. Munchos ironicen cola so pequeñez, por casu, na zona de Doñana denómenlu Cienlibras ('cien llibres', unos 46 kilogramos), en Valencia Esclafamuntanyes (daqué según Revientamontañas), en Huelva Bueyesito o Tumbabarcos. Hai nomes qu'esaxeren la so condición, como en Badayoz, onde se-y denoma Páxaru mosca.[7]

Galería[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. 2,0 2,1 Javier Blasco-Zumeta. «Buitrón». Atles d'Identificación de les Aves d'Aragón. Llaboratoriu Virtual Ibercaja. Consultáu'l 26 d'abril de 2009.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Old World Warblers: Sylviidae - Zitting Cisticola (cisticola Juncidis): Species Accounts. Consultáu'l 26 de marzu de 2009.
  4. 4,0 4,1 BirdLife International (2008). Cisticola juncidis. En: UICN 2008. Llista Roxa d'Especies Amenazaes UICN. Consultáu'l 26 d'abril de 2009.
  5. 5,0 5,1 Javier Cano Sánchez. «Cisticola juncidis (buitrón)». Atles de les aves reproductores d'España. Ministeriu de Mediu Ambiente y Mediu Rural y Marín. Consultáu'l 26 d'abril de 2009.
  6. Enciclopedia Balear d'Ornitoloxía. «Buitrón (Cisticola juncidis)». Consultáu'l 26 d'abril de 2009.
  7. Revista del Folclor. Los curiosos vernáculos del pequeño buitrón (Cisticola juncidis) na península ibérica.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]