Christina Oiticica

De Wikipedia
Christina Oiticica
Vida
Nacimientu Rio de Janeiro23 de payares de 1951[1] (72 años)
Nacionalidá Bandera de Brasil Brasil
Familia
Casada con Paulo Coelho (1980 – )
Estudios
Llingües falaes portugués[2]
Oficiu pintora
Movimientu Arte concreto
Xéneru artísticu Land Art
christinaoiticica.com
Cambiar los datos en Wikidata

Christina Oiticica (23 de payares de 1951Rio de Janeiro) ye una artista plástica y pintora brasilana. Ye tamién la esposa del escritor Paulo Coelho.

Téunica[editar | editar la fonte]

Oiticica ye conocida pol usu d'una téunica exótica neoconcretista que recuerda'l land art y tamién l'ecoart - una téunica que dexa que los elementos de la naturaleza influyan sobre les sos obres. Oiticica, fía de los movimientos artísticos esperimentales de la década de 1970 que remanecieron en Rio de Janeiro, la so ciudá natal, llevó los sos cuadros per tol mundu.

Christina Oiticica escurrió la combinación del land art – qu'utiliza como soporte a la naturaleza en tanto como materia – cola pintura realizada nos Pirineos franceses, va cinco años, cuando con una tela d'unos 10 metros de llargu, decidió pintar al campu metanes la naturaleza. Una vegada rematada la obra, dexar ensugar ellí mesmu. A otru día, al dir buscala, afayó que'l polvu, la tierra, les fueyes y dellos inseutos integrárense na tela. Ensin antemanalo, la naturaleza influyera sobre esta pintura.

L'artista empezó esta téunica pintando nos montes, valles y montes de los Pirineos, en Francia, y la resultancia d'esti trabayu convertir nel llibru El Cuatro Estaciones. Dempués, ente 2004 y 2005, ella soterró delles de les sos teles na selva Amazónica (Brasil) y esperó un añu pa desenterrales.[3] La selva húmedo y ecuatorial dexó les sos marques indelebles nos cuadros. En 2005, Christina tamién llevó la so obra pal Valle Sagráu de Ganeshpuri na India.

Ente 2006 y 2008, Oiticica escoyó'l Camín de Santiago, sitiu sagráu y simbólicu que recibe pelegrinos de tol mundu como'l so taller. L'artista compunxo les sos teles en distintos llugares del Camín: utilizando'l relieve de les piedres, la intervención de l'agua, de la nieve, del color de la tierra, pigmentos naturales y la cera. Una vegada compuestes, les pintures fueron «llantaes» na tierra y recuperaes meses dempués.[4][5]

De manera xeneral Oiticica dexa les sos teles na tierra por un periodu de 9 meses (el ciclu de la xestación) o per un añu (ciclu de les estaciones).[6]

Esposiciones[editar | editar la fonte]

En venti años de carrera artística, les obres de Christina Oiticica fueron espuestes en más de sesenta galeríes de doce países. Ente les principales esposiciones destáquense:

  • Carrousel du Louvre – París - Francia.
  • Britto Central – Miami – USA.
  • Festival Art Masters – St Moritz – Suiza *

Infr'action – Festival de Séte, Francia.

  • Galería BACI – Washington, Estaos Xuníos.
  • Luis Vuitton – San Paulo, Brasil.
  • Centru Cultural Francia-Brasil – Rio de Janeiro, Brasil.
  • 4a Esposición Visual de Fotografíes Biañal de Liexa, Bélxica.
  • Galería Mestnua – Liubliana, Eslovenia.
  • 48 Salón d'Arte Contemporáneo de Montrouge, França.
  • Muséu Nacional de Belles Artes – Rio de Janeiro, Brasil.
  • Casa de Oscar Wilde – Dublín, Irlanda.
  • Muséu Históricu Nacional – Rio de Janeiro, Brasil.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Enciclopédia Itaú Cultural. Itaú Cultural ID: pessoa287080/christina-oiticica. Apaez como: Christina Oiticica. Autor: Itaú Cultural. Editorial: Itaú Cultural. Llingua de la obra o nome: portugués.
  2. Identificador CONOR.SI: 29605987. Afirmao en: CONOR.SI.
  3. Nelson Liano. «Artista Plástica Christina Oiticica chega esta selmana ao Acre pa criar uma série d'obres inspirada pulga floresta amazônica» (portugués). Archiváu dende l'orixinal, el 30 de xunu de 2012. Consultáu'l 25 de xineru de 2010.
  4. «La naturaleza collabora con Christina Oiticica». laopinioncoruña.es. Consultáu'l 25 de xineru de 2010.
  5. «L'artista Christina Oiticica desentierra la so obra en Santiago pa un proyeutu de land at». soitu.es actualidá (5 d'agostu de 2008). Consultáu'l 25 de xineru de 2010.
  6. «L'arquiteuta que sotierra cuadros». elpaís.com (6 de xunetu de 2009). Consultáu'l 25 de xineru de 2010.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • [1] En portugués, inglés, francés y español.