Cisticola juncidis
Cisticola juncidis saltón | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Estáu de caltenimientu | ||
|
Esmolición menor (IUCN) | ||
| Clasificación científica | ||
| Reinu: | Animalia | |
| Filu: | Chordata | |
| Clas: | Aves | |
| Orde: | Passeriformes | |
| Familia: | Cisticolidae | |
| Xéneru: | Cisticola | |
| Especie: |
C. juncidis (Rafinesque, 1810) | |
| Distribución | ||
|
| ||
| Consultes | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.
El saltón[1] (Cisticola juncidis) ye una especie d'ave de la familia Cisticolidae, d'amplia distribución y típica de zones húmedes y carrizales.
Carauterístiques
[editar | editar la fonte]Ye una ave pequeña, d'unos 10 cm de llargu,[2] y que pesa 8 a 12 gramos.[3] Tien la zona dorsal pardu acoloratáu, con franxes más escures, les ales y la cola pardes, anque esta postrera tien les puntes de les plumes blanques, y la so zona ventral ye blanca amarellenada.[2]
Comportamientu
[editar | editar la fonte]La especie aliméntase d'insectos adultos y les sos canesbes, qu'atrapa a nivel del suelu.[3]
El machu ye monógamu en serie, apariándose con una a once femes nun añu, anque n'ocasiones apáriase con más d'una fema al empar.[3] Los machos constrúin un nial "d'esposición" a nivel de suelu o cerca d'esti, que va usase pa impresionar a la fema, a la qu'atrai per aciu de cantares. La femes constrúin los niales reales, utilizando frebes vexetales que son texíes nuna bolsa con forma de pera. Ende ponen de dos a seis güevos, que guárense de 11 a 15 díes. Les críes independícense y dexen el nial a los diez o venti díes d'edá.[3]
Distribución
[editar | editar la fonte]Tien un territoriu de más de 10.000.000 km², que cubre más de cien países.[4] Reproduzse nes zones ecuatorial, tropical y subtropical d'África, Asia y Australia, na Europa mediterranea, Oriente Mediu y el sur de la rexón eurosiberiana.[5] Ye principalmente sedentariu.[6]
Vive en zones abiertes, tanto húmedes como seques, con vexetación yerbácea trupa, como xuncales y campos de cultivu. Evita los montes y les zones cascayoses. Ta ausente de zones con isoterma menor a 3,5 °C pel hibiernu.[5]
Nun se cree que la especie tea amenazada, y hai nicios que la so población puede tar aumentando.[4]
Nome común
[editar | editar la fonte]Esta especie ye conocida nel dominiu llingüísticu asturlleonés col nome común saltón[1].
Galería
[editar | editar la fonte]- Güevu MHNT
Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 Academia de la Llingua Asturiana (15 avientu 2000). «Diccionariu de la Llingua Asturiana» (asturianu). Consultáu'l 7 xunetu 2025.
- 1 2 Javier Blasco-Zumeta. «Buitrón». Atles d'Identificación de les Aves d'Aragón. Llaboratoriu Virtual Ibercaja. Consultáu'l 26 d'abril de 2009.
- 1 2 3 4 Old World Warblers: Sylviidae - Zitting Cisticola (cisticola Juncidis): Species Accounts. Consultáu'l 26 de marzu de 2009.
- 1 2 BirdLife International (2008). Cisticola juncidis. En: UICN 2008. Llista Roxa d'Especies Amenazaes UICN. Consultáu'l 26 d'abril de 2009.
- 1 2 Javier Cano Sánchez. «Cisticola juncidis (buitrón)». Atles de les aves reproductores d'España. Ministeriu de Mediu Ambiente y Mediu Rural y Marín. Consultáu'l 26 d'abril de 2009.
- ↑ Enciclopedia Balear d'Ornitoloxía. «Buitrón (Cisticola juncidis)». Consultáu'l 26 d'abril de 2009.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Cisticola juncidis.
| Wikispecies tien un artículu sobre Cisticola juncidis. |
- "Mangoverde World Bird Guide" Archiváu 2016-03-06 en Wayback Machine (fotografíes y cantares)